Agenda

Pensant Podem des d’una perspectiva de classe

08/10/2014

Jesús M. Castillo

1mayoPodemos

La societat en què vivim està dividida en classes socials. És en aquesta societat en què ha irromput el terratrèmol polític de Podem, reconfigurant el mapa polític totalment. Un mapa polític que és un joc d’ombres de la societat de classes on cada persona, més enllà de la seva posició en el sistema productiu, s’emmarca temporalment en un o altre espai polític en funció de les seves idees i les seves circumstàncies personals i socials (factors , tots, que canvien amb el temps). Per això és interessant analitzar, a través del seu discurs, com encaixa Podem en aquesta societat de classes.

La “casta”

Un dels termes més utilitzats a Podem és el de “casta”. Curiosament, el diccionari de la llengua espanyola la defineix com “en altres societats, grup que forma una classe especial i tendeix a romandre separat dels altres per la seva raça, religió, etc”. En aplicar aquest terme a la nostra societat efectivament parlem d’un grup que forma un estrat social “especial” que “tendeix a romandre separat”, però quin és aquest grup?

La casta és un terme prou ampli i flexible com per referir-se a diversos grups socials. A més, aquest terme ha estat també utilitzat per algun grup feixista, el que obre la porta a la polèmica i a diverses interpretacions. Hi ha qui opina que “sembla que Pablo Iglesias utilitza el terme de casta per referir-se als dipositaris del sistema polític espanyol enfangats en centenars de casos de corrupció en connivència amb el poder financer”. D’altra banda, Alberto Garzón d’IU diu que la “casta seria en aquest sentit la gent que és corrupta, clientelar, caciquil; gent que no vol democràcia interna”. Aquestes interpretacions es centren en una casta política que defensa el Règim del 78, governa al servei d’un sistema corrupte i en defensa dels interessos d’una minoria propietària de la major part de les riqueses. Per tant, des d’aquesta perspectiva, la casta és un estrat social de polítics professionals estretament units als grans capitalistes.

No obstant això, el terme casta pot utilitzar d’una manera més general, incloent-hi també els grans capitalistes i banquers, el que té més sentit, ja que són realment, en el fons, els grans poders econòmics els que mouen els fils de l’estat i les seves institucions. També pot parlar, per exemple, de la “casta sindical” per referir-se a la burocràcia sindical, o la casta econòmica, “l’oligarquia econòmica”, fent referència als grans capitalistes.

En general, el terme casta a Podem ve a denunciar els privilegis i la manca de democràcia real, a diversos nivells, especialment en el Règim del 78 producte de la injusta transició espanyola.

¿”Ni d’esquerra, ni de dretes”?

Podem no és “ni d’esquerra, ni de dretes”. I efectivament, en els centenars de milers de persones que el van votar en les passades eleccions europees i les desenes de milers de persones que hi participen hi ha gent que es cataloga d’esquerra, una altra que es creu de dretes, i una altra que no se situa en cap d’aquests grups. Així, segons una enquesta a Andalusía, al voltant del 10% dels votants potencials de Podem hauria votat anteriorment al Partit Popular (PP), mentre que la majoria canviaria el seu vot a Podem des d’Izquierda Unida (IU) (55%) i el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) (25%). Altres estudis sociològics a nivell de tot l’Estat espanyol apunten en el mateix sentit: la majoria del vot a Podem procediria de formacions polítiques enquadrades en l’esquerra ideològica. De fet, la gent que vota Podem s’enquadraria a si mateixa en l’esquerra política (3.7, sent 0 l’esquerra anticapitalista i 10 la ultradreta). Tot i això, moltes d’aquestes persones poden sentir traïdes per les seves referències polítiques tradicionals, suposadament d’esquerres i, per tant, rebutjar aquesta qualificació. Al mateix temps que moltes de les persones que ara simpatitzen amb Podem i han votat anteriorment el PP estan deixant de considerar-se de dretes, buscant noves alternatives polítiques. Aquestes dades mostren que la intenció de vot de la gent canvia amb el temps i que aquest dinamisme és especialment important en els moments actuals de profunda crisi econòmica, política i de situació d’emergència social.

D’altra banda, si analitzem el programa de Podem a les passades eleccions europees, comprovem que les mesures que recull es poden enquadrar, en general, a la socialdemocràcia tradicional, sobretot aquelles en els àmbits social i econòmic. Una socialdemocràcia englobada en l’esquerra. Moltes d’aquestes mesures proposades per Podem vénen a redistribuir riqueses. Es tracta d’una expressió de la lluita de classes en el terreny electoral. A més, la presència de Podem a la institucions podria servir d’estímul a l’avanç de la lluita de la classe treballadora en altres plans, com el sindical i el d’altres moviments socials.

No obstant això, altres propostes de Podem vénen a “construir la democràcia” i “llibertat” i podrien considerar transversals a tot l’espectre polític, excepte a la ultradreta, en algunes democràcies més desenvolupades que l’espanyola.

Com veiem, Podem, en funció de la seva composició social i les seves idees programàtiques, és una formació política d’esquerres amb components de reconstrucció democràtica en un context de gir massiu de la població cap a idees progressistes.

“Els de dalt i els de baix”

Una altra de les expressions més utilitzada a Podem, i que sol acompanyar que no som “ni d’esquerra, ni de dretes” és que som “els de baix contra els de dalt”. Qui som “els de baix”? Qui són “els de dalt”?

“Els de baix” en la seva majoria som classe treballadora. Encara que aquest terme també inclouria altres estrats socials que estan sent atacats per l’austericidi posat en marxa per la “casta política” del “PPSOE” prenent la crisi econòmica com a excusa. Aquí estarien, per exemple, milions de persones aturades, les persones excloses del sistema, com els “sense sostre”, i petits empresaris i autònoms.

“Els de dalt” serien aquelles persones que s’enriqueixen a costa dels “de baix”: grans empresaris, banquers i la “casta política” al seu servei, fonamentalment.

En general, el discurs de Podem respon a les necessitats del moment actual en què centenars de milers de persones estan buscant alternatives polítiques que donin respostes a les seves necessitats. Aquesta recerca els està portant a posicions progressistes i expressions com “casta”, “ni d’esquerra, ni de dretes” i “els de dalt i els de baix” els descriu un panorama social i polític prou clar i ampli per agrupar forces i construir alternatives reformistes al neoliberalisme; alternatives que assumeixen que des de les institucions podem canviar la nostra societat en profunditat. No obstant això, som moltes les que, compartint el projecte aglutinador de Podem a curt i mig termini, volem anar més enllà i superar el sistema capitalista, i sabem que això no es pot fer des de les institucions. Per això hem de tenir molt clar on són i quin paper compleixen els capitalistes, els i les treballadores i com i on es juga la lluita de classes en el panorama polític actual.

Jesús M. Castillo és activista d’En llucha a Sevilla i va ser el candidat número 13 per Podem a les passades Eleccions Europees.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×