Agenda

TTIP: un monstre de molts caps

28/08/2014

Isaac Salinas

Protesta contra el TTIP a Berlín

Protesta contra el TTIP a Berlín

En els últims mesos han anat sortint a la llum pública les negociacions entre Estats Units i la Unió Europea per a la signatura d’un tractat de lliure comerç, anomenat TTIP per les seves sigles en anglès. Aquestes negociacions, que oficialment es van iniciar fa un any i que s’estan duent a terme amb total secretisme, aspiren a reduir aranzels comercials i equiparar a la baixa regulacions tècniques. Especialment el segon punt, ja que les taxes duaneres són ja reduïdes (5,2% en la UE i 3,5% a EUA) i no justifiquen un nou tractat. La pròpia Comissió Europea deixa ben clar l’objectiu real: “No són les taxes que es paguen a les duanes els majors obstacles per al comerç, sinó les normatives internes transfrontereres, les que protegeixen la seguretat i el medi ambient (…). L’objectiu d’aquest acord és reduir en benefici de les corporacions els costos i els retards que no són necessaris”.

Aquest enunciat ja indica que el TTIP suposa una nova (i enorme) volta de rosca a la regressió que se’ns imposa sota el pretext de la crisi econòmica. Vegem-ne els detalls.

Problemes

L’acord inclourà una clàusula que permetrà a les multinacionals demandar als estats els governs dels quals aprovin lleis que afectin als seus beneficis econòmics presents o futurs. Així, les multinacionals podran exigir als estats on inverteixin compensacions milionàries davant tribunals d’arbitratge, contra les quals no es pot fer recurs i als quals no podran contradir els tribunals dels estats. No hi ha més que llegir les paraules de Juan Fernández Armesto, un d’aquests “àrbitres”: “Mai deixa de sorprendre’m que estats sobirans hagin acceptat l’arbitratge d’inversions […] A tres particulars se’ls concedeix el poder de revisar, sense cap tipus de restricció o procediment d’apel·lació, totes les accions del govern, totes les decisions dels tribunals i totes les lleis i reglaments que emanen del parlament”. I, per si no fos poc, aquest mecanisme suposa també un lucratiu negoci per a les empreses d’arbitratge, a les quals els estats destinaran milions d’euros de les persones contribuents.

Per a la societat civil, relegada totalment al marge de les negociacions – a l’Estat espanyol queda descartada una consulta ciutadana, després del rebuig al Congrés dels Diputats a la proposta d’IU el passat 6 de maig–, el TTIP suposarà majors baixades de salaris, més desocupació, privatització de serveis públics, degradació ambiental, menys seguretat alimentària, etc. En què es fonamenten aquests vaticinis? En uns estàndards d’EUA més baixos que els de la UE quant a regulació laboral, sanitària, etc.

Contràriament a la promesa de crear 400.000 nous llocs de treball a la UE, s’espera que el TTIP produeixi la deslocalització de prop d’un milió. L’“harmonització” de normes suposaria una amenaça a la protecció laboral, ja que EUA no ha ratificat la majoria dels convenis fonamentals de la OIT i restringeix més la llibertat sindical, model que la Comissió Europea vol imitar amb el pretext d’atreure inversions estrangeres.

En Sanitat, el TTIP obriria la contractació pública de serveis de salut a la competició estrangera, limitant encara més la sobirania en la gestió per part dels estats de la UE i aprofundint la privatització que amenaça el dret a una sanitat pública i de qualitat.

Pel fet que les mesures de protecció ambiental suposen un obstacle als lobbies, aquestes ocupen un espai important en les negociacions del tractat. Es veu amenaçat el principi de precaució, aplicat en la UE, segons el qual no s’autoritza allò que no es provi científicament que no és nociu. Així, les operacions de fracking tindrien carta blanca. A més, un augment del comerç entre EUA i UE comportaria un augment d’emissions i, per tant, major degradació ambiental.

Sobre els drets de Propietat Intel·lectual, cal esperar una menor protecció a la privadesa, així com més facilitat a les farmacèutiques per allargar l’ús de patents i retardar l’ocupació de genèrics, encarint així els medicaments. El 70% d’aliments transgènics que es consumeixen a EUA ens parla que aviat el blat de moro deixarà de ser l’únic transgènic que té oberta la porta de la UE.

I què passa amb les finances? Doncs finalment no entren en les negociacions. Quina casualitat! Serà tal vegada perquè, en aquest àmbit, la regulació és major a EUA que a la UE? Queda així clar com l’aigua que el TTIP s’està fent a imatge d’EUA, i que tots els ajustos seran a la baixa.

Oposició
Com diu George Monbiot, el TTIP exclou les alternatives democràtiques i la possibilitat de fer política d’esquerres. Ara com ara, les resistències són principalment a nivell discursiu, amb l’objectiu de trencar el silenci. A Alemanya, per exemple, 24.000 activistes van penjar el dia de les eleccions europees 6,5 milions de pamflets contra el TTIP a les portes de les llars. A l’Estat espanyol, s’ha engegat la campanya “No al Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions” (#NoalTTIP).

Des de l’espai de les Marxes de la Dignitat, s’està parlant de la necessitat de teixir aliances a nivell europeu per plantar cara a les polítiques d’austeritat de la troica. El TTIP imposa la urgència de teixir les xarxes de solidaritat necessàries per mobilitzar-nos conjuntament contra un monstre que empeny a les classes subalternes al subdesenvolupament.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×