Agenda

Nou Govern, mateixes polítiques. Construïm un moviment que el faci caure

27/12/2012

En lluita. Després de les eleccions del 25N on CiU va pagar les retallades amb la pèrdua de 12 escons, un mes després ens trobem amb un nou govern encapçalat per Artur Mas, però aquest cop amb el suport d’ERC. Un nou govern que neix marcat per dues qüestions que seran transversals durant tota el seu mandat: la resistència a les retallades socials i el dret a l’autodeterminació.

El nou govern ha nascut des del principi amb l’etiqueta de ser “més polític” que l’anterior, contraposant així la suposada experiència i solvència dels nous consellers, amb el “govern dels millors” de la passada legislatura. El nou govern, malgrat les suposades intencions de fer-lo girar cap a qüestions més socials com afirma ERC, neix, de nou, amb la clara voluntat de continuar aplicant més austeritat i retallades socials, como mostra la continuïtat dels consellers de les retallades: Rigau (educació), Mas-Collell (economia) i Boi Ruiz (salut).

Però alhora, és un nou govern que també mostra, en els seus nomenaments, els problemes que sap que es trobarà als carrers. No es casualitat que un dels consellers de la “línia més dura” com és l’ex-conseller d’Interior Felip Puig, s’hagi situat per aquesta legislatura a la Conselleria d’Empresa i Ocupació, és a dir a ocupar-se dels conflictes laborals i el creixent atur. Tota una declaració d’intencions per part d’Atur Mas, però que en realitat mostra quin serà punt dèbil del nou govern pels propers mesos. Felip Puig és un dels consellers més erosionats arran de la seva actuació a Interior, i sobretot arran del cas d’Ester Quintana i el llançament de pilotes de goma. El que avui pot semblar un conselleria reforçada, demà pot caure com un castell de cartes.

Per la seva part Oriol Junqueras i ERC, malgrat han repetit una vegada i una altra que no tenen res a veure amb el nou govern, s’han afanyat a donar-li la benvinguda i a declarar en paraules de Junqueras que “no són importants les persones, sinó les polítiques que faran”. Precisament, Junqueras i ERC, són conscients que les polítiques que faran, tal com ja marca el “pacte per la llibertat”, seran polítiques de retallades i privatització. Amb l’excusa de que és l’únic que es pot fer perquè l’Estat espanyol “ens roba”, ERC s’ha convertit en la crossa en la que es recolza el nou govern, posant preu al dret a decidir del poble de Catalunya, el preu de les retallades socials.

Però tal com va dir David Fernández de la CUP-AE en la seva primera intervenció al Parlament, no estem disposats a posar preu als nostres drets, ja siguin el dret a decidir o els drets a tenir una vida digna. Sabem que l’Estat espanyol i el PP augmentaran els seus atacs contra el dret a decidir del poble català. Però també sabem que aquest dret només el podrem defensar des de l’autoorganització als carrers. Van ser els carrers els que van portar endavant el procés que hem encetat i seran els carrers i la gent des de la base qui els defensarà, sense necessitat de renunciar a res.

Tots sabem que qui porta crosses és perquè té problemes per caminar. I per molt que el nou govern i els seus socis a “l’oposició” vulguin donar una altra sensació, el nou govern neix coix i amb un paquet de retallades de 4.000 milions d’euros pel 2013. Podrà un govern coix i dèbil aprovar unes retallades tan brutals? La resposta dependrà de l’organització i oposició que es trobi als carrers i als centres de treball.

Les tancades als hospitals catalans, seguint la “marea blanca” que van començar els treballadors i treballadores de la sanitat de Madrid, són un exemple de la lluita que necessitem, tant aquí com a l’Estat espanyol, per aturar les retallades. Però amb les tancades, no n’hi ha prou per forçar als governs, ja siguin de Madrid o de Catalunya, a canviar les seves polítiques de retallades. Però una vaga intermitent d’un sol sector tampoc serà suficient per aturar-les.

És necessari més que mai un front unitari contra les retallades al carrer, però alhora una vaga unitària de tots els sectors afectats per les retallades. Una vaga que pot començar sent d’un dia, però que si vol aconseguir els seus objectius, haurà d’anar més enllà i plantejar-se les vagues intermitents i fins hi tot indefinides.

El fet que el nou govern s’hagi reforçat és tan sols un símptoma de la seva debilitat. Ara és el moment de construir un moviment ampli, massiu i radical als carrers i llocs de treball, per obligar al govern a rectificar, i sinó, fer-lo caure, a ell i a la crossa que l’aguanta.

En lluita, 27 de desembre 2012.

—–

Rep més informació sobre En lluita, anticapitalisme i revolució

Pots llegir també el diari d’aquest mes En lluita

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×