Agenda

Victòries conservadores a Euskadi i Galiza: el cicle electoral es va tancant.

26/09/2016

Redacció

Els resultats de les eleccions basques i gallegues deixen dos missatges clars: per una banda les dretes han millorat el seus resultats i per l’altra PODEM i les seves coalicions territorials tot i irrompre amb força i superar a PSdG (Partit Socialista de Galícia) i al PSE (Partit Socialista d’Esukadi) no aconsegueixen sumar prou per alterar l’statu quo. També s’observa als dos territoris com apareix un vot diferenciat entre les eleccions estatals i territorials que es reflecteix en la pèrdua de vots d’En marea i Elkarrekin- PODEMOS respecte a les eleccions estatals de juny
Galiza
Nova victòria rotunda del PP que ha incrementat vots i revalida una majoria absoluta basada en un galleguisme molt folklòric i una suposada eficiència en la gestió. La victòria del PP a moltes ciutats importants no pot ser atribuïda tan sols a la xarxa de clientelisme, sinó que reflecteix l’acceptació generalitzada de la inevitabilitat del govern del PP atesa la falta d’una alternativa sòlida, de fet la suma d’En marea, PSdG i BNG arriba a 34 escons, 4 per sota de la majoria absoluta. En Marea ha aconseguit millorar en 5 escons els resultats d’ANOVA i arribar als 14 escons. Tanmateix el seu nou vot equival a la suma exacte del que perden el PSdG i el BNG, és a dir no aconsegueix una mobilització dels sectors abstencionistes. El PSdG continua el seu desgast i el BNG ha resistit molt millor del que auguraven totes les enquestes.

Euskadi
El PNB ha millorat en 13.000 vots els seus resultats, EH-Bildu ha perdut 50.000 vots, tot i que molt menys del que deien les enquestes. El PSE ha perdut més de 90.000 i queda com 4a força. Elkarrekin-PODEMOS queda molt lluny del segon lloc i de nou els seus vots corresponen al perdut a la suma del que perden altres esquerres, en aquest cas PSE i EH-Bildu. PP i PSE tan sols sumen 18 dels 75 escons, per tant tot i que amb moltes discrepàncies respecte a com aconseguir l’autodeterminació d’Euskadi, les forces favorables a la mateixa sumen pràcticament el 73% de les electes. Un altre fet important és que a Euskadi 28 diputades es troben a l’esquerra del PSE.

Poc a poc el cicle electoral obert per les eleccions europees de 2014 arriba a la seva fi. La nova esquerra ha aconseguit èxits molt importants a les eleccions municipals i posar en dificultats al bipartdisme, tanmateix s’arriba al final del mateix amb poques expectatives de que unes terceres eleccions estatals portin grans canvis.
La hipòtesi exclusivament electoral portaria a esperar fins a 2019-2020 fent oposició a les institucions i governant als municipis on s’han aconseguit les alcaldies. No obstant les retallades que la màquina de guerra neoliberal que és la UE prepara, així com la idea d’un contracte únic europeu portaran lluites. L’esquerra rupturista pot esperar a que aquestes arribin de manera aïllada per a desprès intervenir o empènyer per a anar generant espais de treball conjunt del sindicalisme combatiu i els moviments socials, com per exemple a Catalunya la refundació de les marxes de la dignitat o la campanya de solidaritat per les Càrnies En Lluita. El poder institucional no s’ha de menystenir i caldrà utilitzar les posicions conquerides per a millorar la vida de la gent i també per amplificar les lluites i contribuir a l’extensió de l’autoorganització.indice

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×