Agenda

Un doble debat a propòsit de la Doctrina Parot

05/11/2013

Adelina Cabrera i Mikel Díez

Doctrina Parot

El Tribunal d’Estrasburg ha emès una sentència històrica en justícia penal. Ha obligat l’Estat espanyol, per unanimitat, a posar en llibertat la presa Inés del Río per considerar que l’aplicació de la Doctrina Parot vulnerava el Conveni Europeu de Drets Humans.

Les persones que havien estat condemnades amb el Codi Penal de 1973, una vegada en presó, podien obtenir una reducció de condemna d’un dia per cada dos dies de treballs penitenciaris. A més, fóra quina fóra la longitud total de la suma de les penes imposades pel tribunal (en el cas de Del Río, més de 3000 anys de presó), el límit màxim de compliment era de 30 anys.

Abans de la Doctrina Parot, els beneficis penitenciaris es calculaven sobre la suma de les condemnes. El 2006, però, el Tribunal Suprem s’inventà la Doctrina, una nova forma de comptar-los que establia que es calcularien sobre cadascuna de les condemnes. És a dir, en el cas d’una persona condemnada a 20 anys de presó per un delicte i a 10 per un altre, els beneficis reduirien primer la condemna de 20 i, una vegada complerta, començarien a reduir la de 10; en comptes d’aplicar-se directament sobre la suma total de 30, com ocorria fins el 2006. El temps de permanència en la presó s’allargava considerablement.

En el cas de Del Río, si l’Audiència Nacional havia decidit que eixiria el dia 2 de juliol de 2008 segons els criteris anteriors, la condemna anava a estendre’s fins a 2017 amb l’aplicació de la Doctrina Parot.

El 21 d’octubre, el Tribunal d’Estrasburg confirmà que l’aplicació de la Doctrina Parot a persones penades segons la legislació i jurisprudència anteriors contradiu dos principis jurídics fonamentals. L’un, la prohibició d’aplicació retroactiva de les normes penals desfavorables als reus; i l’altre, l’obligació que els criteris d’aplicació de les penes siguen clars i puguen ser coneguts o, com a mínim, previstos.

La sentència és vinculant i obliga a posar en llibertat al voltant de 130 presos i preses, la majoria per delictes de terrorisme.

Aquesta decisió arriba en un moment polític delicat. El suport del govern a la manifestació convocada per l’AVT, per exemple, posa de manifest que no tenen el menor interès en desbloquejar l’anomenat “procés de pau”. Un altre és l’immobilisme dels estats espanyol i francès o les actuacions esperpèntiques que estan portant a terme. Hem assistit a la detenció de 18 membres d’Herrira i a l’assalt de les seues seus sense cap motiu. Les denúncies per tortures a membres de l’esquerra abertzale segueixen sense ser investigades, encara que inclús Europa insta a fer-ho. Fins i tot ens trobem amb gent a la presó per motius merament polítics, com Otegi.

Malgrat tot açò, en els últims tres anys hi hagut grans avanços: el cessament definitiu de la lluita armada per part d’ETA, la cimera internacional d’Aiete, el resignar-se amb la llei de partits i l’aposta per la resistència no violenta. És una mostra del compromís de l’EA i ETA amb aquest procés. En un intent d’evitar el bloqueig, ha arribat a plantejar-se que el desarmament d’ETA siga verificat per observadors internacionals al marge de govern.

Fins fa poc les sentències d’Estrasburg solien recolzar el govern, com en el cas de les il·legalitzacions, però sembla que ja no els interessa. Europa vol el conflicte resolt per a començar amb l’assimilació d’un dels majors moviments obrers que existeixen a Europa i evitar que en el context de crisi es contagie a altres zones. Un procés que ja va començar a la Transició i que va acabar amb grans blocs de l’esquerra radical absorbides pel sistema.

Així, amb la decisió d’Estrasburg sorgeix un doble debat interessant: d’una banda, implica un avanç en justícia penal ja que prohibeix un dels intents del govern espanyol d’imposar la cadena perpètua subreptíciament; d’altra, potser respon a una estratègia neoliberal més de la Unió Europea.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×