Agenda

Sobirania vs Troika

30/06/2015

Óscar Simon

oxi

La Troika (FMI, BCE i UE) no va acceptar la proposta grega, tot i que aquesta incloïa pujades d’IVA i l’endarreriment de l’edat de jubilació. El govern grec va respondre amb la convocatòria d’un referèndum per al dia 5 de juliol, ahir es va declarar festiu bancari i tan sols es podia extreure dels bancs fins a un llindar màxim de 60€ per dia i persona. El que queda del PASOK, la dreta neoliberal de Nova Democràcia i el liberal To Potami estan articulant la campanya del “sí” a la continuació dels plans d’austeritat imposats per la Troika. Per altra banda, dins de Syriza i també als carrers i als llocs de feina (especialment al sector de la salut i al portuari, que han estat fent vagues durant els darrer mesos) s’estan desenvolupant postures cada cop més fortes contra la negociació amb la Troika i més favorables a mesures unilaterals.

Evolució del deute

Actualment, els diners que la Troika presta a Grècia van a parar directament als creditors, seguint un procés que podríem explicar amb el següent símil:

Una persona amb un deute enorme amb un banc va a un altre banc a demanar diners per pagar el primer préstec. Com que aquest segon banc no li presta una quantitat suficient per tal de pagar els interessos del primer crèdit, el deute no para d’augmentar. Així, s’ha passat d’un deute del 97% el 2008, del 146% el 2010, fins al 180% de deute actual.

És a dir, les polítiques d’austeritat no tan sols no han reduït el deute, sinó que l’han duplicat. El que sí ha aconseguit aquest sistema és que el deute públic dels grecs que, en un moment donat estava a mans de la banca privada alemanya i francesa, principalment, hagi passat a mans públiques mitjançant els rescats bancaris.

Cal recordar en aquest punt que, durant els governs de Kostas Karamanlis (Nova Democràcia) de 2004 a 2009 es van falsificar les dades fiscals de Grècia amb l’inestimable ajuda del banc Goldamn Sachs, del qual llur director d’operacions per Europa era Mario Draghi, actual president del BCE. En resum, els màxims defensors de l’austeritat són els responsables de l’endeutament massiu de l’estat grec, tant per les seves polítiques com per les seves martingales.

La crisi més enllà de la macroeconomia.

Les polítiques d’austeritat, que tan sols han servit per rescatar la banca, han generat uns estralls socials enormes i han enfonsat l’economia grega (27% de reducció del PIB). Un 10% d’infants amb símptomes de desnutrició; reducció del 15% dels salaris públics i 22% del salari mínim, de les pensions; acomiadament de 15.000 treballadors públics; enviament de 30.000 més a la reserva (pre-acomiadament); obligació de pagar impostos a les rendes superiors a 5000€ anuals mentre 800 famílies relacionades amb la indústria del transport naval han comès frau fiscal de 140.000 milions d’euros. Així, podem dir que les polítiques d’austeritat no aconsegueixen redreçar l’economia, imposen condicions de vida duríssimes pel gruix de la població i tan sols es mantenen per la pressió dels grans lobbies financers internacionals.

Pols democràtic

Ja al novembre del 2011, Yorgos Papandreu, primer ministre grec pel PASOK, va ser obligat a dimitir en proposar un referèndum sobre l’austeritat. Sarkozy i Merkel, en aquells anomenats “Merkozy”, van fer pressionar de totes les maneres possibles al govern grec perquè retirés el referèndum. Fins i tot, segons Hervé Falciani, van amenaçar de revelar que la mare de Yorgos Papandreu tenia un compte a l’estranger amb 500 milions d’euros. Avui, la Troika pressiona a a Syriza i al poble grec per acotar el cap i seguir amb el cercle viciós de més deute, més retallades, més deute. No sabem el resultat del possible referèndum del 5 de juliol, atès que les amenaces internacionals i el xantatge sobre la població grega tindran un gran pes durant tota la setmana. Tanmateix, en primer lloc deixar clar el dret del poble grec de fer el referèndum i, des les esquerres de tota europa, i especialment de les del sud, cal donar suport i mobilitzar-nos. En segon lloc, caldria que el govern grec presentés una alternativa unilateral de no pagar un deute impagable (una gran part adquirida per exemple en despesa militar o pagar els jocs olímpics d’Antenes 2004), nacionalitzar la banca i la resta de sectors estratègics, garantint a l’estat ingressos i control sobre l’economia, per poder presentar i aplicar un pla de xoc contra la pobresa. D’aquesta manera, seria més plausible que les classes populars gregues participessin massivament el dia 5 de juliol i es trenqués amb l’austeritat.

La batalla grega està lluny d’haver finalitzat, els partits controlats per les classes dominants, Nova Democràcia, PASOK, To Potami estan mobilitzant amb la por, el nazis d’Alba Daurada tenen 17 diputats i un fracàs del govern d’esquerres els obriria una gran porta. Tanmateix, el triomf de les esquerres tan sols es pot assumir pel camí de la unilateralitat. Si el govern grec decideix no pagar el deute de 180.000 milions d’euros potser tindrà un problema de liquiditat momentània que pot ser solucionat a curt termini, i el problema passaria als creditors que són altres estats. Les dretes i els social-liberals europeus aixecaran la veu i diran que en cas d’impagament grec s’hauran de fer més retallades. Aquí és on entra de ple la política internacionalista de classe per plantejar que cal un nou marc de relacions internacionals i sobretot insistint sobre la idea que el deute adquirit per rescatar la banca és il·legítim i que no s’ha de pagar, ni a Grècia ni enlloc.

Ens trobem dins d’una crisi imperialista en què els països centrals de la UE, de la mà de les classes dominants dels estats perifèrics, amenacen les mínimes condicions de vides de les classes populars. Aquí i ara cal solidaritzar-se amb la gent que lluita contra la austeritat a Grècia i arreu, però també és necessari plantejar amb tota la força possible que el capitalisme no funciona i que, o el superem, o ens aboquem a la barbàrie.

La sobirania d’un poble no depèn tan sols d’estar constituït com un estat, sinó que sobretot es basa en la possibilitat de decidir el propi futur en funció de les necessitats col·lectives més enllà de les pressions dels lobbies internacionals. Així, la situació a Grècia ens ha de fer reflexionar sobre el procés d’alliberament del poble català i ha d’estar molt present al procés constituent que estem obrint.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×