Agenda

Quatre raons per veure Sufragistes

08/01/2016

Ángela Solano

sufragistas

Amb tocs de thriller, envejable elenc de actoral i un nivell artístic i tècnic molt respectable, Sarah Gavron i Abi Morgan ens traslladen a 1912 per submergir-nos en el moviment sufragista britànic. Quins són els motius que ens porten a recomanar-la?

És una pel·lícula escrita i dirigida per dones, amb un repartiment majoritàriament femení. La indústria cinematogràfica, a més de sexista, comprèn un sector masculinitzat. A l’Estat espanyol, només el 8% de les pel·lícules estan dirigides per una dona; el percentatge arriba al 20% en guió i producció. És important que les dones ocupem llocs de rellevància en la indústria, que ens VISIBILITZEM i narrem històries de tota mena des d’una mirada que, per les nostres experiències vitals, resultarà diferent a la mirada masculina. En paraules de Meryl Streep, “No es pot generalitzar. Però el que sí és cert és que les dones obren més el cercle i fan que el treball sigui més col·lectiu”.

El focus de la història se situa en dones de classe treballadora. En la pel·lícula podem apreciar la relativa diversitat del moviment sufragista -només apareixen representades dones blanques- i s’evidencia que les diferències de classe també afecten les seves activistes. Pankhurst, la dona del ministre, la farmacèutica amb estudis i les treballadores de la bugaderia comparteixen una mateixa lluita, però no la seva realitat social més immediata. En aquest sentit, la seva protagonista, Maud Watts, encarna milers de dones anònimes que se senten atrapades en l’àmbit laboral i en les seves llars. Les seves motivacions originals, més emotives que ideològiques, es transformen poc a poc i per mitjà de l’activisme en una militància activa, confirmant que allò personal també és polític.

La desobediència civil i l’acció directa són defensades com a eines vàlides de lluita. En una època en què la llibertat del poble es coarta en nom de la seva pròpia “seguretat”, aquest és un tema d’actualitat que permet la relació amb altres moviments polítics, com passa aquí entre el sufragisme i l’alliberament d’Irlanda. Després de dècades de reivindicacions pacífiques, les dones demanen “fets, no paraules”, i responen tant a la indiferència i a la repressió directa de l’Estat i de les seves forces policials, com a la repressió indirecta dels seus patrons i marits, als quals se’ls pressiona socialment per “controlar les seves dones”. Sota la certesa que cap llei que no sigui justa s’ha de respectar, manifestacions, agitació, vagues de fam i explosions es converteixen en símbols de resistència.

El sufragi femení s’articula com el principi d’una lluita, no com el seu final. Les protagonistes saben que el vot no modificarà la seva qualitat de vida de forma radical, de la mateixa manera que els homes de menor classe social tampoc influeixen de manera determinant en les seves per mitjà de la presa de decisions polítiques o econòmiques, més enllà de la seva propia llar. No obstant això, tant elles com els seus detractors saben que el sufragi els obrirà les portes a noves reformes i drets, i aquest és el veritable motiu que les impulsa a seguir endavant.

La lluita per la igualtat real entre homes i dones continua, unida ara a altres fronts com la deconstrucció del binarisme de gènere o el nostre dret a forjar identitats lliures i diverses. Pel·lícules com Sufragistes ens recorden que cap victòria es va aconseguir en qüestió de dies ni va estar exempta de sacrifici, però també que no estem soles i que és de justícia rebel·lar-se.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×