Agenda

Resistències, dignitats…i pactes

10/01/2014

Ignasi Franch

El realitzador britànic Steve McQueen tracta el tema de l'esclavitud des d'un nou punt de vista.

El realitzador britànic Steve McQueen tracta el tema de l’esclavitud des d’un nou punt de vista.

12 anys d’esclavitud ha generat elogis gairebé unànimes en la crítica periodística. Tot i les seves virtuts, inclou elements qüestionables. Com un final amarg que, en comparació amb les experiències posteriors del seu protagonista, potser resulta massa digerible.

El realitzador britànic Steve McQueen (Hunger, Shame) ha dedicat el seu tercer llargmetratge a la història real de Solomon Northup, un home negre nascut lliure que fou segrestat i venut a terratinents de la Nord-Amèrica esclavista. El material de referència és el llibre de memòries del mateix Northup, la publicació del qual va contribuir a impulsar un debat públic sobre aquests delictes. La magnitud d’aquesta altra tragèdia, paral·lela a la de l’esclavatge, és impossible de quantificar a causa de la impunitat regnant. Però la promulgació de diverses lleis estatals evidencia que les institucions coneixien el problema: la persecució (legal però extrajudicial, a més d’aberrant) de serfs fugats ocultava el rapte de ciutadans amb drets reconeguts.

En ple segle XXI, McQueen i el guionista John Ridley difonen amb aquesta pel·lícula una vessant poc coneguda de l’explotació racista. I opten per oferir una història de patiment, on l’autoconservació està al servei de la retrobada possible amb els éssers estimats. Però, com a Shame,  el realitzador mostra una certa tendència al distanciament emocional, aquesta vegada acompanyada d’una major sobrietat en la posproducció. El component amorós tampoc deriva cap a allò lacrimogen, ni s’escamotegen a l’audiència alguns conflictes ètics que el protagonista ha d’afrontar. Northup no és un heroi ideal en constant lluita per la seva dignitat i llibertat, sinó una persona real víctima d’un sistema anorreador. Algú que escull les batalles que lliura, però que segueix buscant vies d’escapada malgrat el perill permanent. Aquesta angoixa constant del captiu demoleix aquella nostàlgia d’un Sud idealitzat que sustentà part del cinema estatunidenc del segle XX. I el film mostra aquest malson d’una manera estèticament brillant. Perquè el seu autor torna a crear imatges belles, especialment en plans de transició captats d’escenaris naturals.

Amb totes les seves virtuts, 12 anys d’esclavitud pot ser legítimament debatuda. Més encara en estrenar-se dins d’un context d’aparent aposta industrial per un cinema de l’experiència afroamericana, com si l’administració Obama fos una conjuntura que explotar. A Slate, Peter Malamud Smith semblava lamentar la concepció general del film, més que no pas la seva materialització. Les reserves del comentarista es poden comprendre i també matisar. Els responsables de la pel·lícula empren de nou un cas individual amb què personalitzar la tragèdia de milions, però aquesta sembla una línia de treball lògica, atès que es parteix d’una narració testimonial.

El rol protagònic de Northup, a més, es compensa amb l’espai conferit a personatges com una dona esclava…o el negrer que la desitja i tortura (aquesta seria una altra transgressió: el temps dedicat a mostrar les turbulències interiors d’aquest propietari-botxí). Sens dubte, hom pot preguntar-se perquè s’escull precisament l’experiència d’una persona lliure a qui arrabassen abruptament la seva sobirania individual. No obstant això, aquesta decisió no necessàriament es fonamenta en criteris comercials. També pot provenir d’un desig legítim: que fins i tot l’espectador menys concernit pel drama esclavista, aquella amb dificultats per posar-se al lloc d’un serf des del bressol, empatitzi amb aquesta extrema anul·lació del jo. Allò col·lectiu, certament, té un pes escàs en aquesta narració de supervivència. I el seu afroamericà urbà amb capacitats artístiques pot considerar-se, també, un signe més de l’aparent rebuig a atorgar protagonisme narratiu al proletari. Però no sembla just  carregar el realitzador amb les culpes acumulades per convencions molt sòlidament establertes. Com el domini de les ficcions que usen un número molt reduït de personatges principals, amb els qui l’audiència ha d’identificar-se sentimentalment.

Que McQueen expliqui una història terrible endolcida per un alliberament final pot despertar més dubtes concrets. Aquesta decisió deriva de la biografia de Northup. I, al cap i a la fi, la pel·lícula adapta 12 anys d’esclavitud. Però l’amarg happy end pot resultar frustrant. Perquè, per molt que uns textos finals adverteixin de rellevants esdeveniments posteriors, probablement romandrà en la memòria de la audiència la darrera imatge del film. L’estampa de reunió familiar difícilment serà desplaçada per la lletra que al·ludeix a les victòries judicials dels segrestadors, a la participació del personatge principal en alliberaments clandestins, o als seus enigmàtics darrers anys.

Malgrat això, 12 anys d’esclavitud no ha de classificar-se com una obra fàcil, roma, dòcil. Els responsables filmen escenes gairebé insuportables, com un intent de linxament que estén la representació del patiment de Northup: tot i les seves distensions en forma de talls de muntatge, aquesta va molt més enllà del que seria previsible a un drama comercial. I el terrible via crucis de la jove Patsey, profundament torbador, arriba a obrir la porta a l’admissibilitat de la seva opció suïcida. Aquest tema, col·lateral, podria haver estat esporgat del guió per no incomodar a diversos sectors del públic global. El resultat final pot considerar-se pactista, una pel·lícula que acosta els espectadors a l’horror sense abandonar-los dins d’aquest. Però també sembla un treball artísticament lloable, i una eina vàlida de divulgació (parcial) de la història. Capaç, a més, de generar un gran impacte emocional sense bascular cap a la sensibleria.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×