Agenda

26J: tombar al PP és necessari però no suficient

20/06/2016

En Lluita

Miles-de-personas-han-salido-a_54293084449_53389389549_600_396

Arriben les eleccions del 26J i tot sembla indicar que Unidos Podemos guanyarà al PSOE i fins i s’apropa al PP pel que fa a esdevenir el partit més votat. CDC a Catalunya continua la seva devallada. C’s pujaria una mica i el PP es manté. ERC i el PSC probablement es disputaran el segon lloc fins l’últim moment. Així doncs, l’escenari final sembla que deixarà al PSOE en una disjuntiva similar a la següent: o bé donar suport a la gran coalició, ja sigui entrant a govern amb el PP (i potser C’s) o donant-li suport per l’investidura i puntualment per governar. O bé optar per un model similar al de Barcelona, donant suport a Unidos Podemos amb suport del PNB o de CDC o més improbablement d’ERC. Tanmateix un 33% de les persones que diuen que aniran a votar es mostren indecises. Per aquest motiu les enquestes contenen molta “cuina”. O sigui que la campanya pot fer canviar i molt els resultats.

La creació d’Unidos Podemos ha animat a molta gent, que veu que el milió de vots que IU va aconseguir el 20D poden servir per guanyar al PSOE i posar en dificultats al PP i Ciudadanos. Aquesta inèrcia positiv,a amb actes massius i corals, està mostrant a Unidos Podemos com el partit amb més energies per afrontar aquesta segona volta. Una bona part de la classe obrera es mostra il·lusionada en les possibilitats de canvi que encetaria la victòria d’Unidos Podemos, i aquest fet podria obrir la porta a una major confiança en les pròpies capacitats per lluitar. En aquest sentit ,l’escenari més porbable és el del PSOE facilitant un govern del PP i C’s, fet que permetria a Unidos Podemos situar-se en el paper políticament còmode d’oposició d’esquerres, de manera similar al que va fer Syriza durant els governs de Nova Democràcia i el PASOK.

Catalunya

A Catalunya la situació és una mica més complexa. CDC, mitjançant JxSí, ha arrossegat a ERC a mantenir una política que per una banda solidifica retallades, per exemple es va votar amb el PP contra la pujada d’impostos als rics o també es va vetar el debat de la ILP d’Educació i per l’altra  l’obsessió per la desconnexió legalistaels impedeix desplegar, fin i tot, el propi full de ruta. Un coalició que tot i tenir competències exclusives en educació no és capaç de regular un títol propi de l’ESO i per tant, aplica la LOMCE, no pot dir que està avançant cap a la independència de manera creïble.

Aquest apropament d’ERC a CDC és percebut per tota la població i obre un espai a la seva l’esquerra, que la CUP ha dimitit d’ocupar en aquestes eleccions i que està sent aprofitat pels Comuns. Es mostra, un cop més, que la gent no lluitarà per la República Catalana si el seu procés de consecució no ve acompanyat d’una millora de les condicions de vida. ERC hauria de reavaluar les seves aliances per aconseguir fer efectiva la independència.

A la vegada no es pot pretendre que totes les eleccions siguin plebiscitàries i per tant, el vot dual, que ja era tradicional a Catalunya, es torna a donar.

Situar el Referèndum Unilateral d’Independència a l’agenda podria haver estat una de les tasques de la CUP si aquesta s’hagués presentat. Així hauria obligat tant als sectors més porucs de CDC encapçalats per Francesc Homs com als Comuns a ser conseqüents en la seves apostes respectives per la independència i el  referèndum, que només seran possible des de la desobediència i la unilateralitat.

27J el dia de la Troika

Unidos Podemos ha moderat molt i molt el seu discurs des de les eleccions europees, ni es parla de república, ni del no pagament o renegociació del deute, s’han fets fans de La Roja i aposten per jutges i soldats a les seves llites. EL PSOE ha passat de ser casta a futur i imprescindible aliat. Tothom sap què és el PSOE, una estructura de càrrecs totalment compromesos amb el règim del 78 i la troika i una base electoral formada pels elements més passius de la classe treballadora, identificada amb l’esquerra. És a dir si finalment la pressió popular força al PSOE a entrar a un govern d’esquerres, aquest ho farà posant tot el seu esforç en frenar al màxim qualsevol reorientació social profunda de les polítiques econòmiques.

Ja sabem que la Unió Europea, per donar aire a Rajoy, guarda a la recàmera una bala en forma de com a mínim 8000 milions més de retallades, també coneixem la incertesa econòmica global. El deute públic ja supera el 100% del PIB i el deute privat és de més del 180%. Per tant les possibilitats d’inversió real (condició bàsica per a la recuperació econòmica) del govern són baixes, si no s’afronta la qüestió del no pagament del deute. La mostra més clara de les decisions que hauria d’afrontar un probable govern de centre-esquerra, la tenim a Grècia on el govern de Syriza ha decidit retallar les pensions o militaritzar camps de refugiades abans de fer front a la UE, fin les últimes conseqüències. També estem veient que el govern de Barcelona En Comú  està sent incapaç de desenvolupar el model alternatiu de ciutat que preconitzà BeC durant la campanya a les eleccions municipals de 2015. En lloc de fer front al capital internacional,que ha convertit Barcelona en un joc del monopoly a escala real, ha decidit fer un pacte amb el PSC.

L’alternativa

Cal considerar que per moltes contradiccions que tingui un govern, les coses aniran millor per a les classes populars com més a l’esquerra estigui situat. En el mateix sentit no oblidem que la dreta vota sempre massivament i que l’abstenció no beneficia a les opcions d’esquerra. El capitalisme concep els estats com la seva forma de gestió política i els governs en són només una part, no menyspreable, del poder i per això defensem presentar-se a les eleccions amb plataformes que mantinguin un equilibri entre la màxima incidència i una orientació política el més a l’esquerra possible. La Judicatura, l’exèrcit, la policia i el poder econòmic constitueixen els fonaments dels estats i aquests no es veuen gaire trastocats per les eleccions. Sabem que per remoure aquests fonaments cal disputar la totalitat del poder, això vol dir soscavar les bases sobre les que es sustenta el sistema i això només es pot fer mitjançant una revolució social. Les lluites contra la reforma laboral a l’Estat francès, o la PAH i la seva obra social que desafien els fonaments de l’ordre establert són les bases sobre les que construir l’alternativa anticapitalista. Es pot votar un dia, però tan sols el poble és capaç d’autoemancipar-se.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×