Agenda

Llei mordassa: criminalitzant la protesta

18/07/2014

Adelina Cabrera

La Llei mordassa criminalitza el legítim dret a la protesta.

La Llei mordassa criminalitza el legítim dret a la protesta.

El passat divendres 11 de juliol, el Consell de Ministres, encapçalat per Mariano Rajoy, va aprovar el projecte de la llei de seguretat ciutadana, com l’anomenen. La Llei Mordassa, com l’anomenem. Com que tenen majoria absoluta, l’aprovació dels i les ministres equival a l’aprovació parlamentària.

José Luis Corcuera, Ministre d’Interior del PSOE des de 1988 fins a 1993, fou el principal ideòleg de la llei de seguretat ciutadana encara vigent. Va rebre el nom popular de “ley de la patada en la puerta” perquè la intenció del govern era permetre a la policia l’entrada i registre, sense autorització judicial, als domicilis on es tinguera sospites que estava cometent-se un delicte. El Tribunal Constitucional va tombar eixe article. Però la resta de la llei romangué fins a l’actualitat, des de 1992. Abans s’aplicava la legislació del franquisme, derogada en part per la Constitució i un parell de lleis dels anys 70.

Així que no és nova la regulació de la sacrosanta “seguretat ciutadana”. El més interessant és, de fet, el concepte, per les implicacions polítiques que té. El projecte de llei en fa una definició: “la seguretat ciutadana és una condició essencial per al ple exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques”. Podria semblar una explicació compromesa socialment. A primera vista, estan preocupant-se pels nostres drets i llibertats. Però res més lluny d’això: és un concepte repressiu que pretenen maquillar amb pinzellades de liberalisme.

D’entre les novetats que inclou la reforma hi ha l’ampliació de les potestats de l’anomenada policia preventiva. Podran, per exemple, identificar a qui porte el rostre cobert, gravar la gent durant les manifestacions o escorcollar discrecionalment per a trobar armes o “elements susceptibles de ser usats per a la comissió d’un delicte”. També són noves algunes tècniques de control, com que els proveïdors de serveis telefònics i els propietaris de locutoris estaran obligats a proporcionar informació a les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat.

El Ministre d’Interior fins i tot ha dissenyat infraccions molt greus a mida d’algunes formes actuals de protesta. Queden prohibides les reunions i manifestacions a les seus del Congrés i del Senat si pertorben la seguretat ciutadana.

Del catàleg d’infraccions greus són noves i intolerables, entre d’altres: desobeir o resistir-se a l’autoritat, usar caputxa, obstruir l’exercici de la policia, manifestar-se i reunir-se sense comunicar-ho, ofendre a Espanya o a alguna comunitat autònoma o animar públicament a “alterar la seguretat ciutadana” (o siga, retuitejar una convocatòria de mani). Només són alguns exemples.

La cosa no acaba ahí. No seguir l’itinerari marcat en una manifestació, jugar al carrer si es pertorba la seguretat ciutadana o retirar una tanca són infraccions lleus. La sanció és sempre econòmica i quasi sempre molt elevada. És el truculent toc capitalista: qui es queixe, que pague. Oscil·len entre 100 i 600.000 euros.

No ens faran creure que això és seguretat. Perquè darrere de la seua seguretat ciutadana està la racista política migratòria de la Unió Europea. Darrere de la seua seguretat ciutadana està la paranoica persecució al “terrorista”. Darrere de la seua seguretat ciutadana està l’aparició vetllada de la cadena perpètua al Codi Penal. I ara, també, s’hi troba l’escalada repressora dels drets d’expressió i informació. L’element comú és l’aparició d’una vella però renovada tendència política i legislativa, la persecució d’una nova enemiga: la persona que protesta.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×