Agenda

Què és la dialèctica històrica? Els tres principis (I)

12/03/2013

Per Ramon Villalonga (@ramonvillalonga). En aquesta sèrie de dos articles em proposo explicar breument què és la dialèctica històrica. Podríem resumir aquesta com a «una totalitat internament contradictòria en constant procés de canvi» [1] , però la dificultat del concepte necessita d’una explicació més detallada.

El marxisme és un corrent filosòfic que prové de la dialèctica hegeliana amb la influència materialista de Feuerbach. La dialèctica hegeliana parteix del desplegament d’una tesi i la seva antítesi, que suposa una contradicció, i es resol a través de la formulació d’una síntesi. La visió materialista de Feuerbach va permetre a Marx aplicar l’esquema hegelià a la realitat i d’aquesta manera interpretar la història.

La dialèctica històrica conté 3 principis, que considerats per separat no constitueixen una perspectiva dialèctica però sí que ho fan en conjunt: la totalitat, el canvi i la contradicció.

La totalitat és el principi pel cual les parts queden determinades per les relacions amb les altres parts i amb el tot. La part fà el tot, i, el tot fa les parts, és més, no només el tot és més que la suma de les parts sinó que les parts passen a ser quelcom més del que eren individualment al ser parts d’un tot. Una vegada coneixem aquestes relacions el significat de les parts canvia.

Per exemple, la vaga de la Canadenca [2] on 8 treballadors varen ser acomiadats – 8 parts d’un tot: la classe treballadora – va suposar l’aturada de fins al 70% de la industria. Després d’aquest fet, es va aconseguir la jornada laboral de 8 hores. Tots els individus que componien la classe treballadora, fins a dia d’avui, se n’han vist beneficiats, és a dir, les parts ja no s’entenen igual, el seu significat ha canviat.

Podem apreciar certes concepcions de la realitat, com ara les tres grans religions on Déu és un tot, o la mà invisible d’Adam Smith a la que queda delegada la capacitat de donar estabilitat al mercat. La dialèctica històrica proposa, per altra banda el canvi com a pilar fonamental per entendre la història i la realitat, ja que aquesta és un procés de canvi continu, en constant moviment.

Així, podríem entendre la història com a un seguit de causa-efecte i d’aquesta manera explicaríem què ha passat, però no el perquè. La dialèctica doncs, busca la resposta dins el propi sistema i si es troba dins d’aquest es basa en la contradicció com a explicació dels fets. La vaga de la Canadenca va sorgir d’una contradicció entre dues classes: la classe treballadora i la burgesia, aquestes, tenien interessos oposats i per això es va generar el conflicte.
Al pertànyer al sistema, la contradicció, esdevé el primer amb la necessitat de superació, és a dir, la síntesi hegeliana. Així, la superació dels conflictes econòmics és resol només amb la superació del sistema econòmic, eliminant les classes socials.

Ramon Villalonga és membre d’Estudiants En Lluita.

—–

Rep més informació sobre En lluita, anticapitalisme i revolució

Pots llegir també el diari d’aquest mes En lluita

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×