Agenda

Portugal: Crisi al govern de l’austeritat després de diverses mobilitzacions de masses

18/07/2013

Per Dani Bravo . El govern portuguès viu els seus moments més delicats. La crisi política ja ha causat la dimissió de dos ministres i amenaça seriosament l’estabilitat del govern i la seva capacitat d’aprovar noves lleis que assegurin la línia marcada per la Troica.

El govern lusità no aconsegueix solucionar la crisi política que arrossega des de fa diversos mesos. Després massives mobilitzacions populars, després que el Tribunal Constitucional anul·lés alguna de les reformes exigides per la Troica, una vaga general i la dimissió de dos ministres (el de Finances i el d’Exteriors), sembla difícil que es pugui mantenir un govern estable.

De fet, s’ha hagut d’ajornar la visita de la UE i l’FMI per a l’avaluació del programa de retallades acordat a canvi del “rescat” de maig de 2011. El ministeri de Finances ha assenyalat “l’actual situació política” com la responsable d’aquest ajornament.

En els últims dies la crisi ha donat diversos tombs: el primer ministre Passos Coelho va rebutjar la dimissió del ministre d’Exteriors i líder del Centre Democràtic Social Partit Popular (CDS-PP), qui havia manifestat crítiques a les últimes polítiques de retallades del govern, i li va oferir un càrrec de major influència. No obstant això, el cap de l’Estat (del mateix partit que Coelho) va exigir com a solució un pacte que inclogués els dos grans partits (el governant PDS i el Partit Socialista) per poder garantir l’estabilitat. De moment no s’ha arribat a cap acord, i ara els tres principals partits (CDS-PP, PSD i PS) estan en una ronda de negociacions.

Tot això de la “estabilitat” i la “crisi política” no vol dir res més que una cosa: la capacitat de posar en marxa els plans d’austeritat marcats per la Troica. Les esquerdes en el govern fan desconfiar als mercats, que durant els últims dies han elevat els interessos del deute de Portugal a nivells molt alts, alhora que la Borsa registra pics de pèrdues.

Aquesta situació no s’ha generat perquè sí; Portugal porta uns mesos de fortes mobilitzacions i crítiques a les polítiques econòmiques del Govern, tant des de moviments socials al voltant de la plataforma Que lixe a Troica! com des de sindicats i partits d’esquerra amb força representació (Partit Comunista i Bloco de Esquerda). Sense aquesta pressió social no s’obren les esquerdes en el govern ni es forcen veus crítiques. No és casualitat que el passat 28 de juny Portugal visqués la quarta vaga general en dos anys.

A l’Estat espanyol tenim un govern qüestionat no només per les seves polítiques econòmiques, sinó també esquitxat per un dels casos de corrupció més importants de la democràcia. No obstant això, no sembla que ni Rajoy ni cap dels dirigents del PP hagin de dimitir.

La diferència està en les mobilitzacions populars. Mentre un govern es vegi fort per seguir aplicant les mesures de la Troica, no hi haurà dimissió ni crisi real a les seves files.

A Portugal, el Partit Socialista ja ha abandonat la seva posició inicial de demanar la dissolució del Parlament i la convocatòria d’eleccions, posició que manté la resta d’oposició d’esquerres. Aquí, de la mateixa forma, el PSOE amenaça tímidament amb una moció de censura que tindria poques o nul·les conseqüències reals. El seu compromís amb la Troica li impedeix portar una crítica més gran que pugui comprometre l’estabilitat de l’austeritat.

La solució només pot venir des de l’oposició a les retallades i les mobilitzacions populars. A Portugal, hi ha hagut manifestacions de milers de persones exigint la convocatòria d’eleccions anticipades. Es preveu que continuïn mentre durin les negociacions per salvar el govern.

A l’Estat espanyol, aquest dijous 18 de juliol hi ha convocades concentracions contra el govern a les seus del PP. Només una mobilització que faci sembrar el dubte sobre la continuïtat de l’aplicació de les retallades pot realment fer que la crisi esclati i es tombi al govern. Cal manifestar-se el 18J i continuar pressionant fins a la caiguda del govern. Un govern corrupte i venut, literalment, als grans especuladors no pot gaudir de cap estabilitat. Trenquem-la des dels carrers.

Dani Bravo és membre d’En lluita

—–

Rep més informació sobre En lluita, anticapitalisme i revolució

Pots llegir també el diari d’aquest mes En lluita

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×