Agenda

S’aparti o no en Mas seguim enfortint l’independentisme

07/01/2016

Oriol Alfambra

apartamasweb900K

La CUP CC ha aconseguit mantenir-se com un agent per la independència no subordinat a Mas. Això està fent que ara càrrecs d’ERC i mebres de l’ANC i Omnium estiguin dient a Mas que faci un pas al costat. Necessitem un moviment plural i ampli, que pugui actuar unitàriament però no subordinat a cap persona. Les retallades, la incapacitat de desobeir l’Estat espanyol el 9N per convocar una consulta amb garanties, el retràs de les eleccions pleibiscitàries fins conseguir una llista única que l’investís, han fet del personalisme d’Artur Mas un fre a la independència de Catalunya. Si JxS no es capaç de proposar una presidència de consens anirem a eleccions el 6 de març.

El debat intern de la CUP CC sobre la proposta de JxS ha sigut una lliçó de democràcia, malgrat les limitacions de tot exercici pràctic, malgrat el #pressingCUP i fent front a un sexisme vomitiu. Perseguirem i combatrem sense descans el masclisme recalcitrant que han d’enfrontar les companyes de la CUP CC als mitjans i xarxes, i en totes les seves formes. Seguirem responent a la por i l’agressió amb solidaritat i suport mutu. Aquí ens estem feminitzant, cap perdó i de res per les molèsties.

Tant el “sí” com el “no” a Mas han estat posicionaments compromesos amb la construcció de la Unitat Popular i la consecució de l’independència des d’estratègies divergents. Val a dir que investir a Mas també ens hagués dut a unes eleccions perquè mai li hauríem aprovat uns pressupostos amb retallades.

Referèndum unilateral per guanyar la independència

Si anem a parar a l’escenari d’eleccions tenim l’oportunitat d’eixamplar les bases de l’independentisme per l’esquerra tot superant el 48% del 27S –sostre de l’estratègia del front nacional– per assolir la majoria absoluta de vots independentistes. L’independentisme pot creixer articulant una majoria a favor d’un referèndum unilateral. Res a veure amb una consulta liderada per la dreta i Mas amb el boicot de la gent del no. Ha de ser un referèndum que desobeeixi a l’Estat, amb cens i garanties democràtiques, cridant al món –Estats (podem mirar a llatinomèrica per trobar solidaritat) però també gent i moviments– a defensar-lo i a observar-lo. Si hi ha boicot que sigui el menor posible.

Serà un referèndum liderat per l’esquerra cridant a les classes populars catalanes a votar la seva llibertat que encara que es perdi seguirem acumulant forces per guanyar en el futur. Des del discurs del sobiranisme d’esquerres, Coscubiela i Rabell crec que han mantigut una ambigüitat calculada i no han estat a l’altura. Per això trobo que amb moltíssimes persones d’aquest espai hi ha recorregut per construir el moviment pel referèndum unilateral alhora que defensem la independència.

D’altra banda en Xavier Domènech va dir que des d’En Comú Podem no es plantegen el referèndum unilateral. Penso que l’exercici de la sobirania del poble català no s’ha de subordinar a les aliances de fora. Això no vol dir donar-lis l’esquena sinó construir la solidaritat internacional amb el referèndum unilateral.

La via Badalona

A Badalona la confluencia de tot l’espectre de la Unitat Popular va fer fora la dreta de l’Ajuntament. Les complicitats teixides en els espais de lluita i de trobada con l’Àgora Ciutadana van donar la confiança que va facilitar l’acord en base a construir la República Catalana, per defensar la cultura pròpia i ser independents de qualsevol control polític o econòmic extern. Crec que la sobirania real per poder decidir lliurement sobre l’encaix de Catalunya a Europa primer passa per ser independents, i confio que molta gent del sobiranisme d’esquerres pot coincidir en aquesta via propia per construir la República Catalana des de baix. Les persones que ens hem trobat al carrer i lluitat unides podem desfer la divisió electoral de les candidatures rupturistes. Perquè no aprenem de Badalona i fem el mateix a Catalunya?

Trobada d’Unitat Popular

Articulant una majoria social entorn la idea d’un referèndum unilateral hi hauria una transferència del protagonisme del procés a les classes populars. La coherència i lleialtat de classe que ha significat el no a Mas dispara el potencial de la CUP CC per atraure les lluites a la Unitat Popular entesa com a via de ruptura. Per exemple, la independència econòmica que persegueix el Correscales obre el camí, alhora que necessita, de la independència política i ruptura amb l’Estat espanyol per poder constituir unes relacions laborals justes en la República Catalana. El procés constituent pot trobar punts de partida en les ILPs per l’habitatge i l’educació pública o per la renda garantida, empentat per la força motriu de les marees –mobilització i autoorganització– com la verda, la groga o la blanca de sanitat. Des d’aquestes coordenades la CUP CC podem posar una llavor efectiva del procés constituent català fent una TUP i des d’aquí bastir la candidatura independentista de les lluites a les eleccions de març.

Oriol Alfambra és militant de la CUP i d’En lluita

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×