Agenda

Partit Popular: Masclisme disfressat d’austeritat

31/07/2013

Per Daniel Trenado. Des del Govern del PP són cada vegada més freqüents els atacs a les dones i a la seva llibertat. Fa algun temps es va eliminar el finançament per la Seguretat Social de vuit anticonceptius de nova generació, els més efectius a l’hora de pal·liar les molèsties que moltes dones pateixen, igual que uns mesos enrere es va llançar la nova llei d’interrupció voluntària de l’embaràs, la qual vol restringir l’avortament només a alguns supòsits.

Ara l’atac es planteja directament contra els drets reproductius de dones solteres i lesbianes, deixant sense accés a les tècniques de reproducció assistida per la Seguretat Social. Això és, si ets soltera o lesbiana i vols quedar-te embarassada hauràs de recórrer a la sanitat privada, amb els enormes costos que això suposa. Concretament des de 3.000€ per a un primer cicle d’inseminació (el sistema públic cobreix fins a tres), sent necessari diversos, i amb un cost cada vegada més gran per fecundació in vitro i altres tècniques.

“El finançament públic ha de ser per la curació” ha estat sens dubte la major fal·làcia del discurs d’Ana Mato, la ministra del confeti a 30.000 € o els viatges a Eurodisney amb despeses pagades per corruptes, intentant desviar l’atenció del que en tota regla és un atac a la llibertat reproductiva de moltes dones. No és un problema de finançament, ja que la reproducció assistida amb prou feines suposa una despesa per a les arques públiques i la seva retallada no solucionarà cap desajust pressupostari. Recordem, en aquests temps de retallades, que el finançament públic ha de ser per cobrir necessitats socials, sense excepcions. Que el Govern de la corrupció insisteixi tant en què és una retallada purament econòmica no deixa de ser una broma de mal gust per amagar que no consenten tot allò que no encaixi en el seu patró catòlic i retrògrad (ambdós conceptes no tenen per què anar units), on la família tradicional sempre ha estat una peça clau i un element d’atac a la resta d’opcions. El que aquí es pretén és que la reproducció assistida només sigui extensible a una part de la població en base a unes normes morals que ni tan sols representen una majoria social a l’Estat espanyol, per molt que el PP s’escudi en una força parlamentària que no representa més d’un terç dels vots de tots els electors.

En aquesta, com en totes les mesures similars, no hem d’entrar al debat de si és natural que una parella de lesbianes es pugui quedar embarassada, igual que és absurd debatre si és natural un trasplantament de cor a un malalt cardíac o les injeccions d’insulina als diabètics. Entrar a aquests arguments només val per posar el focus on no ha d’estar. El que importa és la igualtat de drets de totes les persones, siguin del sexe o l’orientació sexual que siguin. El problema és que això sembla bastant difícil d’encaixar per a qui intenta convertir en llei els seus prejudicis i la seva moral, intentant que sigui la norma legal la qual s’imposi sobre la social quan aquesta és contrària. És, en el fons, l’única possibilitat que li queda a la dreta quan vol imposar una doctrina moral que gairebé ningú accepta ja.

A més, cal destacar el fort component de classe d’aquestes retallades ideològiques disfressades d’austeritat, ja que a qui afecten realment és a les dones de classe treballadora que no poden accedir als serveis privats per limitacions econòmiques, especialment ara que no paren de baixar els salaris. Perquè al final, com en la llei de l’avortament, no només depèn de qui ets, si no de si et pots permetre el tractament o no. Tant a lesbianes com a mares solteres els queda recórrer al sistema de salut privat, si poden pagar els costos, igual que a les dones que es queden embarassades només els queda marxar a l’estranger i pagar el tractament si volen avortar. La moral no és la mateixa per als de dalt que per als de baix, i hem de recordar que la moral dominant ara no és sinó un instrument creat per les classes dominants per estendre una hegemonia ideològica.

Quan Ana Mato parla d’eliminar el dret a la reproducció assistida per a parelles de lesbianes i dones solteres no parla de fer-ho per a totes, parla de fer-ho solament per a les treballadores, les que no poden permetre acudir al circuit privat.

Daniel Trenado és activista estudiantil en el Moviment d’Acció Estudiantil (MAE) i militant d’En lluita a Sevilla.

Foto: Alejandro Martínez Vélez

—–

Rep més informació sobre En lluita, anticapitalisme i revolució

Pots llegir també el diari d’aquest mes En lluita

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×