Agenda

Quan comunisme i catolicisme s’agafen de la mà

13/03/2012

Per Mireia Chavarria. S’havia instruït al Vaticà i simpatitzava amb l’Opus Dei. Quan va ser escollit arquebisbe d’El Salvador, les altes esferes polítiques i militars del país, que s’esmerçaven a purgar el país del perill comunista, se’n van alegrar. Es tracta de la història de monsenyor Romero, el sacerdot que va convertir-se en “la veu dels que no tenen veu”, la vida del qual queda clarament retratada en el documental “El cielo abierto”, d’Everardo González, projectat en el marc de la iniciativa El documental del mes.

“El terreny de Déu no és al cel, sinó aquí a la terra”, afirma Óscar Arnulfo Romero des de l’altar de l’església d’El Salvador. I és que, a finals dels anys 70, mentre que la riquesa es concentrava a mans del 2% de la població del país, el poble salvadoreny vivia immers en la misèria. Als camps de milpa (en nàhuatl, “milpa” és “el que se sembra sobre la parcel·la”), les persones que hi treballaven eren explotades i tractades com animals. Algunes morien desnucades carregant sacs pesadíssims, i d’altres es desmaiaven durant les misses a causa de la desnutrició. “Jo servia de mula de càrrega”, expressa una de les entrevistades. Si fins llavors la religiositat havia encoratjat el poble a sotmetre’s a les injustícies, la repressió i l’explotació amb la promesa del regne del cel, a partir de l’arribada de Monsenyor Romero, l’església deixa de ser l’aliada de la classe acomodada i s’alinea amb el proletariat. “La meva missió no és defensar els opressors, sinó els oprimits”. És així com Romero fa una crida a la classe treballadora perquè s’organitzi per lluitar contra l’explotació que pateix als camps i a favor de la distribució de la riquesa, ja que la pobresa, al·lega, “és un pecat social”.

Al documental, testimonis de primera mà expliquen la violència que es respirava al carrer en aquella època: hi eren habituals els assassinats, les tortures i tota mena d’humiliacions. “Com vols aparèixer: amb cames o sense cames? Amb ulls, o sense ulls?”, van preguntar a una dona que, finalment, es va salvar de la mort perquè va accedir a despullar-se davant l’exèrcit. Després de relatar els fets, la càmera d’Everardo González l’observa mentre roman uns segons en silenci. Llavors, exclama: “No teníem por”. I és que el convenciment cristià de donar la vida pel poble estava tan arrelat a la societat que, mentre aquella lluita es dirigís a aconseguir unes condicions de vida dignes per a tothom, no hi havia res a témer. Si bé aquesta fe cega en la construcció d’una societat justa i igualitària desvela els punts de confluència entre catolicisme i comunisme, els dubtes que sorgeixen en algunes de les “creients” en la revolució en el moment d’empunyar les armes fan que aquestes afinitats trontollin. No obstant això, fins i tot Romero acaba justificant indirectament la lluita armada com a resposta a la il·legítima repressió de l’exèrcit. Tot i que aquesta crida li costés finalment la vida, tal com mostra el film, la llavor roja que ell va sembrar als camps d’El Salvador encara rau ben arrelada a la terra. La pel·lícula, que explora la realitat del país avui en dia, posa en evidència que el llegat de Romero sobre el poble salvadoreny és inesborrable, així com la seva labor de conscienciació de la classe treballadora. Perquè, tal com afirma una de les entrevistades, “el color de la sang no s’oblida.”

Mireia Chavarria

Extret de www.directa.cat

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×