Agenda

Què menjar? Aquesta és la qüestió

15/02/2013

Per Óscar Simón Alimentar-se és imprescindible per viure, potser això sigui una obvietat però val la pena recordar-ho quan 800 milions de persones passen fam al món. La segona obvietat és que l’única manera d’obtenir aliments és a partir de la nostra relació amb la natura, és a dir les diferents pràctiques agrícoles, ramaderes i caçadores, recol lectores que es donen al món. Sí, sí caçadores recol·lectores, i no només parlem de societats precapitalistes de l’amazones, o de l’àrtic, sinó de les grans flotes pesqueres.

De fet sota el capitalisme l’agricultura, la ramaderia, la pesca o la recol lecció, han perdut en bona part el seu sentit últim, alimentar les persones i s’han convertit en una font de negoci més, on el que preval és l’obtenció de beneficis. Si algun dels lectors ha visitat la borsa de Xicago (on es marquen els preus internacionals dels cereals i es venen els drets sobre collites futures com si fossin petroli o gas) s’haurà adonat de l’enorme negoci especulatiu en què s’han convertit els principals aliments.

A més el camp es troba subordinat a la ciutat, és a dir les elits urbanites, veritable unitat de producció capitalista, determinen el que és o no és produït en els camps o el que és pescat i recol•lectat en els mars. Per tant la interacció de la humanitat amb la natura per assegurar-se l’aliment està subjecta a les necessitats del capital i per tant pateix les mateixes contradiccions que qualsevol tipus de producció.

Es pot veure doncs una tendència a la concentració en poques mans de la producció i distribució (Dia, Mercadona, Eroski, Carrefour i Auchan acaparaven el 62% de les vendes d’aliments el 2010) i a l’ús intensiu de recursos (terra, aigua i petroli (energia exosomàtica com els combustibles, fertilitzants, o l’electricitat).

La producció irracional i enfocada a la competència pels mercats comporta entre altres coses, la destrucció de prop del 40% de les collites mundials, cada any, ja sigui per mantenir els preus o perquè es podreixen en els dipòsits a l’espera d’aconseguir bons preus. Un altre aspecte és l’empobriment progressiu de les persones que treballen en el sector primari. Així com els enormes costos ecològics de les pràctiques intensives actuals. Sense oblidar el maltractament que pateixen els animals en granges o la mort de milions d’exemplars marins en les xarxes de pesca, per després ser llançats al mar.

Fins aquí tindríem una caracterització rudimentària però útil de les principals aspectes a abordar pel que fa a l’alimentació. Des del meu punt de vista un primer punt d’acord seria que la producció d’aliments s’ha d’orientar a l’alimentació de la humanitat, això passa per la sobirania alimentària propugnada pel moviment mundial “Via camperola”.En segon lloc hem d’entendre els sistemes agroramaders i caçadors recol•lectors, com agrosistemes, des de la perspectiva de la permacultura (vegeu Altieri). Ambdues anteriors perspectives preconitzen l’eficiència social i ecològica (incloent l’energètica).

Un cop plantejat el marc conceptual s’obren multitud de preguntes, la primera i gran és: Hem d’esdevenir totes les persones vegetarianes? Aquesta enorme qüestió requereix ser abordada en els seus diferents aspectes (ecològics, ètics, nutricionals i econòmics). El següent article versarà sobre la qüestió ecològica i una cosa tinc clara, hi ha d’haver tan variades pràctiques agrícoles com ecosistemes existeixen al planeta.

Aquest és un primer article per situar alguns punts del debat entorn de l’apassionant i apassionat tema de l’alimentació

Óscar Simón és membre d’en lluita

—–

Rep més informació sobre En lluita, anticapitalisme i revolució

Pots llegir també el diari d’aquest mes En lluita

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×