Agenda

“Transgender Dysphoria Blues”: Rock & transsexualitat

06/02/2014

Itziar Cedar

Aquest és el primer disc d'Against Me! on Laura Jane Grace es mostra al públic obertament com una dona.

Aquest és el primer disc d’Against Me! on Laura Jane Grace es mostra al públic obertament com una dona.

Transgender Dysphoria Blues és el nou àlbum d’Against Me! en el que la cantant Laura Jane Grace, declara obertament la seva transsexualitat. És el sisè àlbum d’estudi del grup de punk-rock Against Me!, el qual va ser produït per la mateixa cantant i llançat el 21 gener 2014.

El grup ha tingut presència des de fa gairebé una dècada, no obstant, és el primer disc en el que Laura es mostra al públic obertament com una dona. Les seves cançons sempre han sigut descrites com a cançons potents, amb missatge, però en aquest nou àlbum van encara més lluny. Són cançons completament sinceres que relaten la seva experiència sobre com és viure amb la constant agonia de no sentir-te part del teu propi cos, i com enfrontar aquesta situació davant una societat on els prejudicis i la intolerància són presents a tot arreu. Aquest àlbum suposa un trencament amb el rock fet fins ara, on la qüestió política sobre la disfòria de gènere es converteix en l’eix principal de les cançons i això fa que el disc esdevingui una de les obres més innovadores i importants, i amb més vitalitat de tota la història del rock.

Laura reflecteix les seves memòries de quan era adolescent i de com i quan va decidir de fer el canvi. “Quan anava a l’institut no sabia res sobre la disfòria de gènere i no entenia el què passava, però a mesura que vaig anar creixent vaig anar trobant suport i referents de persones amb la mateixa situació, com ara Mina Caputo, cantant del grup de metal americà Life of Agony, la qual vaig veure com anunciava públicament la seva decisió de fer el canvi i això va fer que es convertís en una gran inspiració per mi”. Per altra banda, Kevin, bateria del grup i millor amic de Laura des de la infància diu que “realment no em va sorprendre, no sé perquè, suposo que les evidències sempre han estat en les seves cançons i el fet de que em digués ‘això es pel que estic passant’ no em va xocar en absolut”.

Un altre aspecte que es va plantejar a nivell de grup, era el fet sobre com el futur del grup canviaria i com els fans reaccionarien davant la transició de la cantant. Laura afirma que per a ella va ser una qüestió de supervivència i que realment no tenia l’opció de no mostrar-se com realment volia. També creu que si hagués començat a fer el canvi sense ser-ne completament oberta, les critiques homofòbes i transfòbiques haurien tingut molta més presència i se l’hauria jutjat molt més. No obstant, la reacció dels i les fans va resultar ser de complet suport en la seva gran majoria.

Una de les qüestions que molta gent es preguntava després de que Laura fes el canvi, és perquè la seva veu no sonava com la d’una dona, en la qual Laura va respondre dient “què vol dir sonar com una dona? La meva veu és la meva veu i no estic avergonyida d’ella” la qual cosa indica la importància d’entendre que el nostre físic, i en aquest cas el nostre sexe, no ens defineix. Tenir una veu més greu o més aguda o tenir determinades característiques físiques és absolutament irrellevant amb el què nosaltres decidim sentir-nos i amb el que decidim ser.

Vivint en aquesta societat és imprescindible crear consciència, mostrar suport, trencar amb els esquemes i els rols de gènere, i no deixar espai a presències intolerants que atempten contra la llibertat d’expressió. I tal com diria Laura Jane Grace “sigues tu mateixa, no deixis que res ni ningú et defineixi”. 

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×