Agenda

Unim les lluites: 15S ocupem els carrers, 25S ocupem el congrés

30/08/2012

En lluita. Aquest any no solament estarà marcat per noves retallades socials que imposarà el PP a canvi del rescat total de l’Estat espanyol, sinó també per un ascens notable de les lluites. Al setembre ja hi ha diverses dates de mobilitzacions en educació, però les més destacades seran sens dubte la del 15S, convocada pels sindicats majoritaris, i la del 25S, convocada per una part del moviment 15M. La manifestació estatal del 15 de setembre és la resposta coordinada i planejada dels sindicats majoritaris per respondre a les retallades d’aquest estiu. Encara que és clarament insuficient, hem de fer que sigui el més massiu i radical possible si volem precipitar una vaga general en els propers mesos.

La convocatòria del 25S de bloquejar el Congrés és una acció polèmica, però valenta per plantar cara a les retallades. Bloquejar el parlament o només intentar-ho és un pas endavant, perquè, tot i que són necessàries les grans mobilitzacions com la del 15S, és imprescindible pujar el to i oposar una democràcia directa nascuda de les places, els barris i els centres de treball a un parlamentarisme incontrolable, on un bon dia un diputat passa a ser assessor d’una empresa o al contrari; un parlament que lluny de qualsevol il·lusió socialdemòcrata, només constitueix una eina en mans de la classe dominant per dictar lleis al seu antull.

Com va passar amb l’acció de bloquejar el Parlament de Catalunya, alguns sectors, fins i tot de l’esquerra més combativa, ja han començat a criticar el 25S perquè seria un atemptat contra la democràcia.

Davant aquest argument és necessari ressaltar la poca qualitat democràtica de l’Estat espanyol, amb una llei electoral sens dubte injusta o la impossibilitat de revocar a un govern que incompleix descaradament el programa electoral i que governa contra el poble. L’ocupació o bloqueig dels parlaments quan aquests han legislat contra la majoria de la societat han estat demostracions reals de que “el poder emana del poble”. A Equador a l’any 2000 el poble, especialment els indígenes, va derrocar al president Jamil Mauad amenaçant amb ocupar el congrés. Aquest havia acceptat un rescat i havia venut patrimoni públic per salvar als bancs. En altres processos de lluita com a Argentina i Bolívia les mobilitzacions i fins i tot les ocupacions dels parlaments van marcar l’enderrocament popular de presidències neoliberals.

També hi ha qui creu que el Congrés no hauria de ser l’objectiu, sinó la banca. És cert que els banquers gaudeixen d’innombrables privilegis i que són els grans beneficiaris dels rescats i les retallades. No obstant això, hem de fixar-nos que han estat els diferents parlaments i governs els que han pres la decisió política d’aplicar retallades als serveis públics, als drets laborals i socials i pujar impostos a les classes populars. En comptes d’això, podrien haver pujat impostos als rics, perseguir el frau fiscal o nacionalitzar els guanys de les grans empreses i bancs. No es pot esquivar la qüestió del poder. La banca per la seva pròpia naturalesa manca de mecanismes per autoregular-se; si volem expropiar la banca per convertir-la en un mecanisme més de millora social només ho podrem fer des del poder polític.

Un últim dubte per recolzar la cita del 25S l’ha suscitat l’extrema dreta, que ha declarat que anirà a la mobilització. No tenim res en comú amb els feixistes, i l’últim manifest de la Plataforma Ocupa el Congrés, que denuncia el franquisme i recolza la igualtat de totes les persones, és impossible de signar per a qualsevol d’ells. A més, si vénen, la resposta correcta seria mobilitzar al màxim nombre de persones i impedir qualsevol expressió feixista; això és expulsar-los de la manifestació.

Les dues convocatòries, la del 15S i la del 25S, haurien de retroalimentar-se. Hem de fer que el 15S apunti cap al derrocament del govern del PP: res de pactar. Al seu torn necessitem que el 25S vegi que bloquejar el Congrés és solament un pas més, que necessitem un pla de lluita que inclogui una o més vagues generals.
Però més enllà d’oposar-nos a les retallades hem d’exigir que no paguem el deute, un deute injust causat per la crisi i la injecció de diners públics a la banca privada. No necessitem més rescats per salvar els especuladors, sinó invertir aquests diners a millorar les condicions de vida de la majoria.

En lluita, 29 d’Agost del 2012.

—–

Estas d’acord amb nosaltres? Rep més informació sobre En lluita, anticapitalisme i revolució

Pots llegir també el diari d’aquest mes En lluita

Conecta’t a les xarxes socials www.facebook.com/Enlluita | http://twitter.com/enlluita

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×