Agenda

Quines són les causes de la derrota electoral a Veneçuela

11/12/2015

Mike Gonzalez

El 6 de desembre, l’oposició de dreta va guanyar la majoria dels escons a l’Assemblea Nacional de Veneçuela. Per saber el que això significa és important saber qui són. Son els mateixos que fa tretze anys, en 2002, van segrestar al president electe Hugo Chávez, prometent retornar el país a la seva condició de client de les grans multinacionals petrolieres. Eren partidaris del neo-liberalisme més feroç, i després d’un cop d’estat  es van declarar govern sense preocupar-se per vots ni drets.  Aquest són  aquells que avui s’erigeixen en defensors de la democràcia.

Els mateixos  que volen venjança pels avanços que va portar Chávez en matèria social i sindical, i per l’amenaça que ell representava per als seus interessos històrics. Durant anys, una vegada i una altra les urnes van parlar donant al voltant del 60% dels vots a un president que parlava el llenguatge de les majories que havien sofert  les conseqüències d’un sistema polític, basat en el clientelisme,  que sempre repartia la renda petroliera entre una petita minoria a costa de les masses.

Ara aquesta minoria es dedicarà a intentar revertir  el procés de canvi social  que Chávez va iniciar. Ell també parlava de la democràcia, però d’una democràcia molt més profunda, un control de la societat des d’abaix, l’ús dels recursos nacionals per a benefici de les majories, creant escoles,  habitatges , sistemes de salut. Quan va morir Chávez en 2013, aquests objectius estaven encara lluny de complir-se, però indubtablement va haver-hi grans avanços socials. No obstant això, àdhuc després de la seva primerenca mort, el carisma personal de Chávez seguia sent garantia de la lleialtat de les majories.

La  gent que durant anys va donar suport a Chávez  malgrat el malbaratament de recursos públics, la corrupció d’alts representants del  chavisme, i les errades repetides als programes socials.  Com és possible que tan sols dos anys més tard traslladés els seus vots a una dreta sinistra i antipopular

Avui, a la Veneçuela de desembre de 2015 la vida per a aquells que cobreixen  les seves necessitats diàries  amb un sou en bolívars és trist i dura. La xifra oficial d’inflació arriba fins al 200% mensuals. El cost d’una canastra bàsica per a una família de cinc representa  deu sous mínims. Pitjor encara, els productes més bàsics – cafè, arròs, llet per exemple – desapareixen durant setmanes de les lleixes.

Els capitalistes veneçolans es beneficien dues vegades. Trafiquen  amb els dòlars que el govern els donava a un tipus molt baix de canvi i després acaparaven els productes, creant carestia, perquè augmentessin els preus quan els treien dels seus dipòsits. Quan reapareixien en el supermercat es formaven cues enormes i les existències s’esgotaven molt aviat. I encara que en el supermercat es venguessin a “preus justos” impostos pel govern, la gran majoria de la gent havia de  recórrer a revenedors  (que tenien a molta gent fent cues) que demanaven quatre o cinc vegades el preu oficial. També escassejaven gairebé  totes les medicines.

Al carrer, els dies previs a les eleccions, es repetien les mateixes converses – sobre la creixent violència criminal que atemoria a la gent, sobre la corrupció dels dirigents que s’enriquien descaradament amb la renda petroliera que havia de ser la garantia del procés bolivarià, que rentaven dòlars i els enviaven, juntament amb les seves famílies, a l’estranger.  Com era possible que desapareguessin 300.000 milions de dòlars sense que el govern reaccionés? On estava Rafael Ramírez, l’expresident de PDVSA, la petroliera estatal, que  va marxar del país sobtadament amb centenars de milions repartits entre bancs a diversos països? Per què es filtraven aliments, medicines,benzina  a través de la frontera amb Colòmbia amb complicitat del govern, l’exèrcit i la Guàrdia Nacional? I per sobre de tot. Per què no intervenia el govern que suposadament defensava els interessos del poble? La detenció de dos nebots del president Nicolás Maduro en ple tràfic de drogues era simplement el súmmum. No eren garantia –eren còmplices.

L’oposició de dreta ha estat el beneficiari  de l’esgotament i la decepció del poble amb molts dels dirigents que suposadament  enarboraven  la bandera de la revolució social. Tanmateix, el programa de l’oposició , representa la contra revolució  més brutal, l’ anunci d’una ofensiva de les elits contra el poble.

Caldrà organitzar una resistència popular, en defensa del procés transformador, potser en nom del mateix Chávez, però aquesta vegada amb una estratègia clara i un control veritable des d’a baix. Aquesta és l’únic chavisme  que mereix el nom.

 

Mike Gonzalez

Activista anticapitalista que viu a Veneçuela

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×