Agenda

Una anàlisi sobre la gènesi del fenomen Podem

03/11/2014

Jesús A. Castillo Gómez

podemos

L’expresident Zapatero va argumentar, a mode de justificació, que va prendre moltes decisions, en contra del seu programa, obligat pel poder econòmic. En un espai de gran audiència en televisió va arribar, fins i tot, a afirmar que “el poder polític està subordinat al poder econòmic i passaran molts anys abans que això canviï”. En un altre moment de la història aquest segrest de la democràcia hagués estat un gran escàndol però en aquell moment es va acceptar com a normal. El ciutadà s’havia acostumat a quevedià “poderoso caballero es don dinero”, que considerava inevitable, i rebutjava qüestionar estructures econòmiques tan poderoses que semblaven indestructibles. Aquest poder econòmic ha anat creixent i ara els governs actuen al seu dictat. Una conseqüència que percep la gent és que no hi ha diferència entre la política del PP i la del PSOE. Tots dos es diferencien en importants qüestions ideològiques però tots dos segueixen les mateixes directrius econòmiques que condicionen la seva política davant les principals demandes de la societat.

Una altra evidència és que aquests partits no governen en funció dels interessos dels seus votants, sinó que representen els dels grans grups empresarials. De forma intuïtiva aquesta traïció s’atribueix a la corrupció. Aquesta impregna tots els nivells de la nostra societat i ha arribat a la “casta” política cotes inimaginables. Per exemple, ha permès a aquests partits jugar amb avantatge en les eleccions al disposar d’abundants diners il·legals. Però explicar la política en el terreny econòmic en funció de la corrupció és una simplificació inacceptable, ja que la política econòmica actual ve dictada pel Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu que representen els interessos de les grans multinacionals.

La implantació d’aquestes polítiques econòmiques deteriora cada vegada més les condicions de vida de la majoria i genera un gran descontent i un auge de les lluites socials que no és només quantitatiu, sinó també qualitatiu, i en això el 15M va jugar un important paper. Davant la impossibilitat d’aportar solucions l’única resposta són les mesures repressives però aquestes provoquen més mobilització i radicalització de les posicions.

PPSOE

És evident que el PSOE no pot fer una política “d’esquerra”, ni tan sols de benestar social, realitzant els programes econòmics que li són imposats i, per tant, no pot satisfer els seus votants.

En el cas del PP les raons del divorci amb el seu electorat poden no ser tan evidents. Per entendre-ho cal tenir en compte que les ordres econòmiques que obeeix afavoreixen les grans multinacionals ja que, actualment, en la competència entre empreses és fonamental la capacitat de finançament, la càrrega d’impostos i la possibilitat de traslladar la producció a llocs on hi ha més explotació de les i els treballadors i el medi ambient. Això està condicionant la desaparició de moltes petites empreses i que molts pagesos i pageses que no tenen grans finques se sentin perjudicats per la política de la Unió Europea i, sobretot, per les dificultats de comercialització rendible dels seus productes. Molts autònoms del sector serveis i professionals liberals, especialment joves, no poden exercir la seva activitat. En tots aquests camps el PP tenia nombrosos votants que ara estan decebuts.

Perquè un partit polític tingui èxit el primer és que tingui un espai electoral i l’escenari descrit l’hi ha proporcionat a Podem. En realitat, quan Iñigo Errejón diu que Podem està “en la centralitat” no es refereix a la seva política sinó al camp electoral que aquestes condicions li ha proporcionat. I per aquest èxit inicial va ocórrer a més un matrimoni perfecte, el dels integrants de l’anomenat grup de ‘La Tuerka’ amb una gran imatge, coneixements polítics i una gran capacitat de comunicació, tant pel que fa a l’accés als mitjans com a un llenguatge renovat , proper i atractiu, i activistes anticapitalistes que aporten experiència en les lluites, presència en els moviments socials i idees anticapitalistes molt apropiades per qüestionar el marc socioeconòmic abans descrit.

Tots els votants són benvinguts a Podem; el repte és mantenir la cohesió, amb persones d’ideologies tan diferents quan s’aborden polítiques progressistes en camps com les reivindicacions independentistes de Catalunya i Euskadi, les relacions amb l’església, el finançament de l’Estat o l’emigració, per citar-ne algunes. Hem d’afrontar, no només la lluita contra la casta política corrupta, sinó també contra la submissió del poder polític a l’econòmic que està en l’origen de les polítiques antisocials.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×