Agenda

Mirant cap al sud o la vida fora de la UE

15/11/2013

Oscar Simón

chavez

El Govern i ERC (PSC, PP i C’s també però estan a l’oposició) diuen que no es pot pujar el sostre de dèficit perquè ningú et deixaria diners. El bo català està molt devaluat i el Govern del PP no permet més endeutament per poder accedir al Fons de Liquiditat Autonòmic, per tant no es pot pujar el sostre de dèficit.

La resposta a això és molt clara: deixar de pagar el deute a la banca. La Generalitat tindria 7.000 milions disponibles, set vegades més del que es vol retallar aquest any privatitzant. És cert que això podria portar problemes per a les persones amb estalvis si quedéssim fora de l’euro, però deixar de fer-ho suposa fer més rics a personatges com el president de la Caixa o el Banc de Sabadell.

La nacionalització sota control popular dels sectors estratègics: energia, comunicacions, transport i alimentació (gran producció i distribució) garantirien ingressos al nou estat. A Catalunya existeix una indústria amb molts camps de tecnologia punta, tenim accés al mar i per tant al comerç internacional que principalment es fa mitjançant vaixells.

Actualment la UE dominada pels països del centre imposa polítiques de retallades, un euro fort i la devaluació interna, fent baixar els salaris. Una Catalunya independent després d’un referèndum unilateral i deixant d’estar escanyada pel pagament del deute, recuperaria també la seva política monetària. Segurament al principi no ens deixarien diners, però podria passar com a Islàndia, on un any desprès que deixes de pagar el deute a bancs noruecs i anglesos ja li prestaven diners a altres llocs. Potser la UE no ho faria, però no és l’únic mercat.

Algú dirà que si optem per aquest camí la UE no ens reconeixerà com a país i que fora d’Europa no hi ha futur per a Catalunya. I és aquí quan cal parlar de les relacions internacionals i mirar cap enfora, sobretot cap al sud. L’esquerra rupturista ha de començar a plantejar la necessitat d’unes relacions internacionals no basades en el valor de canvi (preu) sinó en el valor d’ús de les mercaderies. Un exemple és l’Alternativa Bolivariana de les Amèriques (ALBA). Catalunya podria obtenir petroli, gas o liti per als futurs cotxes elèctrics i aportar tecnologia a Veneçuela, Bolívia, Cuba o Equador. No mitjançant acords de lliure comerç amb els que les multinacionals acaben apoderant-se dels mercats locals, sinó mitjançant acords de col·laboració entre pobles sobirans. Aquest mateix procés es podria plantejar també amb els països del sud d’Europa i de la riba sud del Mediterrani.

Podem seguir tocant com els músics del titànic mentre s’enfonsava i les persones de primera classe acaparaven els pocs bots salvavides i les pobres s’ofegaven a les bodegues o podem plantejar alternatives valentes.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×