Agenda

Quan la consellera d’educació es pren la justícia per la mà

02/05/2014

Marina Pérez

Irene Rigau menteix i amenaça a l'alumnat.

Irene Rigau menteix i amenaça a l’alumnat.

Des del faristol de la governança el maig de 2013 la consellera d’educació Irene Rigau va expressar públicament el seu rebuig a la LOMCE en tot allò referent a les qüestions lingüístiques i competencials i va declarar que no descartava fer insubmissió a la llei si aquesta finalment s’aprovava. Una actitud certament valenta i ofensiva, d’amenaça, de protesta i bàsicament de defensa del català i del model d’immersió lingüística de Catalunya.
Aquesta actitud de protesta i desafiament directe de la consellera també l’hem vist en d’altres ocasions, deixant plantat al Ministre Ignasi Wert en les sectorials d’educació o quan li ha semblat convenient i quan ella ha considerat que la normativa estatal resultava massa coercitiva o atemptava les competències de les autonomies.

Però la representant de la conselleria d’educació de la Generalitat no hauria de poder-se prendre la justícia per la ma.

Aquesta actitud bel·ligerant i amenaçant s’ha girat de sobte en contra d’uns quants alumnes de 15-16 anys que el passat febrer es van negar (insubmissió per omissió) a fer les proves de les competències bàsiques de 4rt d’ESO com a mesura de protesta contra les retallades que sistemàticament ve patint el sistema educatiu català i que afecta les condicions en les que, sobretot l’alumnat de zones socialment desfavorides, està essent educat.

Fer callar les veus dissidents

Es podria parlar del fons, però en aquest cas resulta més interessant parlar de la forma. La forma en la que Irene Rigau, el 4 d’abril, ha amenaçat els i les alumnes menors i les seves famílies dient (no és veritat), de que si no fan aquestes proves no aprovaran 4rt d’ESO. I després enviant cartes als instituts d’aquestes alumnes i pressionant al professorat per tal que les proves es repeteixin o se’n facin de similars (que això no quedi impune).
A traves dels mitjans de comunicació ha difós la idea que les proves son necessàries per obtenir el títol del graduat, quan això no es cert. El poc original recurs de proferir falsos lemes per tal de fer entrar el cuc de la por al cos, per tal d’atemorir alumnes, pares i mares i professors i professores per silenciar la protesta, per fer callar les veus dissidents, per tal que aquesta mesura no es giri contra l’administració.

També podem recordar la forma en que Irene Rigau es va dirigir a les famílies de Can Montllor que el curs passat van anar a la seva residencia de Sant Pere de Ribes per protestar contra el tancament de l’escola, aprofitant per dir que els menors no s’havien “d’utilitzar” per a la protesta (a quina accepció s’estaria referint quan parlava ”d’ús”?).

Per tant, si atenem a les qüestions formals, arrel de les seves declaracions i de les seves accions, podem dir que la consellera d’educació, on ara diu blat, ara diu ordi.

Donar exemple

En primer lloc, les regles del joc fa molt de temps que existeixen i d’això en som totes i tots ben conscients. Quan Rigau expressa la seva posició política contra la llei de rang estatal i es planteja de fer-ne insubmissió, sap que si fes el que diu que farà, hauria d’assumir les conseqüències. Cadascú juga el seu paper en aquest taulell. I l’alumnat o les famílies que no compleixen la normativa del departament o que visiten el seu domicili en senyal de denúncia pública, també.

En segon lloc, com a representant de la comunitat educativa Rigau hauria de donar exemple. Amenaçar alumnes menors, a les seves famílies i al professorat, perquè han expressat el seu rebuig a les retallades en educació, dona un trist exemple, sobretot si es basa en afirmacions que no són certes.

Quan les retallades fan que hi hagi nens i nenes sense beques de menjador, que s’acabi el paper de les impressores o el pressupost per la calefacció a les escoles; quan alumnes amb vertaders problemes socio-familiars han de conviure i aprendre i sobreviure en una classe amb trenta companys i companyes i amb escàs suport per part de l’Administració….ja no estem parlant només de les protestes per un model educatiu concret, sinó que estem veient la violència real del sistema neoliberal sobre les parets de les aules; i per això la persona encarregada de vetllar per l’educació pública de Catalunya hauria de tenir la competència bàsica de l’empatia, de la comprensió i del diàleg per tractar amb aquest alumnat i famílies que li estan dient “prou”.

I en darrer lloc, si el que vol el Departament d’ensenyament és impulsar mesures per millorar la qualitat global de l’educació, com se suposa que tal és l’objectiu de les proves de competències bàsiques, podria començar per escoltar la comunitat educativa, aquest conglomerat d’individus i organitzacions preocupats i mobilitzats als quals, en el transcurs dels darrers anys de retallades en el pressupost educatiu, hi ha mostrat les orelles sordes.
Potser la insubmissió, com vostè mateixa ha dit en algun moment, serà una de les maneres que els escoltin. Potser.

Marina Pérez és afiliada al sindicat USTEC-STEs i membre d’En lluita.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×