Agenda

Privatització d’Aigües Ter-Llobregat: seguim pagant la seva crisi

03/01/2013

Per Diego Garrido. El pagament del deute i el compliment del “sagrat” objectiu de dèficit segueix sent el baluard discursiu darrera el qual s’aferra la classe política fidel al paradigma neoliberal per aprovar un seguit de retallades i privatitzacions. Malgrat que aquest argument es va afeblint quan des de més i més veus cada dia es posa en dubte la destinació de recursos públics per pagar un deute majoritàriament privat, la dreta que ens governa manté el seu rumb i no vacil·la en emportar-se per davant l’estat del benestar guanyat fins ara, arrossegant àmplies capes de la societat a la misèria per complaure els interessos d’unes poques persones.

L’últim cas que ens afecta als i les catalanes és el de la privatització d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL) per part del govern de Convergència i Unió, l’empresa fins ara pública que gestiona la infraestructura de l’aigua des de les conques dels rius fins als dipòsits municipals d’aigua potable (sobretot els de l’Àrea metropolitana de Barcelona). Així, tal i com s’ha formalitzat recentment,a canvi d’uns mil milions d’euros que serviran per salvar els mobles a curt termini a la Generalitat, els propers 50 anys l’aigua que utilitzem uns cinc milions de persones a casa serà gestionada fonamentalment pel conglomerat empresarial madrileny Acciona. Una corporació que es presenta com a líder en desenvolupament sostenible, però que resulta dubtosament opaca en termes d’allò que s’anomena “responsabilitat social empresarial”(1) , i que a més ha servit de convenient recol·locadora per ocupar personatges amb alts càrrecs públics exhaurits, com Javier Solana.(2)

Però els tractes de favor no acaben aquí: probablement el més escandalós és el cas de Ferran Rodés, accionista i membre del consell d’administració d’Acciona que alhora ostenta un càrrec a la Generalitat com a actual president del Consell Assessor de Desenvolupament Sostenible (fet que està sent investigat per la fiscalia(3)). Aquest és el “govern dels millors” al qual es referia Mas a l’anterior legislatura: el govern dels burgesos millor posicionats.

Queda doncs palès que privatitzacions com aquesta són operacions ideològiques i marcades pels interessos de classe: els grans capitals amplien actius i expandeixen mercat per sortir de la seva crisi, mentre la majoria de nosaltres pagarem fins a un 27% més en la factura de l’aigua els propers mesos (tenint en compte la també recent concessió a Agbar de la gestió del cicle integral d’aigua a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, impulsada per Xavier Trias (4)). Sumant a aquesta altres pujades de tarifes, taxes i impostos no progressius, no cal fer grans anàlisis per concloure que les perspectives per la classe treballadora són de major empobriment aquest 2013.

Les respostes legals en contra d’aquestes transaccions van activar-se fa mesos per part de la Plataforma Aigua és Vida i la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (5). Però una moció difícilment tombarà una mesura tan valuosa pel govern de la Generalitat, ni tampoc frenarà la resta d’atacs a les nostres condicions bàsiques de vida.

Esdevé necessari un moviment que s’oposi a aquestes agressions i doni la volta a la truita d’una vegada per totes. Tenim exemples on això ha estat possible, com és el cas de Cochabamba a Bolívia en la lluita contra la privatització de l’aigua a finals dels anys 90, que es va acabar convertint en una reacció per la millora general de les condicions laborals i de vida de les classes populars, i va obtenir importants victòries aplegant moviments estudiantils, obrers, veïnals i ecologistes. En paraules d’un dels membres del moviment: “El problema de fons es qui decideix sobre el present i el destí de la població, els recursos, el treball i les condicions de vida. En relació a l’aigua, nosaltres volem decidir per nosaltres mateixos: a això anomenem democràcia” (6).

Diego Garrido és membre d’En lluita

—–

Rep més informació sobre En lluita, anticapitalisme i revolució

Pots llegir també el diari d’aquest mes En lluita

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×