Agenda

Les dones no morim; som assassinades

25/11/2014

Nerea Sanchís

25n

Les dones i les nenes, vivim sota l’amenaça de la violència masclista; aquesta ens travessa dia a dia sense descans. 46 dones han estat assassinades des de començament d’any a l’Estat espanyol i milers de dones veuen perillar constantment les seves vides i projectes. Dones de totes les edats i procedències, amb noms i cognoms, amb rostres, cossos, somnis, inquietuds, fills i filles, les vides queden truncades pel terrorisme masclista, normalitzant aquesta violència en les nostres vides i cossos.

Davant de tanta massacre, indiferència. Indiferència que va més enllà, ja que les praxis polítiques del govern espanyol, legitimen i invisibilitzen la violència cap a les dones, el que es tradueix en negligència, irresponsabilitat, manca de sensibilització. No hi ha voluntat que la situació canviï, assistim a un abandonament total i a la desaparició de les polítiques socials i d’igualtat. Les dones seguim sent un assumpte menor, els nostres assassinats, les nostres vides truncades, no importen. Les retallades i la precarietat dominen les nostres vides. La desocupació, la discriminació laboral, la impossibilitat de créixer en l’àmbit del treball. Retallades econòmiques i ideològiques, atac constant als nostres drets sexuals i reproductius. Veiem com es destrueixen els serveis d’atenció a les dones, Cims, PIMs i altres serveis socials, i la desaparició dels suports socioeconòmics per sortir de la precarietat, la violència i el risc.

Sens dubte ens han venut el miratge de la igualtat, una estratègia clarament patriarcal per conservar el Status Quo del model poder-submissió. La societat espanyola no sent que la violència masclista sigui un problema, així ho demostren els últims estudis realitzats; només el 0,5% de la població espanyola considera la violència masclista com un dels problemes socials més importants. Com podem viure amb tanta indiferència i desconnexió de la realitat? Com pot seguir tan naturalitzada la violència contra les dones? Tot això ens fa pensar en la vulnerabilitat dels drets de les dones i en la perversió d’un govern retrògrad i patriarcal, aliat al poder d’institucions tan nocives per a la vida de les dones com l’Església. Ens atrevim a dir que el nostre govern no només incompleix la llei de la violència de gènere, sinó que promou aquesta violència, amb discursos i pràctiques polítiques com les de Gallardón, Ana Mato, María Dolores de Cospedal o Cañete.

Aquest últim any està resultant especialment violent per a les dones que habitem aquest estat, amb la llei Gallardón, una de les mostres més extremes de violència masclista, on els nostres cossos i vides es posen al servei de l’estat i dels homes, on es fa palesa l’odi cap a les dones, i el repunt de crims masclistes el passat mes d’agost, amb 10 dones assassinades, una per una, i el pressentiment latent que cada vegada que una dona és assassinada, una altra la seguirà, cosa punyent. Ens atrevim a responsabilitzar al govern d’aquest auge de violència masclista i a dir que el nostre sistema està contaminat de la mateixa per tot arreu.

Davant tant terrorisme masclista, les dones no desistim en la nostra lluita, seguim articulades i creant nous espais de resistència, on la germanor i la creativitat esdevenen les nostres principals aliades. La nostra proposta més potent per a la transformació segueix sent i serà el feminisme, que ens permet transitar cap a la llibertat, qüestionar el sistema heteronormatiu, patriarcal i capitalista en el qual ens socialitzem. La nostra aposta i esperança és construir un món més humà, ètic i estètic, on no tinguin cabuda els polítics corruptes i l’abús, on es rendeixin comptes per les males gestions, el frau i el robatori a la ciutadania. Estem convençudes que l’activisme polític és l’única sortida perquè les dones no ens quedem recloses a casa, ja que ens reconeixem com a ciutadanes amb dret a la vida, al treball, a la dignitat, a decidir sobre les nostres vides i sobre els nostres cossos . Des de Mujeres Supervivientes reivindiquem el dret a la pau com un dret inherent a tots els éssers humans sense distinció o discriminació. I la pau no és només absència de violència, sinó l’oportunitat de viure sense por i sense misèria.

Nerea Sanchís és Psicòloga Social experta en estudis de Gènere i activista de Mujeres Supervivientes de Violencias de Género (Sevilla).

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×