Agenda

Seguir negociant fins al final, però les eleccions al març no ens han de fer cap por

01/12/2015

Óscar Simon

Debat nacional de la CUP CC a Manresa

Debat nacional de la CUP CC a Manresa el passat 29 de novembre.

Després del 27 de setembre la situació ha anat avançant, mostrant la negativa de Junts pel Sí (JxS) tant a signar com a garantir l’aplicació d’uns mínims compromisos socials. A la vegada, els mateixos negociadors de JxS s’han enrocat en mantenir a Mas com a presidenciable i han rebutjat les cinc propostes diferents d’esquema resolutiu que ha fet la CUP-Crida Constituent (CUP-CC). Cal continuar negociant atès que a Manresa va ser és l’escenari més compartit, tanmateix en una negociació cal analitzar totes les possibilitats, inclús la d’un no acord, no per anar a buscar l’enfrontament, sinó per poder valorar amb tota la profunditat els aspectes positius i negatius abans de prendre una decisió final.

Mas i CDC han anat «surfejant» l’onada del moviment independentista des de 2012 fins l’actualitat. Després del 9N del 2014 es van negar a convocar eleccions al març atès que les enquestes que no els garantien la victòria. Van ser, fins i tot, capaços de resistir l’emplaçament a l’Assemblea Nacional de Catalunya, amb el ja famós «President posi les urnes» de Carme Forcadell. Van també aconseguir d’obligar a ERC a signar uns nous pressupostos autonòmics (quan al 2013 Oriol Junqueras havia deixat clar que ERC no n’avalaria cap més). Fins i tot a finals de juliol van insinuar que no convocarien les eleccions del 27S si ERC no s’acabava integrant a la llista de JxS. Tanmateix i a pesar de tot, amb un 7% més de participació, no han superat els resultats de la suma d’ERC i CiU al 2012. Ara en Mas i el que queda de CDC volen continuar controlant el procés. Així, Artur Mas i Gabarró, ajudat per certs sectors dels «mass media», ha augurat els set mals d’Egipte d’arribar-se a noves eleccions al març.

La CUP-CC ha aguantat molt bé l’anomenat «pressingCUP», tant de la gent que vol la investidura com la d’aquella gent que no la vol. Ha demostrat ser capaç de trobar els mecanismes per desenvolupar un debat en els propis termes, assegurant així dos fets molt importants. El primer mantenir la democràcia interna, i el segon que qualsevol decisió presa gaudeixi de l’acceptació de la militància.

Per a què les eleccions?

Estem a una situació complicada on penso que no valen els arguments del tipus “aquests que volen investir són uns nacionalistes reformistes” i “aquells que no volen són uns ultra esquerrans tronats”. La realitat penso que és més complexa i que ambdós posicionaments parteixen de com avançar cap a la ruptura nacional i social. Estic segur que, ara com mai, ens cal un debat allunyat de qualsevol tipus de simplificacions.

Així, els arguments de la investidura de Mas com a mal menor defensen que per mantenir el pols a l’Estat espanyol i a la vegada disputar l’hegemonia del moviment independentista cal “empassar-se aquest gripau”. Mostrar que s’és garantia d’independència i tensar l’eix social per anar guanyant legitimitat davant de Junts pel Sí. Les companyes i companys que defensen la investidura ho fan teoritzant que, d’anar a eleccions, el procés pot patir un sotrac important i que els resultats de la CUP-CC poden ser molt pitjors. En resum, conservar la històrica majoria de diputades independentistes per fer avançar el procés i guanyar temps per enfortir-ne l’ala esquerra.

Analitzant la situació veiem que Junts pel Sí no és homogeni i que ERC a pesar d’haver sortit vàries vegades a defensar Mas com a President, pot canviar d’opinió després del 20D, especialment si ERC supera a Democràcia i Llibertat, la nova marca de CDC. Amb una ERC per davant de l’antiga Convergència, la pressió per a que Mas accepti uns dels esquemes resolutius proposats per la CUP serà molt més gran.

També sabem que moltes de les vegades que un moviment polític anticapitalista, en un acte de «responsabilitat», ha acceptat que el moment era històric i ha fet un pacte amb certa burgesia les conseqüències no han estat les desitjades. Tan sols citar l’esfondrament del Partit Comunista Italià després de signar el «Compromís Històric», la fallida de Refundazzione Comunista quan va acceptar la presidència del Parlament per fer fora a Berlusconi. O els múltiples exemples de processos de descolonització, on el pacte entre burgesia i classes populars va portar a estats totalment controlats per les antigues metròpolis i absolutament desiguals.

Canviar la persona que ha simbolitzat les retallades més dures de la història de la generalitat, privatitzacions i la repressió per una persona no associada a les retallades ni a la corrupció seria una gran avenç per la continuïtat del procés. Tanmateix, investir una persona de CDC ens portaria a l’escenari d’una majoria independentista comandada pel partit de Mas, que està molt lluny de ser operativa. Un dels exemples més clars serien els pressupostos de la generalitat de 2016 on molt difícilment la CUP-CC podria arribar a un acord amb JxS sense renunciar a la pràctica totalitat del seu programa electoral.

Superar el 50%: al març és possible

Estem parlant d’escenaris i per tant no hi ha res segur, tanmateix la realitat social no es tan volàtil com per capgirar-se en 3 mesos i les enquestes així ho indiquen. Per tant no es perdria vot independentista,fins i tot la CUP CC continua creixent a pesar del “pressingCUP”. Tanmateix per eliminar el bloqueig caldria plantejar un nou escenari i seguidament tracto de descriure’l.

El 20D, a banda d’aclarir l’equilibri de forces a dins de JxS, molt probablement enterrarà, encara més profundament, qualsevol esperança de reforma constitucional que avanci cap al dret a l’autodeterminació de Catalunya.

De no guanyar Podem, i és bastant probable que això passi, l’escenari d’un referèndum pactat s’esfuma totalment. De manera que al març del 2015 els partidaris de la independència legalment aconseguida, com bona part del Procés Consituent i sectors que van donar suport al fallit “Catalunya Sí Que es Pot” (CSQP), veurien fortament qüestionats els seus plantejaments. A més el fet de no investir Mas deixaria sense arguments a Coscubiela i el sectors més burocratitzats de CSQP, que no han parat de repetir des del maig de 2015 fins avui que la CUP-CC acabaria sent una crossa de JxS. Tot això obre la possibilitat real de portar a una bona part del 8,94% que va votar CQSP cap a una opció independentista, cal recordar aquí que amb un 1,5% es superaria el 50% de vot independentista.

Però no només podríem superar aquest percentatge sinó que les eleccions del març no depenguin d’en Mas permetria a ERC presentar-se per separat, fet que facilitaria molt la governabilitat.

Ara bé, atès que aquest escenari de noves eleccions pot acabar donant-se en el curt termini; caldria que la CUP-CC comencés a treballar, des d’ara, en l’ampliació de la Unitat Popular. El manifest «per un gir a l’esquerra» mostra que hi ha possibilitats de sumar més sectors a la ruptura independentista. Amb la coherència mostrada per la CUP-CC i la seva implantació municipalista, es té tota la legitimitat per plantejar una alternativa d’enorme potència que obri el pas a la República Catalana.

Citava en David Fernandez un vell proverbi palestí que deia quelcom així «en els carrerons sense sortida moltes vegades trobem les millors sortides».

Oscar Simon és professor interí, militant de la CUP i membre d’En Lluita

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×