Agenda

Per la sobirania cultural, Llibertat Titellaires!

10/02/2016

Javier Casado

La repressió i l’atac que ha patit la  companyia granadina “Títeres desde abajo” per part de la dreta política i mediàtica és un exemple clar del caràcter extremadament limitat de la democràcia on vivim. El motiu d’aquest atac resideix en l’interès en no diferenciar la ficció de la realitat amb tal que actes inclosos en una dramatúrgia escènica i interpretats per unes titelles passin a constituir un acte real enfront del com cal defensar-se a partir del penal. Els grans mitjans de comunicació i alts càrrecs polítics del suposat centre-esquerra i de tota la dreta han iniciat una campanya basada en la mentida i en la tergiversació de la realitat amb tal d’incriminar a aquests dos artistes sota el delicte d’enaltiment del terrorisme, estratègia ja coneguda des de fa anys i que es resumeixen en el “tot és ETA”.

A l’altre costat es troba l’Ajuntament de Madrid i el partit del quin és membre la seva alcaldessa, Ara Madrid. En aquest cas, tenia una oportunitat clara de defensar la llibertat d’expressió  i una cultura lliure i transformadora, en canvi ha decidit acceptar el relat que els imposen els mitjans de comunicació i començar a depurar responsabilitats o anunciar que denunciarien als titellaires per incompliment de contracte. Després del cas Guillermo Zapata i les ja conegudes claudicacions a la dreta, han tornat a baixar el cap i deixar-se arrossegar pel tsunami mediàtic sense poder generar una estratègia de defensa i plantar cara al relat hegemònic.

Després dels canvis soferts en les eleccions autonòmiques i la crisi del bipartidisme en les eleccions estatals s’esperaven aquest tipus d’atacs. En un moment en el qual aquest relat heretat de la Transició podia ser qüestionat i es començava a ser superat tant en mitjans de comunicació com en espais  públics, mitjançant discursos alternatius, era d’esperar que la dreta no cediria terreny  en l’espai cultural. El ja citat cas Zapata, les celebracions de nadal a Madrid o el nou cas del carnestoltes deixa explicitat on apunta la dreta per minar les possibilitats de canvi o d’ascens de noves forces polítiques. La pregunta és, si no són capaces de defensar-se davant un cas en el qual la manipulació mediàtica frega la paròdia (tant que el propi argument de l’obra en qüestió s’està reproduint en la realitat, la repressió a partir d’un muntatge) com podran defensar-se dels atacs si s’arriben a plantejar els canvis estructurals i materials que resulten vitals per al sosteniment de la vida i la dignitat en la situació de crisi actual i que són antagònics de les lògiques capitalistes?

La institució té els seus límits i el múscul per disputar els conflictes rau en la gent i les lluites al  carrer. Per això destaquem el paper i el posicionament explícit en defensa dels titellaires que s’ha manifestat a nivell social que inclou col·lectius, sindicats combatius, altres espais polítics d’esquerra, intel·lectuals i una part del que podríem considerar com el món professional de la cultura i l’art. En un primer moment aquesta solidaritat ha estat expressada a les xarxes socials o articles i opinions publicats en mitjans de comunicació alternatius i a partir d’ara amb la convocatòria de manifestacions i accions en diferents punts del territori estatal.

La disputa del relat simbòlic que es genera en el camp cultural és vital per poder plantejar davant la societat alternatives materials reals i creïbles. Però per disputar aquesta hegemonia no hi ha prou amb el combatre a nivell discursiu, és necessari, com comenta Emmanuel Roig: “crear condicions materials capaces de sostenir i donar suport a transformacions reals” . És necessari crear bases materials sòlides que permetin plantar cara en la guerra cultural que s’està explicitant,encara que sempre ha existit. És necessari veure la cultura, no com un espaii limitat tan sols a l’entreteniment o l’ oci, sinó com un lloc en el qual les tensions polítiques es visualitzen i en les quals es poden generar alternatives estables, no flotants. És necessari lluitar per una sobirania cultural, per una capacitat de generar els nostres propis espais de creació simbòlica en els quals poder socialitzar i compartir des de la diferència, però de forma comunitària i on el feminisme, la llibertat sexual, el suport mutu, la solidaritat i les cures es facin el que ja són, cultura.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×