Agenda

L’altre dret a decidir de les dones

03/10/2014

Jesús A. Castillo-Gómez

dones-1024x768

La retirada del projecte de llei de Gallardón permet que les dones puguin seguir decidint no tenir un fill o una filla no desitjada. Però aquest triomf no ha d’ocultar que les dones, cada vegada més, no tenen llibertat per decidir sobre la seva maternitat. Tenir un fill o filla s’està convertint en “una cosa per a rics”. La injusta distribució de la riquesa fa que moltes dones que volen ser mares renunciïn a tenir un fill per les dificultats econòmiques.

La crisi econòmica ha reduït dràsticament la natalitat a Europa. Tal i com es desprèn d’un estudi realitzat per l’Institut Max Planck per a la Investigació Demogràfica (Alemanya), el major efecte es nota en dones joves, menors de 25 anys, el que indica que en aquests anys s’ha posposat l’edat escollida per tenir un fill davant la situació incerta del mercat laboral, segons exposen els autors del treball a la revista Demographic Research.

Els càlculs dels experts indiquen que un increment de l’1% en la taxa d’atur equival a un descens del 0,1% de la taxa de natalitat en el còmput global de la Unió Europea, percentatge que puja a un 0,3% en els països del sud amb menor protecció social.

A l’Estat espanyol, la crisi econòmica i les polítiques de retallades adoptades pels diferents governs han fet que la taxa de natalitat hagi descendit ràpidament des de 2008, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, mentre s’eleva l’edat a la qual les dones tenen el seu primer fill. Això es reflecteix en les dades publicades per ‘Dades Macro.com’ que situen l’Estat espanyol en el lloc 174 en taxa de natalitat i al 180 en índex de fecunditat (en demografia relació entre els naixements i el nombre de dones en edat fèrtil) sobre un total de 181 països. La indubtable relació amb la gestió de la crisi econòmica es posa de manifest en què són Portugal i l’Estat espanyol (índexs de fecunditat de 1.28), Grècia (1.29) i Itàlia (1.34) els estats més afectats per aquests descensos. Aquestes xifres demostren a més que, en contra del que ens volen fer creure, l’impacte social de les mesures de la Troica a l’Estat espanyol és molt similar als de Portugal i Grècia.

És impossible plantejar-se una maternitat responsable quan no es té feina o aquesta és precaria, quan es cobra un salari de misèria o es treballa en condicions de quasi esclavitud.

Aquesta situació s’agreuja per la desprotecció creixent de les dones embarassades i de les mares. Res pitjor per a una mare que no poder alimentar bé a la seva prole o perdre l’habitatge per un desnonament criminal. Segons la UNICEF la inversió en la infància ha disminuït fortament durant els anys de la crisi. L’informe de l’Institut de Política Familiar (un organisme civil internacional i independent) subratlla les diferències entre l’Estat espanyol i la majoria dels països europeus: la despesa mitjana en família arriba al 2,2% del PIB a Europa i quatre de cada cinc llars europees tenen accés a prestacions per fill. No obstant això, a l’Estat espanyol la despesa mitjana per família no arriba a l’1,2%. La solució dels que ens governen és que visquem amb resignació i ens acollim a la caritat, perpetuant la injustícia.

La veritable llibertat de la dona per decidir sobre la seva maternitat només s’aconseguirà quan la lluita de totes permeti una vida digna per a totes.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×