Agenda

27J: o govern fragmentat i feble o noves eleccions

27/06/2016

En lluita

1466915869_295178_1466977429_noticia_normal

Sis mesos després veiem com el PP ha recuperat 600.000 vots respecte a les eleccions de desembre, la majoria dels quals, uns 400.000 venen de la baixada de Ciutadans. Tanmateix encara li queden molts per recuperar el 3.500.000 milions que ha perdut des de 2011. El PSOE ha perdut 100.000 des del 20D tot i que encara continua sent la segona força. La suma d’Unidos Podemos no ha aconseguit retenir els vots d’IU i Podem, de fet ha perdut pràcticament 1 milió de vots. D’aquesta manera ha esdevingut la formació més afectada per l’abstenció.

El sistema polític del 78 ja no permet l’estabilitat

Al desembre de 2011 el PP va guanyar al PSOE per majoria absoluta. Així en ple moviment del 15M es tronava a donar el turnisme (intercanvi de presidències entre PP i PSOE amb majories absolutes o bé properes a aquestes). En aquell moment van sumar pràcticament 18 milions i avui no arriben als 13 milions. Per tant, el model de dos grans partits que s’alternen al govern en solitari o amb una dreta nacionalista en aquests moments no funciona. La sortida a aquest atzucac divideix al PSOE entre les partidàries de donar suport a un govern del PP per activa o per passiva; les que intentarien liderar un govern d’esquerres; o bé les que es volen continuar intentant vincular a Ciutadans. La primera opció ens portaria a un escenari similar al grec de 2012 on Nova Democràcia (el PP grec) i el PASOK (el PSOE grec) van formar govern i Syriza, curiosament amb 71 diputades, va quedar a l’oposició – tanmateix amb una diferència , la suma de PASOK i Syriza no sumava per governar. La segona opció, la d’un govern del PSOE amb PODEM (156) amb alguns partits independentistes, que els permetés sumar més dels 169 que sumen PP i C’S. Aquesta opció tot i oferir al PSOE la possibilitat de plantejar-se com alternativa al PP, necessitaria l’acceptació de convocar un referèndum d’autodeterminació, fet bastant improbable. La tercera opció passa per plantejar de nou la quimera d’un govern amb Ciutadans i PODEM.

Acabin com acabin les negociacions el govern que en surti haurà d’afrontar la nova recessió econòmica i les retallades europees (està per veure com queden afectades pel Brexit) amb una majoria parlamentària fràgil, ja sigui per ser un govern en minoria, o per una gran coalició amb fortes tensions ideològiques de fons; no tant per les diferències entre els lideratges del PP i del PSOE, sinó pel que significa el vot de cada un.

Sense lluites les opcions d’ordre es recomponen

PODEMOS va donar el salt a les eleccions europees de 2014 impulsat pel 15M i les marxes de la Dignitat, que van aportar el combustible social necessari per trencar el sistema de partits sortit del 78. A partir d’aquí el lideratge de PODEMOS ha anat virant el discurs, amb la idea de captar al votant del centre. Ha concentrat la seva estratègia no en anar a cercar les abstencionistes, que majoritàriament són classes populars desencantades, sinó en aparèixer com una opció renovadora però respectable i realista.

En ple procés de descomposició de PSOE i PP no han posat totes les energies, els diners i la militància a impulsar les lluites. Una mostra clara és que PODEMOS no ha aprofitat les mobilitzacions del 15M d’aquest any per plantejar un pols des de les places en plena precampanya. El partit que reivindicava el 15M ha renunciat a tenir una estratègia d’agitació popular. I d’aquí en part ve la seva davallada: ni s’ha tornat prou respectable per guanyar als votants del centre, ni ha ofert una oposició real al PP des del carrer per activar el sector abstencionista de classe obrera. El fet que a Jaén Diego Canyamero hagi guanyat l’escó mostra que la victòria passa per potenciar el perfil lluitador

detencion-diego-canamero-1462355010153

Per tant, aquesta manca d’agitació i la manca d’una posició clara sobre com formar govern, agreujada per una campanya política i mediàtica en contra de Unidos Podemos ha propiciat el creixement de l’abstenció.

Si Unidos Podemos es queda finalment a l’oposició, pot optar per dues estratègies: una és la de continuar fent oposicions als sets televisius i als debats parlamentaris, que s’han mostrat com una eina de doble tall; o bé començar a portar afiliats i afiliades a les lluites, a impulsar les vagues i sobretot canviar l’estratègia a les ciutats on governa. Això vol dir deixar de governar per tothom i fer-ho clarament per a la classe obrera.

A Catalunya

Com En lluita rebutgem la idea de convertir totes les eleccions en plebiscitàries. La gent vota a les eleccions pensant en el que pot fer cada parlament. El resultats a Catalunya mostren un lent desgast de CDC amb problemes molts grans a la província de Barcelona, fins i tot a feus pròpis importants com Sant Cugat, Mataró o el districte de les Corts. ERC no puja tant, en part pel seu pacte amb CDC. En Comú manté un magnífic resultat tot i perdre 100.00 vots.

Tal i com queda el panorama es confirma el que veníem dient des de desembre de 2015, que existeix una possibilitat de fer efectiva la lliure determinació de Catalunya des de l’esquerra. Aquest fet passa per construir el Referèndum Unilateral d’Independència. És a dir, situar la desobediència i la unilateralitat al centre de l’acció política. Dotar de valor constituent a les lluites, com “la nova cultura de l’aigua”, la dels papers sense contracte, o les 5 de la PAH.

Tenim l’oportunitat de trencar la maquinària de dominació nacional i de classe que és l’Estat Espanyol. Si caminem cap a una transició/desconnexió “de la llei a la llei” donarem temps a que les opcions d’ordre es recomponguin i es canviï tot per a no canviar gaire res. Cal doncs que el poble de Catalunya exerceixi la seva sobirania una vegada més, com ja ha demostrat tantes altres vegades que és capaç de fer, sense la tutela de ningú.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×