Agenda

Orgull és Stonewall

05/07/2013

Aitor Bayón

1040366_612908278733282_443534131_o

Stonewall, era el nom d’un bar. Com a tal no hauria d’haver passat a la història, però de vegades aquesta surt des dels llocs més insospitats. Amb el nom d’aquest bar es coneix a una revolta que va posar cap per avall el cor dels EUA el 1969. Per entendre el que va passar la calorosa nit del 28 de juny de 1969 a Nova York, primer hem d’analitzar quina era la situació de les persones lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals (LGTB) en aquest moment.

En els anys 50 i 60 del segle XX, es va viure a EUA una autèntica “caça de bruixes” contra homosexuals. Amb el senador McCarthy al capdavant es van fer llistes de persones que se suposava eren “anti-nord-americans i subversives”, i en què hi havia, entre altres, comunistes, anarquistes i homosexuals. Des d’aquest moment es va començar a legislar per aconseguir l’aïllament social i una millor posició a l’hora de reprimir LGTB. L’FBI va començar a espiar i controlar als “homosexuals” i al seu entorn: es controlava la circulació postal de material relacionat amb l’homosexualitat, els bars que servien a homosexuals eren tancats i els seus propietaris i clients solien aparèixer a la premsa per a escarn públic ( en moltes ocasions indicant la seva adreça). Amb aquest clima repressiu, van ser nombrosos els acomiadaments, les pallisses, les vexacions i insults, només per la sospita de ser homosexual. Una altra de les lleis cursades, era la que prohibia vestir amb roba del sexe contrari, i només es permetia si es portaven 4 peces del mateix; aquesta Llei atacava directament a les persones transsexuals. Tota aquesta situació venia motivada a nivell teòric, per la inclusió de l’homosexualitat en el “Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals” que elaborava i elabora l’Associació Americana de Psiquiatria (en el qual encara figura la transsexualitat).

A les persones LGTB, als anys 60 als EUA no els quedava més que portar una vida clandestina i / o una doble vida. Les relacions s’establien amb la màxima cura i en les zones més recòndites i degradades de la ciutat. Un exemple eren els vàters públics, la zona de camions als afores i els bars que eren sistemàticament clausurats. Aquesta manera de relacionar pesava molt en com concebien les seves relacions les persones LGTB. Els bars que romanien oberts, ho estaven perquè els portava la màfia i subornaven la policia.

Per respondre a aquesta situació, van sorgir, des dels anys 50, petits grups de gais i lesbianes que s’anaven organitzant per poder defensar els seus drets. La Societat Mattachine a Nova York i la Daughters of Bilitis de Sant Francisco van ser les primeres. Aviat es van estendre i van sorgir més per EUA. Aquestes organitzacions proporcionaven assistència legal i suport, però aviat es van orientar a aconseguir la respectabilitat social, pretenien que la societat contemplés a les persones LGTB com a qualsevol persona, és a dir, com es tractava als homes, heterosexuals i blancs. Aquesta actitud confrontava dins del propi món homosexual amb el tracte que rebien les persones transsexuals i transvestits. Persones que vestien i es comportaven com el gènere contrari al que se les havia assignat al néixer. Aquestes persones, no volien esperar que la societat entengués que eren “normals”, comportant-se com els heterosexuals, simplement eren normals sent elles mateixes. Entre finals dels 50 i mitjans dels 60, van protagonitzar alguns enfrontaments amb la policia, així com discussions amb altres ales del moviment pels drets LGTB.

Coincidint amb el despertar del moviment pels drets LGTB a EUA, també es trobava la lluita feminista i de les persones afroamericanes pels seus propis drets civils, així com altres moviments, com el que lluitava contra la guerra del Vietnam o el que es coneix com la nova esquerra, col•lectius de joves revolucionàries que atacaven al sistema. Tota aquesta pressió i ànsies de canvi, també s’estava produint a la resta del món.

Per tant, la revolta de Stonewall, va sorgir de la manera més oportuna. La nit del 28 de juny de 1969, el que anava a ser una batuda rutinària, es va transformar en una resposta organitzada i el salt que necessitava el moviment per plantar-se davant dels poderosos a exigir tot el que els devien. En entrar la policia al Stonewall Inn, es van trobar amb una resposta inusual. Normalment, les dones policies s’emportaven als serveis a les persones que consideraven que vestien amb robes del sexe contrari per mirar els seus genitals i així poder aturar-les. Aquesta vegada es van negar a anar-hi i davant aquesta negativa, les persones que quedaven a la sala també es van negar a identificar-se com solia ser la norma. D’aquesta manera la policia va decidir detenir la majoria, a la resta de persones les va deixar sortir, però a diferència d’altres vegades, aquest cop es van quedar davant del local. La policia no va rebre amb rapidesa els reforços que esperava i, a poc a poc, es va anar acumulant més gent fora del local, fins a passar en molt al nombre de policies. Quan van començar a pujar a les persones a cotxe patrulla, les esbroncades, llançaments d’objectes i la resistència per part de les persones detingudes augmentar. Va ser després de la detenció i el maltractament d’una drag queen i d’una lesbiana, qui va cridar a actuar, quan va començar l’ofensiva contra la policia.

Van bolcar alguna furgoneta i van perseguir a la policia. Segons es deia la revolta la impulsaven els nois que vivien al carrer, vinguts dels pobles dels EUA escapant de la repressió i del rebuig de les seves famílies, empesos a viure als carrers, amb ells les drag queen, les persones transsexuals i els les persones homosexuals que exercien la prostitució. Eren les persones que més durament patien l’homofòbia. A la revolta també van participar gais, lesbianes i van ser recolzades per grups com els Black Panthers i la Students for a Democratic Society, dos representants de l’esquerra revolucionària del moment.

Durant diverses setmanes van seguir les mobilitzacions, els enfrontaments, i el col lectiu LGTB es va sumir en un intens debat per veure quin tipus d’organització i d’estratègia era la més adequada per lluitar. El moviment es va anar radicalitzant i es va crear el ‘Front d’Alliberament Gai’ i diverses publicacions, el que va suposar aire fresc per al moviment. Amb aquestes noves organitzacions ja no es pretenia l’acceptació social, ara es lluitava també contra el capitalisme, el patriarcat, el racisme i l’imperialisme. Tot i que el debat dins del moviment LGTB va seguir i segueix, entre les postures més moderades i les més transformadores.

L’any següent es va començar a commemorar amb concentracions i manifestacions el que es coneixia com el Dia de l’Alliberament de Christopher Street, en referència al lloc on es van reunir després de la nit de disturbis. Aviat aquesta data de lluita radical i des de baix en els carrers es va estendre per tot EUA i va saltar a altres llocs, situant-se posteriorment com el Dia de l’Orgull Gai.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×