Agenda

Victòria de Jeremy Corbyn: el laborisme gira a l’esquerra

30/09/2015

Steve Cannon i Lynne Hunter

Meeting-de-Jeremy-Corbyn-en-plein-air

La victòria de Jeremy Corbyn en l’elecció per escollir el lideratge del Partit Laborista al Regne Unit ha estat una de les sorpreses més grans de la història política parlamentària britànica.

Corbyn només havia rebut l’última nominació necessària a pocs minuts de l’hora de lliurament. Alguns del diputats que el van nominar ho van fer tan sols per facilitar el debat. En cap cas anaven a votar pel candidat d’esquerres. Per això les cases d’apostes pagaven 200/1, és a dir: sense possibilitats de guanyar. Tanmateix quan la proposta va sortir dels despatxos i va arribar a l’afiliació de base i als sindicats es va produir un ràpid canvi actitud.

Corbyn va començar una sèrie de mítings a tot arreu del país. De boca en boca, i a través de les xarxes socials, aquesta campanya va guanyar tanta popularitat com per produir les reunions polítiques més grans des del moviment anti-guerra de 2003.

A Liverpool, Glasgow, Manchester, Londres… desenes de milers de persones van assistir-hi, i moltes vegades desbordaven l’aforament provocant que Corbyn hagués de parlar a fora, des d’un camió o un cotxe de bombers, per poder-se dirigir al munt de gent entusiasmada per la seva candidatura i la possibilitat d’un canvi en les idees polítiques dominants.

Els resultats el dia 12 de Setembre van representar una victòria aclaparadora per Corbyn, i l’esquerra. Dues vegades més que el seu rival més proper, Andy Burnham. Victòria absoluta des de la primera ronda de vots, gairebé 60% en total i 84% de les persones simpatitzants del Laborisme que s’havien inscrit per participar.

Com s’ha produït un resultat així?

La dreta del partit estava manipulant les regles des de fa molt, intentant així aïllar als líders sindicals.
El líder laborista sortint, Miliband, havia introduït un nou sistema de vot individual i descartat el vot de bloc sindical. A més, es va convidar a votar a simpatitzants per un preu d’inscripció de £3.

En realitat el lideratge anterior del laborisme va interpretar molt malalament el seu propi partit, perquè lluny de votar per a la dreta i els seus candidats, tant l’afiliació com les persones simpatitzants han mostrat el seu afartament total amb la política neoliberal dels seus dirigents, i que l'”austeritat dolça” proposada per Miliband ja no és suficient per distingir el seu partit del govern conservador.

Des de la victòria de Corbyn la resposta de la dreta ha estat com era d’esperar: atacs dels mitjans de comunicació (que Corbyn representa una amenaça a la seguretat nacional; que no canta l’himne…) i també des de la dreta del seu partit. Set diputats van anunciar immediatament que no servirien a Corbyn, uns altres deien als mitjans, de manera anònima, que “només tindria un any”, és a dir que les conxorxes ja han començat. Però en general el resultat els ha callat.

L’esquerra laborista es troba en una posició inesperada i sense precedent en la seva història. La categoria de simpatitzants i votants ha mostrat clarament que són gent d’esquerres que solament vol involucrar-se en el partit si comença a representar les seves idees. 15000 es van afiliar en les primeres 24 hores. El periòdic The Independent va informar que unes 62000 persones es van afiliar abans del tancament del cens el dia 22 de setembre. Aquesta xifra de nova afiliació representa més que l’afiliació total del partit liberal-demòcrata, i també més que els 47000 persones afiliades en total dels populistes de dreta, UKIP.

Què significa la victòria de Corbyn?

Els seus votants són joves. La seva participació en l’elecció i l’afiliació de molta gent jove representa un canvi enorme: una augment massiu de la participació de gent jove dins del laborisme.

La fi de l’actitud abusiva del partit Laborista cap als seus votants i afiliació. Ja no són carn de canó per a liders de la dreta com Blair, s’han situat molt a l’esquerra dels seus representants al Parlament i volen utilitzar el seu poder per influir en la política.

El renaixement de l’esquerra laborista pot tenir un gran efecte sobre la lluita als carrers i els llocs de treball, l’entusiasme de la campanya no s’ha d’esgotar esperant les eleccions de 2020.

I el futur?

Tony Benn, el gran heroi de l’esquerra laborista, mai va conquistar aquesta posició, malgrat mobilitzar milers de persones dins del partit en els anys 80: estem en una situació sense precedents.

Ja s’han organitzat reunions grans i encoratjadores, amb noves activistes joves. Per exemple, un grup que es diu “Red Labour” (laboristes rojos) creat fa uns 4 anys per activistes laboristes en resposta a un discurs de Miliband parlant de “Blue Labour” (laborisme blau). A Newcastle, al nord-est d’Anglaterra, unes 150 persones van assistir a una reunió de “Red Labour” la setmana passada, era gent molt nova a la política i molt emocionada i motivada per la victòria de Corbyn.

També s’ha proposat una nova organització de Joventuts Socialistes dins del partit, oberta a l’afiliació amb 27 anys o menys.

Aquesta mobilització laborista coincideix amb el canvi d’ambient sobre la qüestió de migrants i refugiades. També allí és la gent jove qui es reuneix amb activistes establertes per lluitar contra el racisme del govern i els mitjans.

Però la dreta no desapareixerà del laborisme i menys encara dels mitjans de comunicació. La pressió sobre Corbyn serà intensa, per a que estovi les seves posicions, cerqui compromisos amb els diputats a la seva dreta etc.

Quin paper per a l’esquerra revolucionària?

Gent de la perifèria de l’esquerra revolucionària es va afiliant al partit laborista. No hi ha res d’extrany en això, però es nota que l’actitud d’aquest moviment Corbynista no és en general hostil a les i els revolucionaris.
Hem de posar l’èmfasi en la mobilització de masses per efectuar canvis reals en la societat. El dia 4 d’Octubre els sindicats han cridat a una concentració massiva al Congrés del Partit Conservador. Aquesta ens indicarà quina orientació el Laborisme (i sobretot el “Corbynisme”) oferirà al moviment en el proper període. També les lleis anti-sindicals del govern acaben de passar la seva segona fase al parlament: respondran els líders sindicals?

Hem de treballar conjuntament, de manera oberta i no sectària en les lluites contra les retallades, el racisme,…
L’elecció de Corbyn també ha resultat una sorpresa enorme per a l’esquerra revolucionària. Però una sorpresa molt benvinguda, i representa una oportunitat. Podem contribuir a la configuració i les idees d’aquesta nova generació d’activistes d’esquerra, i així a la futura articulació de l’esquerra britànica. Però només si aconseguim que l’orientació del moviment no giri únicament al voltant del parlamentarisme i les lluites internes del laborisme.

Steve Cannon i Lynne Hunter són membres del Socialist Workers Party, organització germana a Anglaterra d’En Lluita/EnLluita.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×