Agenda

Les agressions de Colonia i el sexisme no són un producte importat

11/01/2016

Silke Stöckle y Marion Wegscheider

Desenes de dones van ser agredides sexualment a la vigília d’Any Nou a Alemanya, però en lloc de relacionar els esdeveniments amb la violència sexista present en el dia a dia, polítics i mitjans de comunicació s’han centrat en la nacionalitat dels suposats agressors. Així ho argumenten Silke Stöckle i Marion Wegscheider en aquest article publicat pel grup socialista alemany Marx21.

Durant les celebracions de cap d’any a Colònia, Hamburg i altres ciutats es va produir un gran nombre d’atacs sexuals a dones, i almenys una violació. És preocupant que això succeís, i també és indignant que les autoritats no es prenguessin seriosament els informes de les víctimes des de primera instància.

La violència sexual contra les dones a Alemanya és, en general, un enorme problema des de fa temps: les dones són assetjades sexualment amb freqüència en grans festivals, com l’Oktoberfest a Munic o el Carnaval de Colònia i altres ciutats. Segons un nou estudi encarregat pel Ministeri Federal d’Assumptes de la Família, una de cada set dones a Alemanya experimenta violència sexual. Una de cada quatre dones -amb independència del nivell d’educació o situació socioeconòmica- està exposada a la violència domèstica. Els agressors són gairebé sempre homes, entre els quals no hi ha diferències significatives d’acord a la religió, els antecedents, el nivell educatiu o l’estatus social.

En altres paraules, cada dia hi ha raons més que suficients per despertar la indignació de tota la societat pel que fa al sexisme i la violència sexual a Alemanya. Tots dos fenòmens estan estretament relacionats amb la imatge dominant sobre la dona. En conseqüència, massa sovint les agressions sexuals a dones no es prenen seriosament, marginalizándose d’entrada -com a Colònia, on les víctimes han tingut el plaer de ser educades pels polítics locals sobre “regles de comportament en conglomeraciones de masses”, com si haguessin tingut la possibilitat de negociar davant dels seus agressors per poder sortir il·leses.

Les dones són retratades contínuament com a objectes sexuals en el cinema, la publicitat i els mitjans de comunicació. L’opressió de la dona està ancorada estructuralment en la nostra societat, evidenciada per diferències de remuneració i oportunitats d’ocupació o pels rols de gènere dominants. No hi ha igualtat, tot i que sovint es proclami el contrari públicament.

Els polítics i els mitjans de comunicació atien la islamofòbia

En lloc de relacionar els esdeveniments a Colònia i Hamburg amb la violència masclista quotidiana que enfronten les dones a Alemanya, els polítics i els mitjans de comunicació, des del moment en què van ocórrer els fets, es van centrar sobretot en els antecedents dels presumptes responsables i en qüestions de seguretat pública. Quan l’abús sexual es reconeix com una manifestació estructural, és només en relació a la “cultura” dels suposats països d’origen dels autors. D’aquesta manera, el debat sobre els assalts ha estat instrumentalitzat des del primer moment i, d’acord amb una línia argumental clàssicament racista, la població musulmana o refugiada s’ha vist estereotipada en massa.

Mitjans de comunicació i polítics estan avivant el preexistent racisme anti-musulmà i enfortint encara més la campanya de desprestigi contra la població refugiada: el President de Rin del Nord-Westfàlia, Hannelore Kraft, ha declarat que els criminals i delinqüents estrangers han de ser deportats. I en el programa matutí de la cadena de televisió Sat1, es va instar a “defensar els nostres valors, forma de vida i creences” en contra de “els homes musulmans”. Mentrestant, el relatiu silenci sobre els nombrosos transeünts masculins entre la multitud diu molt, com també parla per si sol el fet que els més de cent agents de policia presents en el lloc no fessin res per intervenir per tal de protegir les dones víctimes, tot i que hi havia fins i tot un policia infiltrat entre ells.

Un dia de camp per a la dreta

La feminista Alice Schwarzer, que ha simpatitzat molt amb els mitjans conservadors i fins i tot ha expressat la seva “comprensió” amb les idees centrals del moviment racista PEGIDA (pegida), està en la mateixa sintonia quan parla d’una errònia tolerància cap als homes musulmans, relacionant el tema amb la por i exigint la integració obligatòria dels migrants.

Per a la dreta, el debat públic està servit: les bases argumentatives ja s’han establert. Neonazis, ProNRW i l’AFE han exigit unànimement que Alemanya deixi d’acollir refugiats a fi de protegir “les nostres dones”. A les xarxes socials, s’han anunciat accions públiques, que inclouen infligir dany corporal contra els homes “estrangers”.

I no obstant això, les dones han de protegir-se precisament d’aquests partits i grups, que per la seva part propaguen o exigeixen rols i estructures socials profundament misògines per a les dones de forma explícita. El AFD, una plataforma de reagrupament per als nazis, lluita per defensar la família heterosexual com l’única possible, rebutja el matrimoni entre persones del mateix sexe i posiciona la dona en el clàssic paper de la maternitat. A més, el grup vol veure més restriccions sobre l’article 218 (dificultant encara més l’accés a la interrupció de l’embaràs) i organitza campanyes contra el feminisme i les quotes mínimes de les dones en la vida pública, mentre que hipòcritament afirma que ja s’ha aconseguit la igualtat. Fins i tot el partit conservador més moderat, el CSU, que aquesta setmana va postular que “El que no pot acceptar el respecte a les dones [com una norma social], no pot tenir un lloc entre la nostra societat aquí a Alemanya”, s’ha acollit a aquestes fal·làcies, com es constata, per exemple, per la forma en què el CSU va votar sobre la qüestió de la violació en el matrimoni en un passat no molt llunyà.

Lluita contra el racisme i el sexisme

El fet que els recents atacs tinguessin lloc específicament a Colònia fa immediatament evident l’avançada polarització de la societat alemanya: la ciutat de la catedral és àmpliament considerada com una metròpoli liberal. No obstant això, fa només un any, aquesta ciutat va ser testimoni d’una marxa de 4.000 partidaris de HOGESA.

No menys importants per aquesta raó, els atacs sexuals de Cap d’Any a Colònia, Hamburg i altres ciutats s’han de prendre amb serietat i els responsables han de ser castigats. Totes -com es va fer el 5 de gener, davant de la catedral de Colònia- hem de prendre col·lectivament els carrers contra el sexisme i el racisme. D’altra banda, hem d’exigir als mitjans de comunicació i als partits polítics que prenguin mesures contra els cada vegada més forts grups de dreta, en lloc de donar-los suport amb arguments insostenibles. La propera gran oportunitat per prendre els carrers en contra de la antifeminista AFE serà al Frauenkampftag el 6 de març a Berlín.

Pel que fa a l’esquerra àmplia alemanya, ha d’haver absoluta claredat al voltant de que l’opressió de les dones a Alemanya es determina estructuralment, i que en la lluita pels drets de les dones no podem permetre de cap manera que ens divideixi el racisme: hem d’enfrontar tant el sexisme com el racisme amb la mateixa determinació.

Traducció per Sergi López i Oriol Alfambra de la versió en anglès publicada a la web del diari Socialist Worker.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×