Agenda

Snowden, Evo Morales i la II Guerra Freda

04/07/2013

Per Paco Priego. El nom de Daniel Ellsberg els resulta familiar? Segurament no, al cap i a la fi és història antiga. Daniel Ellsberg va ser un analista de les forces armades nord-americanes, que treballava per a la Corporción RAND, un laboratori d’idees que va idear bona part dels conceptes que van donar forma a la Guerra Freda.

El 1971 Ellsberg, desencantat amb el seu treball en una organització tan sinistra, va filtrar a la premsa més de 7.000 pàgines de documents secrets que desmentien la propaganda governamental sobre la guerra del Vietnam, demostrant que el govern nord-americà mentia intencionadament als seus ciutadans, a fi d’assegurar el suport d’aquests a una guerra que secretament es preveia llarga i costosa, encara que en públic sempre es diu el contrari.

L’escàndol va ser majúscul. Per primera vegada s’exposava sense embuts davant els ciutadans la política imperialista del seu govern. Ellsberg va esdevenir el gran enemic del govern nord-americà, i encara que va ser finalment absolt per la justícia en 1973, la campanya de descrèdit personal contra la seva figura, i fins i tot algun complot per atemptar contra la seva persona, no van cessar fins la fi de la guerra de Vietnam.

Bé, a què ve aquesta història de fa més de quaranta anys? Crec que està bastant clar. En el moment en què escric això, un altre analista militar nord-americà espera esdeveniments, atrapat en aquesta terra de ningú que és la zona de trànsit d’un gran aeroport internacional, en aquest cas, el de Moscou, després de protagonitzar una fugida digna d’una novel·la d’espies, després de filtrar també a la premsa documents secrets que contradeien el discurs oficial del seu govern.

Parlo d’Edward Snowden, l’home que va destapar l’escàndol del programa d’espionatge a gran escala de comunicacions privades, conegut amb el nom de PRISM. El protagonista d’aquesta novel·la d’espies, objecte d’una cacera implacable l’últim episodi acaba de proporcionar un vergonyós espectacle, quan el simple rumor que podria haver abordat l’avió del president bolivià Evo Morales, de visita oficial a Moscou, ha mogut a L’Estat espanyol, L’Estat Francès, Itàlia i Portugal a negar el pas d’aquest avió pel seu espai aeri, i l’aterratge i retenció durant diverses hores a Viena.

L’abast del conflicte diplomàtic generat per aquest atac de pànic encara està per veure, però el que ha deixat meridianament clar són les línies mestres d’una naixent II Guerra Freda, en què Llatinoamèrica, durant dècades el pati del darrere de la política americana, es configura, amb alguna excepció, com el Xile neoliberal de Piñera, i la Colòmbia aspirant a membres de l’OTAN d’Uribe, com el nou espai de contestació a la política de Washington.

Imperialismes
Per contra, la que en un altre temps va ser l’orgullosa Europa, sumida avui dia en la crisi econòmica i social, es veu relegada ara al paper d’obedient servent del seu senyor, acatant les ordres en aquesta nova definició dels equilibris imperialistes. Un servent que, a més, no li sembla molt de fiar al seu amo, ja que les últimes revelacions del talp Snowden apunten al fet que els aliats europeus eren sistemàticament espiats. Encara que no tots. Gran Bretanya s’hauria lliurat l’escrutini, juntament amb altres països no europeus, com Canadà, Austràlia o Nova Zelanda. Sembla que el fet de ser anglosaxó o no influeix molt a l’hora de ser considerat un aliat més o menys fiable per Washington.

El nou episodi d’aquesta història protagonitzat per l’avió d’Evo Morales mostra a les clares la debilitat de la posició d’Europa en aquest nou tauler global. Dilluns proclamaven ofesos que els Estats Units els havia tractat com a enemics. Dimarts s’empassaven sense dir ni piu aquest gripau. Especialment hipòcrita la posició de L’Estat francès que, al mateix temps que cridava a suspendre les negociacions comercials de la Unió Europea amb els Estats Units per l’escàndol d’espionatge, negava el pas pel seu espai aeri a l’avió que es rumorejava traslladava a la persona que va destapar aquest mateix escàndol.

I tot això sense perdre de vista que aquests mateixos països que es negaven a ser presumptament sobrevolats per Snowden, en el seu dia van tancar els ulls al pas pel seu espai aeri d’avions de la CIA plens de presoners de camí a ser torturats en presons secretes. El que sí està clar és una cosa: ja se li concedeixi asil o torni al seu país per ser jutjat, i en aquest cas, ja sigui condemnat o alliberat, Edward Snowden, igual que va passar al seu dia amb Daniel Ellsberg, al final serà absolt per la història, i reivindicat com l’únic heroi d’aquesta pel·lícula d’espies.

Paco Priego és membre d’En lluita

—–

Rep més informació sobre En lluita, anticapitalisme i revolució

Pots llegir també el diari d’aquest mes En lluita

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×