Agenda

“Un paso al frente”. L’exèrcit i la democràcia

05/12/2014

Daniel Bravo

guerra

Vivim un moment en el que la majoria de la població percep una crisi sistèmica, i una corrupció generalitzada a tots nivells. En aquest context, l’exèrcit sembla una institució al marge, que poques vegades es menciona als debats i menys encara ocupa portades.

Aquesta valenta novel·la apareix per donar a conèixer la realitat; i és que l’exèrcit pateix la mateixa corrupció que qualsevol altre institució del règim. Realment, podem preguntar: per què no hauria de ser així? A banda de les moltes referències que hi ha a casos documentats, l’autor demostra que és la mateixa estructura de l’exèrcit la que fomenta i ostenta la corrupció, inclús més enllà que qualsevol institució civil. Començant per una justícia militar en la que els jutges es juguen la seva carrera amb cada sentència; si a la justícia civil tenim casos aberrants com el del jutge Elpidio Silva, a la justícia militar és encara més fàcil de desfer-se de jutges incòmodes. Per exemple, una jutgessa pot acabar sota les ordres d’un oficial que hagi jutjat. També contribueix a la corrupció un sistema de jerarquia absoluta on predominen contactes propers, “favors” i abusos de poder.

Exemples de la corrupció son des de retallades en partides pressupostaries (com alimentació per a la tropa, o en transport, com el que va costar la vida a 62 militars a l’accident del Yak 42) per finançar una vida de luxe pels alts càrrecs, fins a adjudicacions fraudulentes a empreses afins a aquesta cúpula. L’exèrcit és un filó per les empreses per la ingent quantitat de diners que es maneja i per falta de transparència.

La trama transcorre a través de varies histories en les que es mostra també com aquesta profunda divisió i aquest clima d’impunitat és la base d’innumerables casos d’abús laboral i abús sexual. Entre totes elles, la principal és una trama en la que trobem oficials corruptes, extorsions, sicaris i assassinats. Fets que semblaven de novel·la negra, però no és difícil imaginar què en la violència salvatge fa niu allà on el poder, els diners i la impunitat s’uneixen.

Tota aquesta corrupció és conseqüència inevitable del caràcter de l’exèrcit i dels interessos als que serveix aquest sistema. Com deia, la novel·la mostra que la corrupció és un problema d’estructures, i no de més o menys militars corruptes. Aquesta estructura dels exèrcits regulars està basada en una molt forta jerarquia i una obediència absoluta, que tindrien sentit en el camp de batalla, però estesa a qualsevol moment i àmbit, és només una excusa ideològica per a mantenir un sistema absolutament antidemocràtic i mancat de garanties.

I això és necessari per aquest conflicte d’interessos que comparteix l’exèrcit amb la resta de la societat. L’exèrcit és una gran institució que defensa els interessos de la “casta”, atacant països per a que grans empreses s’apropin dels seus recursos a base de la vida i la feina dels soldats, i en alguns casos, atacant a la pròpia població civil quan aquesta compromet els interessos de la classe dirigent. L’exemple més recent és l’ús de l’armada per a defensar a Repsol de les protestes d’activistes de Greenpeace. No crec que hi hagi molts soldats amb accions d’aquesta empresa, i sí que n’hi haurà que pateixin l’increment del preu del petroli i dels carburants i les conseqüències del canvi climàtic produït per un model energètic insostenible que només alimenta els comptes corrents d’empreses com Repsol.

Aquest conflicte d’interessos només es pot sostenir mitjançant aquesta absoluta disciplina, i la exaltació d’uns valors que sempre són interpretats cap al sentit de mantenir l’ordre actual. Tornant a l’exemple anterior, es parla d’”interessos d’Espanya” i “ordre” en abstracte, per a defensar els seus luxes i excessos d’empreses com Repsol.

L’exemple més extrem d’aquesta funció de l’exèrcit el trobem en els cops d’estat que han sufocat grans revoltes socials. Des del Xile d’Allende, a les revolucions àrabs, sense oblidar per suposat el cop d’estat del 36. Tristament, el cas de l’Estat espanyol és un exemple en el que l’exèrcit te una herència d’un passat colpista, que va instaurar la dictadura franquista i que no va ser depurat en absolut en la transició, cosa que implica que ideològicament sigui encara més conservador i antidemocràtic.

No obstant, aquesta tensió no sempre es resol del bàndol de la classe dominant; pensem en la Revolució dels Clavells, la Revolució Russa, o inclús les primeres fases de la revolució egípcia, es va veure com l’exèrcit tenia problemes per a fer servir a les tropes contra les revolucionàries de Tahir. O en situacions com la guerra de Vietnam, on una gran part de l’exèrcit es va rebel·lar contra la guerra, i en el front morien molts més oficials per foc amic: els soldats disparaven a oficials que els enviaven a missions suïcides en una guerra on ells no guanyaven res.

Avui dia, la crisi global i el qüestionament del sistema y la mobilització social, fan que floreixin cada cop més aquestes tensions. S’obren escletxes en una disciplina al servei del poder polític i econòmic, i tenim exemples com Chelsea Manning, a l’Estat espanyol el tinent Segura, o en un altre nivell (agències d’intel·ligència) Edward Snowden.

En aquest context és important que la societat civil prengui partit, i formi part de les demandes pel fi de la corrupció en un exèrcit al servei de la casta. Als EEUU hi ha diverses plataformes que recolzen a militars que denuncien les tortures i violacions del DDHH, així com aquells que es neguen a combatre en guerres imperialistes. És necessari estendre aquest tipus de suport, ja que des de les institucions mai es proposaran mesures per a tenir un exèrcit que serveixi a la democràcia. De fet, el mateix tinent Segura ja ha sigut privat de llibertat dos vegades per denunciar la situació del exèrcit.

Hem de lluitar per un exèrcit més democràtic, en el que hi hagi un control real dels alts càrrecs, d’un mode per exemple similar a com funcionen els consells escolars: els i les oficials podrien ser escollits, al menys en part, per el vot de la tropa. Només d’aquesta manera s’evita la creació de la “casta” militar, i d’aquest sistema d’abusos. També hem de denunciar organitzacions com OTAN, que utilitzen els exèrcits per a falses missions de pau, i que tenen més a veure amb interessos econòmics i geoestratègics.

No obstant, hem de ser conscients que dins el capitalisme, l’exèrcit compleix un paper central en el manteniment del mateix, per tant, a curt termini, el mínim qüestionament i la mínima reforma pro democràtica trobarà una forta oposició. En la història, durant els processos revolucionaris, els exèrcits regulars han hagut de ser substituïts per quelcom completament nou, que respongui a les necessitats d’un moviment profundament democràtic.

Encara que estiguem lluny d’aquest escenari, avui en dia és imprescindible donar suport a qui, com el tinent Luis Gonzalo Segura, Chelsea Manning, i tants altres, lluiten des de dins per reformar l’exèrcit per aconseguir canvis per la democràcia, contra la corrupció i contra les violacions de drets humans. La societat civil ha de respondre al seu valor.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×