Agenda

Transsexualitat: capgirar les normes per aconseguir la igualtat

29/11/2013

Deny

trans_v10

Cal fer visibles algunes dades abans d’aprofundir en el tema de la transsexualitat: cada dos dies mor una persona trans assassinada al món, principalment dones transsexuals i trans femenines a Amèrica Llatina. Aquesta estadística només registra les morts, si suméssim les agressions per transfòbia es dispararien les xifres a un nivell molt més elevat.

Quan pensem en una persona transsexual… què estem visualitzant? Probablement en una persona blanca, sense discapacitats, amb un cert poder adquisitiu, d’una talla corporal no gaire elevada… Per això a l’hora de parlar de transsexualitat cal tenir en compte altres factors com l’ètnia, el lloc de procedència, la diversitat funcional, la talla corporal, el sexe, etc. En cas contrari, estaríem tenint una visió molt parcial basada en estereotips.

Per exemple, en el cas de les persones trans immigrants la seva situació és més complicada, doncs a més d’enfrontar-se a la transfòbia, han d’enfrontar-se al racisme institucional i social. I hi ha moltes trans de classe baixa que no poden pagar-se el tractament hormonal o la cirurgia, i sovint recorren a cirurgies clandestines i automedicació. Un altre cas a tenir en compte és el de les trans empresonades, que no poden triar el seu mòdul de reclusió sense un certificat mèdic que verifiqui que tenen “disfòria de gènere” i, de vegades, se’ls nega l’accés al tractament hormonal.

En l’àmbit mèdic i psiquiàtric ens trobem que després de la suposada despatologització de la transsexualitat, el que ens trobem és solament un canvi a l’hora d’anomenar-la i patologitzar-la. Ara la patologia és el sofriment de les persones transsexuals per la seva no concordança amb el gènere expressat, que s’anomena “disfòria de gènere”.

La pregunta és, com es pot no tenir algun grau de patiment sent transsexual en una societat tan binària? Per què no diagnostiquen com a malaltia el sofriment causat per l’amor romàntic? Davant d’això hem de veure que la medicina funciona també com una eina del poder per controlar els nostres cossos i sexualitats, i encara més quan estan fora de la norma imposada. Així mateix, el DSM (manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals) que patologitza la transsexualitat també occidentalitza la psicologia.

D’altra banda, cal dir que les trans ens trobem davant la contínua pressió d’haver de ser “una cosa” o “l’altra”, en referència a la identitat sexual i el gènere que expressem. Se’ns persegueix i insisteix, de diferents formes, per a què entrem en el motlle binari de gènere. Se’ns pressiona per modificar el nostre cos per tenir-ho igual que les persones cis-sexuals (existint, per descomptat, els qui busquen això sense suposar un problema), i això impedeix la construcció d’altres cossos i identitats.

L’orientació sexual, el desig, estan normativitzats, i això fa que les persones trans ens trobem sempre excloses de formar part dels cercles gais, lèsbics, heteros o bisexuals. Trencar amb les normes del gènere suposa també capgirar les normes de l’orientació sexual i assolir un major grau de llibertat per a nosaltres i per a la resta.

Deny és activista del Bloque Alternativo de Revolución Sexual.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×