Agenda

Crisi a Ucraïna: 3 conflictes, una sortida

10/03/2014

En lluita

Soldats de l'exèrcit rus a Crimea

Soldats de l’exèrcit rus a Crimea

La crisi a Ucraïna respon a tres conflictes entrellaçats. D’una banda la competència imperialista entre Rússia i occident -representat per la UE, els EUA i l’OTAN-. D’altra banda, els conflictes interns entre diferents sectors (pro russos o pro UE) de l’oligarquia nacional. Finalment, la força d’un moviment popular que ha estat cooptat per la dreta i l’extrema dreta.

Aquesta crisi pot desenvolupar-se en una guerra de conseqüències sagnants. L’esquerra revolucionària ha d’oposar-se a qualsevol intervenció militar a Ucraïna, vingui aquesta de l’OTAN o de Rússia. De l’enfrontament entre interessos inter-imperialistes, amb els seus respectius suports interns de sectors enfrontats de l’oligarquia ucraïnesa, només poden sorgir-ne pitjors condicions i patiment per a les classes populars ucraïneses.

L’ocupació militar de la península de Crimea per part de la Rússia de Putin respon als interessos de la classe dirigent russa que tem perdre influència a Ucraïna i la resta de països de l’antiga Unió Soviètica. Cal recordar que a Sebastopol (Crimea), Rússia té una de les seves bases militars, que en aquest cas és la sortida al mar Negre i per això un punt geopolític estratègic important per a Rússia. Al mateix temps la posició defensada pels EUA i la UE no respon a cap “interès antibel·licista”, sinó que és l’estratègia de la classe dirigent occidental per estendre la seva influència a la zona.

La crisi econòmica, la pobresa, l’altíssim atur juvenil, les pèssimes condicions socials per a la majoria de la població ucraïnesa i la rampant corrupció, són alguns dels elements del context que expliquen l’explosió d’un moviment popular en contra de les elits que ha tombat, forçant la votació parlamentària, al govern del pro-Rus Ianukóvitx. Tot i així, l’extrema debilitat de l’esquerra a Ucraïna, ha facilitat l’hegemonia política de la dreta i l’extrema dreta en el moviment i les places.

Els feixistes han anat guanyant-se el respecte a les places essent l’única força organitzada. La ferotge repressió que el govern de Ianukóvitx va llançar contra les places no només va radicalitzar la protesta sinó que va situar les forces de l’extrema dreta en una posició central. Els intents d’activistes d’esquerres de participar en les places han estat respostos per la ultradreta, expulsant-los en diverses ocasions de les places. Fins i tot els intents de dotar les places d’una estructura democràtica, basada en assemblees, que els permetés ser altaveu independent, s’han trobat amb la barrera d’una oposició política dominada per la dreta.

El nou govern format per un tripartit de dretes neoliberal i pro UE, incloent a Svoboda (un partit feixista), no pot respondre als interessos socials de la majoria de la població. Tampoc les ajudes econòmiques que aquest govern ja ha demanat a l’FMI suposaran una millora per a la majoria. Ans al contrari, en un país ja ofegat pel deute, les “ajudes” de l’FMI només portaran més retallades als serveis socials, com hem vist recentment als països “rescatats” de la perifèria europea.

Cal donar suport a l’incipient moviment antiguerra a Rússia que denuncia els plans imperialistes del seu govern. A més, aquí i a tot el món, cal impulsar un moviment antiguerra que s’oposi sense embuts a la intervenció militar a Ucraïna, vingui aquesta de Rússia o de la UE.

Qualsevol posició que no rebutgi alinear-se amb un o altre sector de la classe dominant desactivarà políticament al moviment, deixant-lo en mans de la iniciativa política de la classe dirigent, de l’est o de l’oest. Per aquest motiu el vell eslògan “Ni Washington ni Moscou, sinó socialisme internacional” cobra avui més sentit que mai.

Els anhels democràtics i emancipadors que es van desenvolupar als carrers i places ucraïneses no trobaran sortida mitjançant el suport a tal o qual sector de l’oligarquia ucraïnesa. El suport internacional que el poble d’Ucraïna necessita no és amb l’oligarquia pro russa situada fins fa poc al costat de Ianukóvitx ni amb l’actual govern neoliberal i pro UE de Kíev, sinó amb la població treballadora d’Ucraïna, que fins avui no ha pogut plantejar una alternativa política, social i sindical de classe i independent.

En lluita, 10 de març de 2014

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×