Agenda

Després del 9-N: Eleccions anticipades, República Catalana i procés constituent

09/11/2014

En lluita

Cua de votant al Col.legi Santa Teresa de Lisieux a les Corts, a Barcelona Foto: Josep Losada.

Cua de votants al Col·legi Santa Teresa de Lisieux a les Corts, a Barcelona Foto: Josep Losada.

Malgrat les prohibicions de l’Estat espanyol i les claudicacions del Govern de CiU, la consulta del 9-N ha estat un èxit de participació i afirmació. Més de 40.000 persones voluntàries ho han permès. La democràcia ha vençut a la por. Amb una participació de pràcticament 2.000.000 a les 18h (dues hores abans del tancament dels col·legis), que ha superat totes les expectatives.

La clau de la consulta no eren les garanties jurídiques i legals pròpies de la democràcia liberal, més aviat escasses en un procés que s’ha fet contra l’Estat, sinó la participació, la determinació col·lectiva d’un poble que vol decidir i decidirà. Ha estat la implicació massiva el que ha aconseguit desbordar una jornada que, malgrat els intents de CiU de capitalitzar el rèdit polític, s’ha fet perquè la gent s’ha mobilitzat de manera massiva en els últims anys.

Les tensions socials i els antagonismes de classe travessen el moviment polític independentista, en un moment de crisi econòmica i brutal ofensiva de les classes dirigents, nacionals, estatals i internacionals. Per això mateix, la tasca de l’esquerra anticapitalista ha estat, i continua sent, la de fer aflorar aquestes contradiccions per reforçar el creixement d’un bloc social i polític d’esquerres i de ruptura amb el règim del 78 i les polítiques neoliberals. Un bloc amb vocació d’esdevenir majoritari i que sigui la pota social del procés democràtic, amb l’objectiu que els plantejaments rupturistes de l’esquerra vagin guanyant hegemonia política, social i ideològica.

El moviment independentista català, que en els últims anys s’ha tornat massiu, és la ferida més profunda d’un règim, el del 78, que està en crisi, però no és l’única. El sorgiment de Podem, que comporta la fi del bipartidisme i comença a construir una alternativa de ruptura per al conjunt de l’Estat espanyol, forma part d’aquesta mateixa crisi. El sindicalisme de combatiu i assembleari també forma part de la crisi del règim i de la seva resposta social, com es va poder palpar en les Marxes de la Dignitat. Tot això forma part del cicle de lluites i contestació, que des del camp social va obrir el 15-M.

El moviment independentista català és ja en si mateix l’obertura d’un procés constituent. Per això parlem de l’obertura de processos constituents en plural. Impulsar l’obertura de diversos processos constituents no significa, en cap cas, que el procés constituent català hagi de subordinar-se a un procés constituent més ampli a nivell estatal. Això significaria deixar en mans de la dreta neoliberal i de l’independentisme transversal la qüestió nacional i, per la tant, l’hegemonia d’un procés popular que va cap a la independència amb una correlació de forces que avui és desfavorable per a l’esquerra alternativa, però on hi ha un gran espai polític de ruptura que ha de cristal·litzar.

Els processos constituents que s’han d’obrir no poden ser subordinats, però sí solidaris i coordinats. Per a això, serà necessari treballar amb una política d’aliances potent en el conjunt de l’Estat amb tots els sectors que aposten per la ruptura.

Vist que el camí d’un referèndum d’autodeterminació amb totes les garanties democràtiques no és possible sense trencar amb la legalitat espanyola, qualsevol intent de negociació amb l’Estat és una via morta. CiU ho sap i si fa servir el camí de les negociacions amb l’Estat, intentant pactar algun tipus de nou encaix que segur no serà en interès de les classes populars, serà per fer el que ha estat fent durant els últims tres anys: segrestar la capacitat d’iniciativa política de les classes populars catalanes en les negociacions institucionals al mateix temps que mantenir-se al poder. Per això, creiem que és necessari que des de l’esquerra anticapitalista i els moviments socials es posi sobre la taula l’exigència de la convocatòria d’unes eleccions anticipades.

Davant d’un possible escenari d’eleccions anticipades des d’En lluita apostem per una candidatura de ruptura i nítidament favorable a la independència, en la línia de la proposta de la Crida Constituent. Per aconseguir una ruptura en el terreny nacional no és suficient reivindicar la independència sinó que és imprescindible lluitar perquè el procés sobiranista sigui realment un procés de desafiament a les elits econòmiques i un avanç en termes socials. Només així es pot aconseguir sumar activament al procés constituent les classes populars de forma majoritària. Però al mateix temps, amb l’objectiu d’anar guanyant l’hegemonia del procés independentista des de posicions d’esquerres i rupturistes, considerem que els dispositius polítics que cal impulsar han de posicionar-se clarament per la independència, per no veure’ns construint candidatures rupturistes que quedaran neutralitzades i sense capacitat d’incidir quan el debat nacional estigui al centre.

D’aquestes eleccions n’ha de sorgir un Parlament que, si aconsegueix les majories necessàries, ha de proclamar unilateralment la República Catalana, el que ha de permetre la celebració d’un referèndum vinculant que, sense la ingerència de l’Estat espanyol, tindria totes les garanties democràtiques, i permetria aturar els peus als sectors que pretenen avivar un conflicte identitari que a Catalunya és gairebé inexistent.

A més, aquest Parlament ha de garantir l’obertura d’un procés constituent popular. La situació oberta el 10-N, en què milions de persones a Catalunya volen avançar cap a la independència, és una enorme finestra d’oportunitat per lluitar col·lectivament per redefinir completament el model de país i societat. En aquest procés, els moviments i mobilitzacions socials, el sindicalisme combatiu i l’esquerra rupturista han d’intervenir de forma determinant i ser l’esquelet d’un tot format per la majoria.

En lluita, 9 de novembre de 2014

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×