Agenda

La solidaritat obrera al Vallès sempre reviurà

03/03/2016

Oriol Manzanera Vaca

flocs_historia_1

Sabadell entre els anys 50′ i 70′ va ser una ciutat totalment industrialitzada. Les fàbriques del tèxtil foren el motor de la ciutat, cosa que provocà una arribada massiva de persones migrants andaluses en busca d’un futur millor a una prometedora ciutat. Va arribar a ser coneguda com la Manchester espanyola. La classe obrera nouvinguda s’arrepleguava en barraques i a les conegudes coves de Sant Oleguer. Així van néixer els nous barris de Torre Romeu i ca n’Oriac, barris profundament obrers.

Els nous barris de persones nouvingudes van facilitar que la gent es comencés a organitzar, en centres culturals, moviments veïnals i organitzacions polítiques diverses, majoritàriament en la clandestinitat.
Amb l’arribada de la democràcia i les primeres eleccions, es va aconseguir un govern d’esquerres a l’ajuntament, que conjuntament amb les bases organitzades, portarien unes millores estructurals als barris esmentats i a tota la ciutat, molts encara no gaudien d’asfalt o clavegueram.

Entre tot això, la lluita obrera continuava dins de les fabriques del tèxtil, que amb l’arribada de teixits d’altres països, tancaven progressivament i la gent es quedava sense feina. Havia arribat la crisi del tèxtil. Però els moviments obrers no havien nascut per resignar-se, i convertirien la ciutat, en una ciutat del sector terciari.
Avui dia ja hem de recórrer als nostres avis perquè ens expliquin com sonaven els telers pels carrers de Sabadell. S’ha d’alçar molt la vista per veure algunes xemeneies que han deixat el record dels temps industrialitzats o escoltar les cançons de Desperta Ferro, “vells telers” o “la llançadora”, per recordar-nos del que va ser Sabadell.

Els temps canvien però les lluites segueixen sent les mateixes. Fa uns anys, Panrico, anunciava un ERO, que provocaria una vaga indefinida que duraria, ni mes ni menys que 8 mesos. Això no aconseguiria l’aturada de l’ERO, però es va manifestar un altre cop la solidaritat de tots aquells obrers i treballadores del Vallès, que s’aproparien fins allà, per donar-lis llenya per poder-se escalfar i menjar a les vaguistes.

En les ultimes noticies, DELPHI anuncia que tanca posant en perill 540 llocs de feina a Sant Cugat del Vallès, per emportar-se la producció a Romania. Bacardi, al cap d’unes setmanes, anuncia que tancarà la seva producció a Mollet del Vallès per raons de “una revisió detallada de l’activitat productiva i a les necessitats del mercat”.

Aquestes noticies només les podrem afrontar amb solidaritat obrera, organitzant-nos, no deixant que sigui un problema únicament d’aquestes fabriques. Quan s’ataca a uns treballadors, ens ataquen a totes les que treballem, perquè un dia poden ser elles, i demà podem ser totes les persones treballadores. Hem d’emular aquell Sabadell de les fabriques del tèxtil, treballar des del moviment veïnal, i des de tots els àmbits que puguem. Perquè nomes si ens veuen organitzades i fortes, no ens precaritzaran, i s’ho pensaran dos cops, avans de deslocalitzar les produccions o per unes raons descrites en paraules tècniques que entenen poques persones.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×