Agenda

MEDE: Sacrificar democràcia per salvar l’Euro

05/05/2014

Pablo Martínez

El ministre d'Economia de l'Estat espanyol, Luis de Guindos, entrant a la seu del MEDE.

El ministre d’Economia de l’Estat espanyol, Luis de Guindos, entrant a la seu del MEDE.

Un dels problemes associats amb la crisi actual és la pèrdua de sobirania. En part perquè les molt deficients representacions parlamentàries existents a Europa són incapaços de vehicular la voluntat legítima de la ciutadania. Tanmateix, aquestes sobiranies parlamentàries estatals es veuen excessives des de certs àmbits, i volen substituir-les per la concentració de poder polític i econòmic a les mans d’unes poques institucions supranacionals, controlades per les elits.

Se’ns argumenta que la crisi de l’Eurozona és deguda a un problema de governabilitat i, per tant, cal una major integració fiscal i política. Se’ns diu que una moneda comuna sense una política fiscal comuna està coixa i porta a la desintegració de la UE. Però el que aquest argument amaga és la intenció de concentrar el poder en mans de l’elit financera i industrial, pel camí de mutualitzar el deute dels diferents estats de l’Eurozona i forçar una renúncia democràtica, aconseguint així que el poder resideixi en institucions com la Comissió Europea, el Consell Europeu, el Banc Central Europeu (BCE) o el Mecanisme Europeu d’Estabilitat (MEDE), totes elles molt allunyades de la representativitat dels diferents parlaments democràtics. L’objectiu final és la creació d’un gran estat federal on regeixi un capitalisme de monopolis subvencionats per l’estat. Una de les institucions creades amb aquesta finalitat, canalitzar la riquesa cap a una elit econòmica, és el MEDE.

Els autèntics objectius del MEDE

El Mecanisme Europeu d’Estabilitat, o MEDE, és un organisme intergovernamental que funciona sota llei pública internacional, creat pel Consell Europeu el març de 2011. Funciona com un mecanisme permanent per a la gestió de crisis i per salvaguardar l’estabilitat financera a la zona euro. El seu organigrama està compost de:

Consell de governadors: els ministres de finances de la zona euro;

Consell de Directors: elegits pels governadors;

Director generals: cap del MEDE i representant legal.

Un dels punts més cridaners del seu reglament intern fa referència a la seva immunitat judicial. En l’article 32 dels seus estatuts, s’especifica que el MEDE té personalitat jurídica pròpia (és a dir, pot ser part en un judici com a acusador), però té total immunitat judicial, la qual cosa l’eximeix de ser part acusada. Així mateix, l’article 34 garanteix als seus membres el secret professional referent a les seves obligacions al MEDE, i l’article 35 s’estén la immunitat judicial al seu consell de governadors, el seu consell de directors i els seus directors generals.

Aparentment, la funció d’aquesta institució és servir de fons de finançament per a estats sobirans que no poden accedir al finançament dels mercats. No obstant això, aquest paper podria amagar l’estratègia d’anar adquirint competències a mesura que la crisi avanci. Així, pot acabar exercint de fons de liquidació i de garantia de dipòsits per a la banca (encara que en l’última reunió del Consell Europeu de desembre de 2012 encara no s’han acordat els detalls sobre aquest projecte, se suposa que començarà a funcionar el 2014), així com de Fons del Tresor de la UE. El MEDE acabaria sent per tant la “piscina” on es barrejaran deutes i pressupostos dels estats de la UE a mesura que vagin traspassant competències a les institucions i diners al fons.

Aquest procés desembocaria en una unió fiscal i política irreversible, una unió política de facto. El MEDE seria la institució que exerciria de fons de recaptació d’impostos i des de la qual es realitzarien les transferències als estats, segons es decidís en els pressupostos realitzats per les institucions de la UE. És, per tant, urgent adonar-se que en el procés de crisi i unificació s’està aprofitant per destruir les institucions democràtiques i l’estat, obrint el pas al corporativisme neoliberal.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×