Agenda

Raons per anar a la vaga, als piquets, i a seguir lluitant el 30M

29/03/2012

Per Dani Bravo . A hores d’ara, és més que conegut que aquesta reforma laboral només servirà per empobrir la classe treballadora, perquè els grans empresaris s’omplin les butxaques a costa d’una major explotació de la majoria i per descomptat, per enfonsar-nos més en “la seva” crisi.

Cal afegir, però, que sabem que realment aquesta reforma només aprofundeix (molt molt) el camí de totes les anteriors, inclosa per descomptat la que va signar l’últim govern de Zapatero: acomiadaments més ràpids, fàcils i barats, desprotecció de les treballadores en atacar brutalment la negociació col•lectiva, més precarietat en obligar a acceptar canvis en les condicions del contracte (baixada de salaris, desplaçaments, etc.).

Però la reforma laboral és un més dels molts atacs que està vivint la classe treballadora, que forma part d’aquest 99% que veu com la crisi està sent una excusa per desmantellar els pocs drets que encara manteníem. Els atacs a tot el públic, des de l’educació i la sanitat, fins a les privatitzacions, també mereixen una resposta contundent.

La potència de la vaga com a eina de lluita

Aquesta vaga ha de ser només el primer pas. És important conèixer la importància de la vaga, i per què no és un mètode de lluita més, sinó el més potent del qual disposem. Només cal veure com la classe dirigent es passa les setmanes prèvies a la vaga difamant nerviosament sobre com de suposadament inútil, innecessària i improcedent és aquesta, arribant a demanar que es restringeixi en el futur aquest dret de totes les treballadores. No en va, al llarg de la història les vagues han estat protagonistes en la lluita pels nostres drets. Des de la jornada de 8 hores, guanyada després de la vaga general a Barcelona l’any 1919, fins a la retirada del decret d’Aznar el 2002, la vaga ha estat el major instrument de pressió per lluitar contra l’explotació i el xantatge dels capitalistes i els polítics al seu servei.

I és que la vaga suposa una pressió brutal per a la classe dirigent, i per diversos motius. La vaga general, en primer lloc, talla el flux de beneficis que les empreses treuen del treballador: durant el temps que dura la vaga, les arques de tots els Emilio Botín o Amancio Ortega veuen reduïdes l’afluència de guanys. A part que els toca on els fa mal (la seva butxaca) sota aquest efecte s’amaga un ensenyament que dóna pànic a aquells qui ens exploten cada dia: som nosaltres, la classe treballadora, el poble, que mou el món i crea la riquesa.

La vaga general mostra l’inevitable xoc d’interessos entre l’empresari i les treballadores, entre els qui proposen que tinguem condicions laborals draconianes mentre neden entre milions d’euros de beneficis, i els qui pateixen per arribar a final de mes.

A més de tot això, organitzar la vaga general és un gran aprenentatge i experiència per als treballadors; es manifesta la consciència de classe, que tenim interessos comuns, i es desenvolupa la solidaritat. Fins i tot en un sol dia de vaga, la lluita i l’activisme de base donen confiança a les treballadores del seu potencial i es creen vincles de lluita que poden afermar i mantenir-se en el temps. Fer vaga suposa arriscar molt individualment per donar suport a una lluita col•lectiva, és un exemple de solidaritat alhora que de la lluita pels drets d’una mateixa.

La vaga necessita d’un gran activisme entre les bases, entre les treballadores a peu de tall. Això també combat el poder de les burocràcies sindicals, que tendeixen a la negociació i al pacte per sobre de tot.

Els piquets són un dret, i són imprescindibles

Fins i tot entre gent que és favorable a la vaga, hi ha reticències respecte a l’acció dels piquets informatius. La massiva propaganda dels mitjans respecte al “dret al treball” dels esquirols, i la contínua qualificació de “violents” fan que hi hagi gent, normalment sense molta experiència en vagues, que sigui contrària a impedir l’obertura dels centres de treball i l’entrada als esquirols.

No obstant això, els piquets són imprescindibles, i són l’única forma de fer que la vaga sigui efectiva i les vaguistes puguin exercir el seu dret. En contra de la vaga hi ha el govern, els mitjans de comunicació amb la seva propaganda, i per descomptat els empresaris amb les seves amenaces d’enviar a l’atur. Són centenars les empreses que han estat denunciades per coaccionar les seves empleades perquè no secundin la vaga. Només l’acció dels piquets pot garantir que aquests treballadors puguin anar a la vaga sense patir repressió posteriorment.

Fer vaga suposa un esforç, perdre un dia de salari i arriscar-te a que et assenyalen els teus caps. La vaga és una lluita col•lectiva pels drets de totes, fins i tot dels qui no la secunden. Per això, els qui conscientment decideixen anar a treballar, minant els esforços i la solidaritat de tots els seus companys, han de ser anomenats com el que són: esquirols. Els piquets també són una forma de manifestació contra aquells que, insolidàriament, decideixen no fer vaga. No es tracta de recórrer a la violència, com molts mitjans acusen, sinó d’impedir com sigui, tot i que es generin situacions tenses, que els esquirols trenquin l’esforç de la majoria democràtica de les vaguistes.

La vaga és de les treballadores, i el 30M també

Hi ha qui argumenta que no anirà a la vaga perquè CCOO i UGT són uns sindicats venuts i aquesta vaga és només per salvar l’esquena. La veritat és que Toxo i Méndez s’hi juguen poc. Les seves esquenes estan, segur, més que cobertes, com la de l’ex-secretari de CCOO Fidalgo, que ha acabat donant seminaris per a la fundació reaccionària i neoliberal FAES.

Aquesta vaga s’ha convocat tot i la voluntat de les burocràcies sindicals. És la vaga de totes, sindicalistes de base que han vist en aquesta reforma laboral una cosa absolutament impossible d’assumir. La pressió de les bases és la que ha fet inevitable la convocatòria de vaga general.

Avui no hi caben sectarismes, a l’hora de lluitar només podem apostar per la unitat. Cal que els sindicats alternatius i els moviments socials com el 15M conflueixin i interactuïn amb les bases combatives de CCOO i UGT. Considerar els sindicats com un bloc homogeni de buròcrates i pactistes és un error que ens farà perdre molta força de cara a les lluites que haurem de desenvolupar. Perquè si els deixem, Toxo i Méndez faran servir el més que probable èxit de la vaga per seure el dia 30 a pactar lleus canvis en la reforma laboral. Només la unitat dels sectors més crítics i combatius juntament amb l’àmplia base de afiliades dels grans sindicats pot ser capaç de fer que el dia 29 sigui només l’inici d’un cicle de lluites imprescindible per aturar totes les retallades que se’ns vénen a sobre.

Dani Bravo és militant d’En lluita

—–

Estas d’acord amb nosaltres? Rep més informació sobre En lluita, anticapitalisme i revolució

Pots llegir també el diari d’aquest mes En lluita

Conecta’t a les xarxes socials www.facebook.com/Enlluita | http://twitter.com/enlluita

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×