Agenda

OXI! S’ha guanyat una batalla important: la lluita continua

07/07/2015

David Karvala

1. El resultat del referèndum grec, en què el 61,3% ha votat OXI, no, rebutjant els plans d’austeritat de la Troica, són una gran victòria popular que hem de celebrar. La lluita a Grècia també ens ofereix unes lliçons molt importants. Aquestes notes assenyalen algunes d’elles.

2. La campanya del “sí” ha intentat fomentar la por entre la població de Grècia. L’any passat els dirigents britànics van aconseguir guanyar el referèndum escocès mitjançant l’alarmisme i el xantatge. A Grècia, no ha funcionat.

3. Tot indica que l’OXI ha estat un vot de classe. La gent rica va votar per l’austeritat, perquè es beneficien de retallar els serveis socials dels pobres i de donar diners als bancs. La gent treballadora va votar pel no. Tant de bo s’enterressin d’una vegada les estupideses postmodernes, com ara “la classe social és cosa del passat”. La realitat les desmenteix.

4. Hi va haver un intent d’impugnar el referèndum, mitjançant l’argument que la qüestió era massa “complicada”. Així els dirigents i els rics van demostrar el seu menyspreu vers la “gent comuna”. Com va assenyalar l’esquerra, països com França i Holanda van fer referèndums sobre la constitució europea, un document molt complex: ¿els defensors del sí estaven dient que la població de Grècia era menys intel·ligent que la d’aquests països? El seu intent es va girar en contra seu.

5. En poc temps, s’ha creat una onada de solidaritat internacional amb mobilitzacions sense precedents a gairebé tot el món. Ha contribuït a la victòria, tot i que dins de Grècia poca gent normal té connexió permanent d’internet als seus mòbils. Les notícies de les accions internacionals es van transmetre dins de Grècia a través de les xarxes socials reals: de persona a persona i dins dels moviments. Les mobilitzacions d’aquests dies haurien de constituir una base important per a la lluita contra l’austeritat als diferents països.

6. El “dret a decidir” òbviament té un sentit afegit a l’Estat espanyol, i aquí s’han vist contradiccions reveladores. D’una banda, un sector molt minoritari del catalanisme, el corrent de la dreta neoliberal, es va oposar al dret del poble grec a rebutjar les exigències de la troica. Es nota que defensen una sobirania molt selectiva. De l’altra, alguns sectors de l’esquerra espanyola que van celebrar amb magnificència la valentia del referèndum i el dret de Grècia de dir no als dirigents de la UE, no accepten que el poble de Catalunya pugui decidir el seu futur. Els sembla (correctament) una barbaritat que el futur de Grècia es decideixi a Berlín o Brussel·les, però els sembla bé que el futur de Catalunya es decideixi a Burgos o Madrid. Cal una mica de coherència.

7. Un element important de la victòria han estat els comitès unitaris del No als barris, en els que s’han unit activistes d’Antarsya (la coalició de l’esquerra anticapitalista, en la qual participa SEK, el grup germà d’En Lluita), de Syriza, dels sindicats, moviments socials… Només gràcies a la mobilització popular des de baix es va poder derrotar als dirigents que controlen gairebé tots els mitjans de comunicació. Els falsos missatges a la TV no es van combatre principalment amb altres missatges a la TV, sinó al carrer, amb octavetes, cartells i sobretot, parlant cara a cara. Aquests sectors de l’esquerra i dels moviments han demostrat la seva capacitat d’unir-se al voltant d’un punt comú, que és el rebuig a la troica, no el suport acrític a Tsipras.

8. En canvi, ha estat molt trist el paper del KKE; el partit comunista grec. Aquest es va negar a demanar el OXI, optant per distribuir paperetes pròpies que en teoria rebutjaven tant a la troica com al govern de Syriza, però en realitat comptaven com a vot nul. Els indicis són que dos terços de les persones que van votar el KKE al gener van ignorar els seus consells aquest cop, i van votar pel No de veritat; contra la troica, el que no implica donar un xec en blanc a Syriza.

9. Ara què passarà? És molt d’hora per saber-ho. Dues coses estan molt clares, hi ha altra que està prou clara però que haurem de veure com es desenvolupa. La primera cosa evident és que els dirigents del món no acceptaran dignament que les seves polítiques (de fet el seu sistema) han fracassat. Tornaran amb alguna combinació de pal i pastanaga per intentar recuperar el perdut. Haurem d’estar alertes davant de qualsevol intent seu de imposar-se mitjançant la força (econòmica / financera / institucional, se suposa). És segur que també parlaran de reobrir el diàleg (bastant hipòcrita per part seva, després d’insistir que la victòria del No comportaria la fi de la civilització immediatament). Això ens porta a la segona cosa.

10. La direcció de Syriza vacil·la permanentment. Estant al govern, han reobert la TV pública, ERT… però també han impulsat la privatització del port de Pireu. Davant les exigències de la troica, van convocar el referèndum… però enmig de la campanya (dimarts passat!) Tsipras va enviar una carta en què acceptava gran part d’aquestes exigències. Durant la campanya, el llavors ministre de finances, Varufakis, va declarar que en guanyar el no, es podria arribar a un nou acord en 24 hores. Després de la votació, Varufakis va dimitir, “per facilitar un acord”, donada l’hostilitat vers ell dels dirigents europeus. No hi ha dubte que la direcció de Syriza busca un acord que també inclouria mesures d’austeritat. Un tema de fons és que volen reestructurar el deute però accepten, en principi, que el poble de Grècia ha de pagar gran part del mateix. Un altre és que Syriza vol rebutjar elements del neoliberalisme, però insisteix en la permanència dins l’Euro i la UE, el que comporta l’acceptació del neoliberalisme.

11. La victòria de l’OXI no es deu a aquestes vacil·lacions, sinó a una magnífica campanya popular (a la qual Syriza ha contribuït molt, en part amb els seus grans mítings, però sobretot mitjançant la participació dels seus activistes de base). El futur de Grècia depèn molt de com es desenvolupi aquest moviment des de baix; com s’ha comentat, un moviment de classe. Aquesta gent no s’ha mobilitzat perquè vulgui deutes reestructurats i austeritat maquillada, sinó perquè volen alguna cosa diferent, una esperança de canvi real.

12. El gran repte és aquest. Si, com sembla probable, la direcció de Syriza signa un nou acord que accepti una part de les exigències de la troica, ¿què passarà al carrer i en els llocs de treball? ¿Hi haurà resignació, perquè “no hi ha alternativa”? O es mantindrà l’esperit d’aquests dies, l’OXI a les retallades i més en general a la humiliació a la qual els volen sotmetre. Aquí caldran, més que mai, xarxes d’activistes anticapitalistes, amb arrels entre la gent, amb capacitat de treballar colze amb colze amb altres persones, més enllà de les diferències de sigles i altres qüestions, per construir un moviment que rebutgi tot el que representa la troica, la UE, els bancs… A Grècia, Antarsya està en això. Aquí, és una tasca pendent.

13. Celebrem la victòria a Grècia, i aprenguem d’ella.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×