Agenda

Turquia: La revolta popular resisteix als carrers la segona ofensiva total d’Erdogan

12/06/2013

Per Luis Zhu. La revolta popular a Istanbul contra el govern de Tayyip Erdogan va resistir ahir als duríssims atacs de la policia. A les 7.30 del matí (hora local) centenars de policies van irrompre a la plaça Taksim disparant pots de gas lacrimogen i aigua a pressió des d’una dotzena de vehicles blindats.

El pretext de l’operació policial era la neteja de la plaça i garantia que no es tocaria el parc Gezi, situat al costat de la plaça Taksim, que és on es va originar el moviment i on s’ha format una petita vila plena de tendes de campanya i altres infraestructures.

El atac sorpresa va aconseguir desallotjar la plaça Taksim i, malgrat la declaració de la policia, també va intentar entrar al parc Gezi, però centenars de persones van aconseguir repel·lir-lo. En resposta a la violència policial, la plataforma Solidaritat amb Taksim –formada per més de 80 organitzacions– va convocar una concentració a la mateixa plaça per a les set de la tarda.

Fins llavors, Taksim i els seus voltants van ser l’escenari d’escaramusses constants. Tan aviat la policia aconseguia aclarir una zona, se’n ocupava una altra. I així fins a poques hores abans de la concentració, quan l’operatiu policial es va retirar a un costat de la plaça. Taksim es va tornar a omplir de gent, un grup de persones va entrar a la plaça amb un camió ple de tanques per reconstruir les barricades i les pancartes van omplir de nou l’espai.

Les desenes de milers de persones que van omplir la plaça van demanar la dimissió d’Erdogan i el seu govern, “Tayyip dimissió, Govern dimissió”, i van celebrar la resistència popular, “Taksim està en qualsevol lloc, en qualsevol lloc, resistència”. Càntics similars es van produir al mateix temps en altres ciutats del país, com Ankara, Bursa o Edirne.

Tot i que la concentració era enorme, la policia va tornar a carregar amb totes les seves armes: porres, esprai de pebre, gas lacrimogen, granades atordidores i canons d’aigua. La dinàmica dels enfrontaments del matí es va tornar repetir durant tota la nit, però amb més gent als carrers resistint els atacs.

Radicalització
En el moment d’escriure aquestes línies l’operació policial dura ja 17 hores, la gent continua al parc Gezi i als voltants de la plaça Taksim fent front a la policia. Està clar que no és una simple qüestió de neteja de la plaça, més encara quan es produeix un dia abans de la trobada entre el Govern i la plataforma Solidaritat amb Taksim. A més, aquest atac ve precedit de diversos episodis repressius, com la detenció de tuiters i advocats favorables a la revolta popular.

Darrere de tot això està sens dubte l’actitud inflexible i autoritària del president del Govern, Tayyip Erdogan, que durant els últims dies ha caracteritzat el moviment com una minoria radical de “terroristes, vàndals i conspiradors estrangers”. Diumenge passat, en un míting a la capital, Ankara, Erdogan va exigir el cessament de les protestes, i va advertir: “O si no parlaré en un llenguatge que entengueu. La paciència té un límit”.

Sembla que límit va ser ahir. Algunes persones que van patir els atacs van explicar a diferents mitjans internacionals que l’objectiu de l’atac podia ser buidar la plaça perquè Erdogan pogués omplir-la amb els seus seguidors.

En tot cas, el president del Govern, que va guanyar les eleccions amb un suport del 50%, no sembla que hagi de fer marxa enrere al projecte de reestructuració de la plaça Taksim que va originar la revolta popular. No obstant això, la gent sap que es pot derrotar Erdogan. El juny de l’any passat, una gran mobilització al carrer va aconseguir que el Govern fes marxa enrere un projecte de llei per restringir el dret a l’avortament.

Per a Erdogan és molt important acabar el més aviat i el millor possible amb la protesta. En els 11 dies que duren les mobilitzacions, la cotització de la lira –la moneda de Turquia– ha caigut a nivells d’octubre de 2011, mentre que la prima de risc del deute turc ha arribat a la xifra més alta dels últims deu mesos . A més, l’any que ve l’AKP, el partit d’Erdogan, s’enfronta a les eleccions municipals i legislatives. Algunes enquestes assenyalen que fins a un 16% dels votants de l’AKP simpatitzen amb la revolta popular. Etyen Mahcupyan, columnista del diari pro governamental Zaman, diu que “entre un cinc i un set per cent dels votants de l’AKP podrien canviar el seu vot en les pròximes eleccions”. Mahcupyan creu que les protestes del parc Gezi podrien fer perdre l’AKP una part considerable de la seva base.

Per posar fi a la protesta, Erdogan ha provat primer el puny de ferro. I ha fracassat perquè la resposta de la gent ha estat massiva i constant durant les dues ofensives, la d’ahir i la dels primers dies de l’acampada al parc Gezi. Avui, a la reunió amb la plataforma Solidaritat amb Taksim provarà el guant de seda. De moment, la posicions estan molt allunyades i no sembla que hi hagi d’haver cap acord a curt termini.

Però surti el que surti de les converses, la resistència al carrer ha canviat i radicalitzat a milers de persones. Elida, una manifestant, explicava ahir la seva reacció: “Ja no confiem més en el Govern. Van dir unes coses i en fan unes altres. Som aquí per protegir el parc, però ara això ja no és només pel parc”.

Luis Zhu és membre d’En lluita

—–

Rep més informació sobre En lluita, anticapitalisme i revolució

Pots llegir també el diari d’aquest mes En lluita

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×