Agenda

Operació “Bikini”: simple dieta o norma social?

02/05/2016

Cristina Fernández Cobo

barbiedraw-370x297

La primavera ha arribat i, amb aquesta, el model heteropatriarcal, de dominació social i cultural que justifica el rol de dominació de l’home sobre la dona, que està socialment normalitzat i legitimat, ataca amb la seva millor arma: el cos femení i la imatge de la dona perfecta. Qui no ha escoltat alguna vegada “vaig tard amb l’operació biquini”? Qui no ha vist cap campanya publicitària amb meravelloses dones de metre vuitanta i mesures impossibles, quan comença la nova col·lecció de primavera-estiu de totes les grans multinacionals?

Bellesa ideal o irreal?

Actualment l’ideal de bellesa femení consisteix en aconseguir un cos excessivament prim i amb unes característiques físiques molt determinades que exigeixen un suposat nivell de perfecció pràcticament impossible. El rebuig per l’obesitat femenina fa que milers de dones i, sobretot, adolescents sentin un impuls irrefrenable d’estar primes com les models de la publicitat que els mitjans de comunicació presenten a diari. No cal oblidar, però, que no només el cos és important, la joventut eterna és una característica més d’aquest ideal masclista on la dona ha d’estar perfecta a ulls de la societat i, sobretot, a ulls dels homes.

A través d’un anàlisi marxista, és a dir, una visió de societat que lluita per una realitat sense classes socials entre persones, ni desigualtats i/o jerarquies front l’accés als recursos, és fàcil veure que la dona es troba sotmesa sota una explotació i una dominació patriarcal. Aquesta ve donada pel model patriarcal o masclista en el que vivim, el qual accepta la dominació de l’home cap a la dona, creant així desigualtats socials, sexuals, laborals i econòmiques a conseqüència d’explotar el treball domèstic, la reproducció biològica i el treball sexual il·legal.

Tot aquest negoci a gran escala i el consum capitalista en el que vivim immersos oprimeix i sotmet a la societat, però sobretot a les dones. Aquestes, són les més afectades per la senzilla raó que, són les més bombardejades per la publicitat i els mitjans de comunicació a ser excessivament primes, amb un rostre perfecte i una joventut eterna que compleixi els requisits de la societat actual i el cànon de bellesa acceptat. Els homes també estan afectats per aquest negoci, però la intensitat no és comparable. És cert que va sorgir la corrent de metrosexualitat en homes, una nova terminologia que defineix a l’home heterosexual (remarcant així l’orientació sexual sense cap necessitat) que cuida minuciosament la seva aparença física. Però queda clar que el missatge en homes és percebut amb passivitat per la societat masculina i és comparable, de nou, als mitjans de comunicació, on tenim a presentadors o periodistes amb grans càrrecs que no compleixen excessivament o res els requisits del cànon de bellesa i, tot i així, tenen èxit televisiu, econòmic i social.

Per tant, parlem d’un problema social causat pel capitalisme. La seva manera d’actuar en quant a la producció massiva i alt benefici privat és creant nous models de consum i posant a la dona en el punt de mira com a consumidora principal, am les motivacions del model masclista i paternalista. Ens trobem front un consum massiu de moda (ja sigui roba o productes de bellesa) i productes d’alimentació, els quals es fan populars de forma esporàdica —cada estiu hi ha una dieta diferent, primer va ser la Dukan, la qual es centrava en ingerir una alta quantitat de civada; fins els actuals batuts i infusions miraculoses que, suposadament, fan perdre pes sense gaire esforç aparent.

Ens separen entre “primes” i “grasses”

El dia 16 de setembre del 2015 apareix al diari El País la notícia titulada: “El beneficio de Inditex se dispara el 26% en el primer semestre”. A la notícia es detalla que Inditex torna a batre records de venta i beneficis en el primer semestre de l’any mantenint un fort ritme de creixement a l’aconseguir 9.421 milions d’euros en la primera meitat del seu exercici fiscal, suposant un 16,5% més que en el mateix període de l’any anterior. L’increment de ventes suposa, doncs, un augment de rendibilitat i dóna com a resultat 1.166 milions d’euros en total.

Com podem veure, són unes xifres impressionants per tractar-se d’una multinacional que entalla a les dones entre la 32 i la 44 —en els millors dels casos, ja que en moltes ocasions la talla més gran de pantaló és la 42. La talla mitjana de pantalons a Espanya és la 38 i la 40, i Inditex, l’empresa espanyola de disseny tèxtil que recull milions d’euros a l’any, posa de talla màxima la 44. On queda la possibilitat d’englobar a totes les dones? Ens trobem davant d’un un acte de discriminació i perjudicial per a la salut física i mental de la població.
Per aquesta qüestió es crea Violeta by Mango, la Mango de talles grans que van des de la 40 a la 54. La idea és bona, inclou a totes les dones, a tots els cossos i amb un estil teòricament igual d’actual i modern que a la Mango “tradicional” però sorprèn, i molt, que les talles comencin a la 40. Recordem que és una de les talles mitjanes a Espanya. Per tant, a les dones ens separen entre “primes” i “grasses” segons l’establiment en el que comprem.

A més, cal dir que si ja és difícil, com a dona, saber trobar la talla que millor s’adapti al nostre cos i al nostre estil, arriba el malson de la diferencia de talles entre botigues, encara que siguin de la mateixa empresa. L’acord de sanitat sobre la unificació de talles de l’any 2007 a partir d’un estudi antropomètric amb més de 8.500 dones d’entre 12 a 70 anys, segons el diari 20 minutos, s’acordava que la talla 46 deixaria de ser una talla especial i que es duria a terme una unificació de talles en un primer moment, estatal i, més tard, europeu. A dia d’avui, no s’ha complert ni sembla que sigui una prioritat. Una reflexió, fixem-nos en les botigues de roba masculines, gairebé cap té secció de talles grans o una delimitació concreta.

Com a conclusió final només queda dir que calen revolucions socials contra aquest mercat de cossos perfectes i la cultura masclista que portem tants anys aguantant per sobre dels nostres caps i que dominen a la dona en ple segle XXI creant malalties psicològiques cròniques en forma d’epidèmia social donant lloc a desordres i trastorns alimentaris (bulímia, anorèxia, vigorèxia, etc.), depressió, trastorns obsessius, baixa autoestima…

Qualsevol persona pot ser víctima d’aquesta estafa capitalista de l’ideal de bellesa, partint de la població adolescent com a població de més risc i vulneració davant d’aquesta problemàtica. Acabaré amb una proposta reflexiva, intentem canviar la dita “d’operació biquini” per referir-nos a posar-nos en forma. I és que la dona s’ha convertit en el punt de mira i de critica, fins i tot, en termes referents a la nomenclatura de les dietes i actes d’aprimament en general.

Referències:
Faour, N. (2010). Influencia de los medios de comunicación en la aparición de AN y BN en adolescentes. Facultad de Psicología y Relaciones Humanas.
Jiménez, M. (2015). El beneficio de Inditex se dispara el 26% en el primer semestre. El país.
A.M (2007). Sanidad firma un acuerdo para unificar las tallas de ropa. 20 minutos.

Cristina Fernández Cobo és estudiant de Treball social a la Universitat de Barcelona.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×