Agenda

Comunicat del Corrent Socialisme Internacional sobre els tirotejos a París

22/01/2015

CSI

imrs-1024x754

Els tirotejos a París en les oficines de Charlie Hebdo el 7 gener, seguits per l’assassinat de quatre clients en un supermercat kosher a Vincennes, dos dies després, han provocat una condemna gairebé universal. I per descomptat és just condemnar-los. Però la forma habitual d’aquesta condemna -com actes bàrbars i irracionals que violen les llibertats occidentals tradicionals- es nega a confrontar el context històric en què els assassinats van tenir lloc, i al mateix temps serveix per recolzar una política de guerra imperialista i repressió interior.

Des de l’11 de setembre, hem vist el mateix cicle en què la guerra imperialista al món islàmic provoca atrocitats del terrorisme jihadistes, les que a continuació s’utilitzen per justificar més guerres, les que a continuació provoquen encara més atrocitats … Els tirotejos de parís són l’última volta d’aquest cicle. La reacció davant ells ha estat més forta perquè han passat amb el rerefons de l’ascens d’ISIS en l’orient àrab – un avanç que és producte de l’esclafament de la societat iraquiana per la invasió nord-americana i britànica el 2003 i de la guerra contrarevolucionària que està portant a terme el règim de Baixar al-Assad a Síria.

Els assassinats a París -i les bombes a Madrid i a Londres abans d’ells- són una conseqüència previsible de la guerra a l’Iraq i de les seves seqüeles. Dir això no vol dir justificar els assassinats, sinó manifestar una connexió causal bàsica, que s’havia anotat per molts comentaristes tant crítics com afins de l’establishment, fins i tot abans del començament de la guerra. En això hem d’afegir la manera amb que la “guerra contra el terrorisme” ha estat utilitzada per aïllar i estigmatitzar la població musulmana d’Europa, una minoria que ja estava marginada econòmicament i aïllada culturalment. Cada vegada més, la islamofòbia es converteix en la forma dominant de racisme a Europa. Això ha estat particularment intens a França, on hi ha lleis tant prohibint l’ús del hijab en escoles i col·legis, i l’ús del vel públicament, com exigint que en l’ensenyament públic la història sagnant de l’imperi colonial francès es presenti en una manera positiva. Dins d’un ambient així, és poc sorprenent que una petita minoria de joves musulmans europeus sigui atret pels yijadismes armats d’Al-Qaida i Isis.

Per això, presentar l’atac a Charlie Hebdo principalment com un assalt a la llibertat d’expressió és profundament enganyós. Charlie Hebdo és una revista els orígens de la qual es troben a l’esquerra dels anys després de l’any 1969 però en els últims anys ha dedicat molta energia a provocar i insultar els musulmans. Les comparacions amb l’assalt de les Llums al segle XIX contra l’església catòlica són una mica absurds. Fins avui dia, el Vaticà segueix gaudint d’un poder institucional i una influència de bastidors enormes. L’Islam és la religió d’una minoria pobra i marginada a Europa. Les caricatures de Mahoma de Charlie Hebdo  van enfadar i van humiliar a innombrables musulmans europeus que, tanmateix, no tenen ganes de terrorisme. De tota manera, el govern de François Hollande va retallar molt ràpidament el seu proclamat suport a favor de la llibertat d’expressió, detenint cada vegada més persones pel que han escrit en les xarxes. Però l’eslògan “Je suis Charlie” va ajudar a Hollande i altres líders de la classe dirigent europea a mobilitzar darrere seu un nombre sense precedent de gent a París el’11 de gener.

Ens postulem en la tradició marxista revolucionària, la que des dels temps de Marx, Engels i els Fenians, i els temps de Lenin, Trotski i els populistes, ha rebutjat el terrorisme com a estratègia política. La nostra diana és el sistema capitalista i imperialista. Això pot ser esfondrat només per acció massiva de la classe treballadora. Els grups gihadistes apliquen, en contrast, una estratègia terrorista clàssica, fonamentalment separant una elit de combatents de les masses, que es mantenen passives. De fet, una de les fites dels assassinats a París és, sense dubte, provocar una reacció repressiva i islamòfoba, la qual portarà a més musulmans a donar suport a les organitzacions terroristes. Per tant, hi ha una complicitat entre aquest tipus de tàctiques i els mètodes de “dividir i vèncer” que practica la classe dirigent. Nosaltres, en contrast, defensem la unitat dels oprimits i explotats pel capitalisme i l’imperialisme. Ja abans dels tirotejos, el racisme i la islamofòbia estaven en ascens a Europa. Els efectes de la crisi econòmica i de les polítiques d’austeritat dels governs europeus, combinats amb la corrupció i arrogància de l’elit política neoliberal, han creat una oportunitat per als partits de la dreta populista, racista i feixista -el Front Nacional a França , Pegida a Alemanya, UKIP a Gran Bretanya, i similars. Els partits tradicionals han mimat a l’extrema dreta amb atacs contra immigrants, musulmans i altres minories, ajudant així a legitimar el racisme. El clima de còlera i por creat pels assassinats a París segurament empitjorarà l’ambient prevalent de racisme i islamofòbia. Alhora, Hollande i David Cameron a Gran Bretanya estan demandant encara més poders pels seus ja inflats aparells de seguretat

El repte més urgent per als i les socialistes revolucionaries en aquesta situació és construir el moviment més ampli possible contra el racisme i la islamofòbia. El que això inclourà en diferents països varia segons les circumstàncies. En casos on racistes i feixistes surtin al carrer, han de ser enfrontats amb contra-mobilitzacions massives. Als demagogs racistes els hem de tractar també amb protestes massives. El dia contra el racisme, el 21 de març, ofereix una oportunitat per a tots els que ens volem revoltar contra el racisme i la islamofòbia i sortir al carrer. És fonamental entendre que molta de la gent que van participar en les manifestacions oficialistes, com les “marxes republicanes” a França l’11 de gener, van voler rebutjar les atrocitats terroristes però també van voler expressar la seva oposició al racisme i a la conversió dels musulmans en bocs expiatoris. Serà important involucrar el màxim possible a aquestes persones també.

Alhora hem de seguir mobilitzant-nos contra les intervencions militars imperialistes al sud. Mentre la major part de les forces d’ocupació occidentals s’estan retirant, han quedat baldades a l’Afganistan, la campanya militar contra l’ISIS se segueix reforçant a l’Iraq i Síria. Malgrat les declaracions de Barack Obama, el nombre de “botes nord-americanes sobre el terreny” a l’Iraq està pujant. L’imperialisme francès té una història llarga d’intervenció militar a les seves antigues colònies africanes, i més recentment a Mali. Ens hem d’oposar a totes aquestes aventures militars, i a tots els intents d’estendre la maquinària imperialista de vigilància i repressió en nom de la lluita contra el terrorisme.

Els assassinats a París i les seves seqüeles representen un gran repte per a l’esquerra radical i revolucionària. Moltes corrents de l’esquerra posen l’estat i els islamistes al mateix nivell, com si fossin enemics igualment perillosos. Però els estats imperialistes occidentals recolzen el sistema capitalista global d’explotació, utilitzant un poder enorme per oprimir i destrossar. Molt freqüentment, tractant l’estat i els islamistes com si fossin el mateix, es pot caure en l’error d’alinear-se amb l’estat contra els islamistes -com ha fet, per exemple, gran part de l’esquerra a Egipte, donant suport al règim contrarevolucionari del mariscal El-Sisi contra els germans musulmans. A Europa, el suport que seccions substancials de l’esquerra radical han donat a Charlie Hebdo equival a abandonar la minoria musulmana. Però, els i les socialistes revolucionaries són altaveus de les oprimides. Totes les nostres activitats han de ser sotmeses a la meta de promoure una classe treballadora unida per sobre de gènere, religió, color i nacionalitat, lluitant per alliberar el món de l’explotació capitalista i l’opressió.

La coordinadora del Corrent Socialisme Internacional

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×