Agenda

Perquè les lleis afavoreixen als rics?

24/03/2013

Per Albert Portillo. En aquesta article tractarem la noció i la teoria marxista del dret, per tal de poder analitzar amb profunditat com de vague i classista és la teoria liberal (és a dir capitalista) del dret. També apuntarem a algunes formes del dret socialista.

D’entrada cal dir que a diferencia dels autors liberals que veuen en el dret només “un conjunt de lleis i normes escrites” sense cap relació amb les relacions socials els juristes marxistes aporten una anàlisi del que és el dret que permet entendre perquè les lleis regulen de tal manera la propietat privada, les relacions socials-mercantils, etc.

La teoria marxista del dret investiga justament el contingut i la forma del dret. El dret en si és “un sistema de relacions socials mantingudes per l’Estat que corresponen a les relacions entre els posseïdors de mercaderies”.

Per tant es tracta de “comprendre com i perquè un determinat mode de producció, en fornir la lluita de classes, cristal·litza en unes determinades normes jurídiques i en unes determinades formes d’Estat i no en d’altres” 1.

Trobem així un sentit al dret, que no és un cúmul de lleis feixugues acumulades en codis perquè si, sinó que és el resultat de les relacions socials derivades del mode de producció capitalista que cristal·litzen en una superestructura jurídica de sistemes normatius. I de fet el desenvolupament històric de l’economia mercantil-capitalista va parell a la construcció d’una superestructura jurídica. El paper que juguen les classes socials en aquesta superestructura es defineix per “la seva posició en relació amb la propietat dels mitjans de producció i que el dret i l’estat mantenen […] tal mode de propietat” 2.

La superestructura és el producte de l’estructuració racional i necessària de la base material; les realitats econòmiques i sociològiques estudiades per Marx (extensió gradual dels mercats, reproducció de l’economia mercantil…etc.) generen una colla de realitats jurídiques: el dret dels béns, els drets reals es basen en els mitjans de producció i sobre les mercaderies. Aquestes realitats que donen lloc a la propietat privada i als intercanvis entre els individus degut al mode de producció, originen una font jurídica d’obligacions que regulen actes com el pagament de productes, compra/venda de mercaderies, etc. Perquè la fi última de “la mediació jurídica és la d’assegurar el moviment, més o menys lliure d’obstacles, de la producció i de la reproducció social, que en la societat mercantil es realitza formalment mitjançant una sèrie de contractes privats… per això es necessita recórrer a criteris precisos , a lleis i a interpretacions de lleis, a una casuística, als tribunals i a l’execució coercitiva de les sentències”3.

Sobre la qüestió de les llibertats en el dret, veiem que en el dret liberal la llibertat i la igualtat són drets abstractes i formals, en la mesura que són valors necessaris per a l’estructuració de les normes que reglamenten la propietat privada moderna, el valor de canvi d’una feina quantificada, la circulació i la reproducció de les mercaderies, l’apropiació de la plusvàlua.

El dret liberal genera valors alienats, formals i abstractes que condueixen a l’ambigüitat, ambigüitat usada per les classes dominants. Per exemple: tots els articles de la Constitució espanyola a favor de la llibertat són susceptibles de ser obviats quan una determinada persona és una amenaça per al sistema classista, i els cossos repressius de l’estat (policia i exercit) saben el que valen realment aquests drets, per això no ens ha de sorprendre que els policies actuïn com actuen. Encara més, actualment s’observa més clarament el contingut capitalista de la constitució. L’article 135 de la constitució, aprovat durant l’estiu del 2011 pel PP i el PSOE, fixa directament com a màxima prioritat el pagament del deute públic (fruit del rescat dels bancs privats). Alhora que drets com el de l’habitatge es mantenen com a principis abstractes i l’estat tolera i fomenta la salvaguarda dels beneficis empresarials i bancaris per sobre dels drets de les persones a l’habitatge.

El dret liberal recorre sovint a principis metafísics i abstractes per justificar la seva pròpia filosofia, la qual és equivalent a la filosofia de l’economia mercantil que instaura les més generals i abstractes condicions sobre les que el canvi pot realitzar-se conforme a la llei del valor i sobre les que pot efectuar-se l’explotació en les formes del lliure contracte [llibertat de decisió, igualtat política i jurídica formal en el dret]4.

En contra d’aquesta ambigüitat la classe treballadora demana drets i llibertats concretes, materials i reals, donat que l’explotació econòmica i la dominació política sobre aquesta classe fa que aquesta demani unes llibertats concretes vers les concedides per la legislació liberal de la classe capitalista. Per tant quan la classe treballadora prengui el poder materialitzarà aquests drets fent-los efectius en la base econòmica.

En el procés de transició del capitalisme al comunisme, l’Estat i el Dret s’extingiran, però en el socialisme tant l’Estat com el Dret continuaran pervivint tot i que substancialment transformats ja que tindran un contingut social i una forma política i jurídica radicalment diferent. El dret se subordinarà a l’estructura econòmica socialitzada i col·lectivitzada, el dret com a expressió jurídica del mode de producció socialista i com a conseqüència de l’estructura política “assamblearitzada” en mans de la classe treballadora fixarà la seva pròpia fi.

Notes:

1 Poulantzas, Nicos: El examen marxista del estado y del derecho actuales y la cuestión de la <>: Les temps modernes: 1964.
2 Ídem.
3 Pasukanis, B. Evgeni: Teoria general del derecho y del marxismo: Editorial Labor: 1976, pàgina 35.
4 Ídem, pàgina 30.

Albert Portillo és militant d’En Lluita.

—–

Rep més informació sobre En lluita, anticapitalisme i revolució

Pots llegir també el diari d’aquest mes En lluita

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×