Agenda

No a la repressió: aturem la brutalitat policial

26/05/2016

En lluita

Centenars-Gracia-desallotjament-Banc-Expropiat_1582651960_29172840_4000x2666

Els disturbis al barri de Gràcia, la manifestació d’ahir organitzada pel sindicat de manters  tot reclamant la llibertat de Sidil Moctar, la vaga de fama de fa 11 dies que 17 membres del SAT  (Sindicato Andaluz de Trabajadores) porten endavant per la llibertat d’Andrés Bódalo, però també les càrregues al camp de refugiades a Idomeni o les tanques de Ceuta i Melilla comparteixen un rerefons comú.

La incapacitat de la democràcia liberal per afrontar les contradiccions entre capitalisme i vida sense recórrer a l’ús del “monopoli de la violència” és d’on deriva la principal funció policial, que és garantir l’ordre establer. No diem principal per que sigui a la que dediquen més temps, sinó perquè quan han decidir el desplegament d’efectius sempre ho fan prioritzant el control de les lluites.

En el fons l’actuació policial contra el Banc Expropiat de Gràcia no és res més que la sacralització de la propietat privada respecte a la funció social de la mateixa. El conflicte amb la venda ambulant tot i que tenyit de racisme contra els manters, reflecteix la lluita per l’espai públic entre aquells ben connectats amb l’estructura de poder i els col·lectius subalterns. Pel que fa a les refugiades és la necessitat del capital de mà d’obra sense drets la que marca l’enduriment de les lleis d’estrangeria. I d’asil.

A la vegada el sistema jurídic i penal està orientat principalment cap la gestió punitiva de la pobresa. Fet que es fa palès en observar que el 70% de la població reclusa és pobre mentre que a la Universitat el 44% d’alumnes són de classe alta.

La crisi econòmica està accentuant encara més el caràcter classista de la justícia i de l’actuació policial i és aquí on rau la incapacitat de les institucions burgeses d’afrontar el conflicte des de una lògica no repressiva.

És evident que poden existir models  policials i jurídic-penals no tant dolents com el de l’Estat espanyol. Però no deixa de ser igual de cert que si no es canvien la jerarquia de les prioritats socials i es posa per davant la garantia d’una vida digna dels beneficis econòmics i de la propietat privada no es podrà acabar amb un model jurídic i policial orientat a mantenir l’ordre de desigualtat establert.

 

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×