Agenda

Operación Palace, més enllà de la controvèrsia

25/02/2014

Manel BF

palce

Jordi Évole ha provocat, amb el programa emès el passat 23F a la Sexta, una sèrie de reaccions oposades tant en les xarxes socials com a la premsa. El soroll mediàtic, com qualsevol altre soroll, pot fer impossible escoltar els sons intel·ligibles, i de la mateixa manera, les polèmiques que neixen de reaccions viscerals, referides a l’engany, la frivolitat, la sorpresa o la indignació, poden deixar de banda les reflexions essencials que hauríem de fer a partir del fenomen, d’altra banda res de nou, de l’emissió d’una notícia o investigació periodística deliberadament falsa (encara que totes les notícies falses ho són).

En aquest sentit, crec que és essencial partir de la base que, un cop vist el vist, el programa de l’Évole no es tractava d’un documental o d’un reportatge històric, sinó d’una ficció, i com a tal el seu objectiu no era narrar uns fets reals, sinó acostar-se de manera reflexiva a una certa veritat, cosa que no té tant a veure amb els fets en si sinó amb l’essencial de l’ésser humà i el seu entorn, en aquest cas social i polític. Veritat i essència són conceptes una mica abstractes i difícils de definir, i per tant estan sotmesos a la subjectivitat de l’espectador.

Però hi ha dues coses que a mi m’agradaria ressaltar sobre Operación Palace. D’una banda, el tema (tota ficció en té) és el poder en les seves diferents facetes, principalment el poder polític i el poder dels mitjans de comunicació, i com aquest es mobilitza i s’articula, més enllà de les seves diferències, per aconseguir un objectiu concret a esquena de la població. Potser els fets concrets referits a un complot per orquestrar un fals cop d’ estat no siguin certs, però la dinàmica del poder mostrada, la de les reunions a porta tancada on es dirimeixen les qüestions importants sobre la base dels interessos dels presents i a esquena dels altres, reflecteix una realitat les conseqüències estem patint avui en dia, i que va portar al moviment 15M a llançar des de les places seu ja famós crit “no ens representen”.

D’altra banda, convé ressaltar el paper que un personatge com Jordi Évole està jugant avui en dia en la societat espanyola, un paper gens menyspreable i que ha provocat que molts se sentissin defraudats o traïts en no trobar en el seu programa sobre el 23F allò que esperaven.

No fa gaire, una veterana periodista de TVE que havia estat al càrrec del programa Informe Setmanal, actualment relegada pel PP a programes de tercera línia, em va comentar que avui dia, qui feien veritable periodisme en aquest país, els que parlaven del que s’havia de parlar i feien les preguntes que s’havien de fer als que s’havien de fer, eren El Wyoming i Jordi Évole. És simptomàtic que siguin dos humoristes al càrrec de programes d’entreteniment que compleixin aquesta funció. El periodisme està en crisi, ja ho sabem, però potser ens hem acostumat massa a que el periodisme real es faci des dels mitjans alternatius i minoritaris mentre El Intermedio i Salvados queden com oasi al desert. És cert que la precarietat laboral dificulta molt la tasca dels periodistes, i que les noves tecnologies obren una via assequible per als que no volen sotmetre’s a la política editorial dels grans mitjans, però és just i necessari que s’exigeixi als que tenen en el seu poder els mitjans de producció de notícies, que exerceixin aquest poder amb la responsabilitat que requereix una activitat fonamental per al funcionament d’una societat democràtica.

Jordi Évole ha aconseguit una gran audiència gràcies a un engany. I no em refereixo a la farsa que relata Operación Palace, sinó al fet que tothom esperés una investigació seriosa sobre el 23F i es trobés una ficció provocadora. És lògic sentir-se ofès i traït, però potser no hauríem dirigir el nostre enuig contra un humorista que, al cap i a la fi, bé o malament sí que ha fet la seva feina: un programa d’entreteniment.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×