Agenda

Prohibicions Roses: El retrocés de l’homofòbia a Austràlia

27/06/2013

Per Amy Thomas. La història del moviment LGBT d’Austràlia no és molt coneguda, tampoc aquí a Oceania, però mostra com unes lluites unitàries i solidàries, dins de la classe obrera, poden rebutjar l’homofòbia. Se’n poden extreure conclusions útils per activistes que a Europa estan lluitant contra el ressorgiment de l’homofòbia dels feixistes i de les organitzacions d’extrema dreta. Aquestes organitzacions estan utilitzant la misèria generada per la crisi per difondre les seves idees verinoses.

L’homofòbia pot distreure l’atenció dels veritables problemes de la societat —com l’augment de la desocupació— i dividir la resposta. A Hongria, la marxa de l’Orgull va ser atacada pels feixistes i prohibida pels polítics locals. A Grècia, Alba Daurada va dir de les persones homosexuals que són “malaltes i anormals”. Al maig, es van llançar pamflets al barri gai d’Atenes que deien: “Després dels immigrants, aneu vosaltres.”

Brot
El parallamps per al moviment LGBT a Austràlia van ser els disturbis de Stonewall als EUA. Aquesta explosió massiva en un bar d’apostes gai a Greenwich Village, Nova York, va mostrar a les persones LGBT de tot el món que era possible posar-se dempeus i lluitar.

A Austràlia, ser gai o lesbiana en els anys 1950 i 1960 significava una vida de sufocant opressió. Era il·legal ser gai y els diaris publicaven contes escandalosos sobre “desviats”.

Esquadrons policials recorrien les sales gais d’homes, detenien a qui trobaven i publicaven els seus noms al diari, arruïnant les vides d’aquestes persones. Et podien acomiadar legalment si algú s’assabentava que eres gai o lesbiana. El pànic moral al voltant de la homosexualitat, llavors i avui en dia, està dissenyat per reforçar l’estructura de la família nuclear heterosexual i dividir la gent entre si.

Va ser el moviment d’alliberament gai que va desafiar això i va fer possible a les persones LGBTI gaudir dels drets que tenim avui.

La primera organització política gai a Austràlia, CAMP, la campanya per posar fi a la persecució moral, es va formar el 1970. Va començar sent quelcom més que un lobby de pressió i es va radicalitzar ràpidament. Es va crear Gay Liberation en una trobada a la Universitat de Sydney el 1972, enmig d’una enorme onada d’activisme contra el paper d’Austràlia en la guerra del Vietnam i la lluita pels drets dels aborígens.

El moviment estava radicalitzat i tenia potencial a causa d’una escalada de la combativitat de la gent treballadora. La majoria dels dies de vaga en la nostra història —i alguns dels nivells més alts en la història del món— van sacsejar el capitalisme d’Austràlia en la dècada de 1970.

El moviment va intervenir contra la homofòbia a la societat: els mitjans de comunicació, a l’escola, en la política del govern, i en la psiquiatria on l’homosexualitat es continua veient com una malaltia.

Com Rachel Morgain explica a Class and Struggle in Austràlia, “militants d’aquest moviment van buscar l’enderrocament de les restriccions de la societat sobre les expressions de la sexualitat i el gènere, i de les institucions que van donar suport aquesta opressió. […] Les activistes consideren el tractament de gais i lesbianes de la societat una forma molt arrelada de l’opressió, íntimament relacionada amb altres formes d’opressió i explotació capitalista”.

És important destacar que el moviment va lluitar perquè la classe obrera organitzada recolzés la seva causa. El resultat van ser les primeres accions sindicals que es coneixen en solidaritat amb els drets homosexuals.

El 1973, un estudiant, Jeremy Fisher, va ser expulsat d’una escola residencial a la Universitat Macquarie a Sydney per la seva homosexualitat. La Federació de Treballadors Constructors (BLF) estaven realitzant treballs de construcció al campus. Militants de l’associació d’estudiants van contactar amb els dirigents sindicals per dir-los el que havia succeït, i unes hores més tard, les bases de la Federació de Treballadors Constructors havien votat vaga salvatge per exigir que Jeremy fora reintegrat. La vaga de Jeremy Fisher va arribar a ser coneguda com la primera pink ban (prohibició rosa) de la història.

El moviment també es va recuperar a finals de 1970 quan es va produir una reacció en contra de les seves victòries. Organitzacions cristianes de dretes que volien prohibir l’ensenyament de l’homosexualitat a les escoles i predicaven l’odi, van veure les seves convocatòries boicotejades. El primer Mardi Gras al 1978, una manifestació militant, va ser atacada per la policia i hi va haver detencions. Però el moviment va aconseguir que es retiressin tots els càrrecs a les persones imputades i va guanyar el dret a marxar pels carrers de Sydney.

Llegat
Abans que la homosexualitat hagi estat legalitzada en els estats amb les seves lleis, el moviment d’alliberament gai ha canviat la vida de les persones LGBTI a Austràlia. Va ser la unitat i la solidaritat darrere del moviment que ho va aconseguir. Apel·lar als sindicats perquè donessin el seu suport i unificar les divisions va donar la veritable força al moviment.

El moviment va estar aprop d’assolir el seu objectiu d’eradicar l’homofòbia en la societat. Però les idees tradicionals sobre la família i la inferioritat de les relacions entre persones del mateix sexe encara sobreviuen. La privatització de la reproducció en la família, i el sexisme i l’homofòbia, ideologia lligada als rols de gènere forçats dins de la família, segueix sent útil per a la classe capitalista. A Austràlia, els dos grans partits s’oposen al matrimoni entre persones del mateix sexe i justifiquen la seva oposició amb referència als “valors tradicionals”. Aquestes idees ajuden a mantenir el sistema en funcionament.

I són les idees que els feixistes i l’extrema dreta a Europa fan servir per escampar la por i l’homofòbia. Però la història mostra que aquestes idees i el sistema que les perpetua poden ser impugnades i colpejades.

Amy Thomas es militant de International Socialist Organisation (ISO) organització germana d’En lluita a Australia

—–

Rep més informació sobre En lluita, anticapitalisme i revolució

Pots llegir també el diari d’aquest mes En lluita

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×