Agenda

11S: Guanyar la independència per impulsar la ruptura

11/09/2015

En lluita

comunicat 11s 2015

Un any més la Diada torna a ser massiva i un any més obrirà una nova etapa en el procés de ruptura amb l’Estat espanyol i el règim del 78. De fet ha començat una campanya electoral, el resultat de la qual no tan sols tindrà una traducció parlamentària sinó que marcarà profundament el futur del moviment d’alliberament nacional català.

Les peces estan situades. Tant la negativa de l’Estat espanyol a permetre l’exercici del dret a l’autodeterminació del poble català, com la incapacitat de l’executiu de CiU, suportat per ERC, d’organitzar un referèndum desobedient, han desembocat en unes eleccions on els diferents partits i coalicions situen els seus discursos al voltant del sí i el no a la independència d’una part de la nació catalana. Tanmateix l’eix social (dialèctica entre classes) plasmat en les retallades de Mas, les privatitzacions o la corrupció, no deixa d’actuar i de fet serà determinant en tot el procés.

Junts pel Sí es configura clarament com un front nacional clàssic, caracteritzat per la presència de gent provinent de les esquerres amb gent conservadora. Un espai amb discursos contradictoris articulat al voltant de la idea d’independència i un full de ruta que com a mínim es pot qualificar de dilatori. Un espai també que es conforma d’alguna manera com la salvació de CDC a costa d’ERC, de l’ANC, d’Òmnium…

El front espanyolista conformat per PP i Ciutadans nega rotundament el dret d’autodeterminació i atia la confrontació entre catalanes de diferents orígens (malauradament sembla que Podem es suma a aquest carro), a la vegada que s’esbatussen mútuament amb la vista posada a les generals. El PSC i Unió naveguen a banda i banda d’una 3a via alta- ment improbable.

Catalunya Sí Que Es Pot, que en un principi es presentava com alternativa a Junts pel Sí, no deixa de perdre gas pel seu posicionament respecte a l’autodeterminació basada en una hipotètica victòria
de Podemos a les eleccions estatals i una posterior reforma constitucional. També per la tebiesa en les seves propostes i plantejaments socials, que converteixen la seva campanya en un assaig general
de les eleccions que més els interessen, que són les estatals del proper 20 de Desembre. Aquest posicionament ha limitat, en part, la capacitat del bloc d’Unitat Popular d’ampli abast (com el que es plantejava al manifest de la Crida Constituent) de disputar les elecions a la dreta nacionalista.

Després del 27S: el full de ruta des de dalt no ens serveix
Les enquestes ens diuen que Junts pel Sí serà la força més votada, i que la idea de la unitat i la seqüència de “primer l’estat, i després ja decidirem què fem” ara com ara, és majoritària entre la gent que defensa la independència. Aquest fet conjuntament a la indefinició del full de ruta de Junts pel Sí marquen les tasques de l’esquerra rupturista i anticapitalista articulada dins la candidatura de la CUP – Crida Constituent, tant d’aquí al 27S com posteriorment.

1a tasca: Disputar l’hegemonia
La declaració de Ripollet sintetitza meridianament el camí cap a la ruptura situant l’horitzó en un procés d’alliberament d’arrel popular que tingui com a objectiu clar subvertir l’ordre establert i
les bases materials de la societat, és a dir una democratització real i el repartiment del treball i la riquesa.
Així disputar l’hegemonia a la dreta nacionalista vol dir tenir un posicionament clar a favor de la independència a la vegada que mantenir la independència (valgui la redundància) com a candidatura radicalment contrària a les retallades, el neoliberalismes i la corrupció encarnades tant per Junts pel Si com pels partits dinàstics com PP, Unió i PSC i els neocons de C’s. Hem d’insistir i estendre la idea de que no calen unes negociacions maratonianes prèvies a la d’independència, el mateix 27 a la nit, si guanya el sí, es pot i s’ha de declarar la independència. I cal dir també que Artur Mas no ha de
ser president, atès que CDC no és majoritària a Junts Pel Sí, i sobretot perquè és el president que més ha retallat a la història moderna de la Generalitat.

2a tasca: Situar a la classe treballadora al centre del procés
Estem veient com totes les candidatures intenten parlar de qüestions socials, pensions, sanitat, educació, habitatge etc…
Això passa per una banda perquè la crisi i les retallades han colpejat i activat a sectors molt amplis de la classe treballadora i de petits comerciants i autònoms i resulta que aquest conjunt són la majoria social. De tal manera que es fa bona aquella dita; “Les eleccions es guanyen amb la ma esquerra però es governa amb la dreta”.
Per tant la CUP-CC hem d’argumentar i lluitar no tan sols per situar la idea de que cal un pla de xoc social i revertir retallades, privatitzacions o trencar amb el deute, l’euro o la UE, sinó situar
els mètodes de lluita de la classe obrera al centre de l’estratègia per guanyar la independència. La vaga, les ocupacions com la de Telefònica Movistar, les mobilitzacions sostingudes, són l’única via per aconseguir guanyar una independència que acabi amb els desnonaments, els acomiadaments, que nacionalitzi la banca, les comunicacions o el sector energètic.

3a tasca: Evitar a tota costa la institucionalització-fossilització del procés d’independència i ruptura
Des del 15M passant per les diferents ILPs, com la de Sobirania Alimentària, Educació, Habitatge, la Marea Blanca en defensa de la sanitat pública, la lluita feminista, pel tancament dels CIEs, experiències com el Multireferèndum, les propostes de la Xarxa per la Sobirania Energètica, de la Xarxa d’Economia Social i Solidària, el moviment LGTBI, UCFR i encara moltes més, els moviments socials, veïnals i sindicals han mostrat que el poble és capaç d’autogovernar-se i que no vol un nou país fet des de dalt i la dreta sinó que el poble no tan sols anhela un procés des de baix i l’esquerra, sinó que és capaç de fer-ho. Per tant no es pot ni s’ha de fiar-ho tot a l’estratègia electoral ni a l’aritmètica parlamentària. Mobilitzacions com les de les #ILPsEnMarxa que tindrà lloc els dies 18 i 19 de setembre ens recorden que la força electoral que tindrem l’hem conquerida prèviament als barris i als centres de treball.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×