Agenda

El #20D fem fora els candidats del neoliberalisme

08/12/2015

En lluita

encomupodem

Arriben les eleccions del #20D on els partits dinàstics PP i PSOE (formacions polítiques que s’han repartit el poder des del 1978) no arribaran al 60% del vot, quan sempre havien vorejat o superat el 75%. Aquest fet denota que la crisi política del règim del 78, tot i ésser profunda, no ha culminat ni amb la «pasokització» del PSOE ni amb l’esfondrament del PP. El sorgiment de Ciutadans com un partit regenerador des de l’establishment contribueix a apuntalar tant la conformació política de l’Estat espanyol com les polítiques neoliberals. D’aquesta manera, molt difícilment les eleccions del 20D portaran un canvi profund. Podemos ha anat perdent suports, per una política erràtica on un dia donaven suport a Syriza i l’altre es mostraven contraris a no pagar el deute; on un dia cridaven al vot a Catalunya apel·lant al fet d’haver nascut en algun indret de la resta de l’Estat (i si calia, remuntar-ho a les àvies) i al dia següent prometien un referèndum d’autodeterminació. Aquest escenari hagués estat molt diferent si les lluites, tant laborals com socials, fossin molt més generalitzades, cosa que hauria incrementat la confiança de les classes populars en les seves pròpies forces i radicalitzat les demandes.

La CUP Crida Consituent (CUP CC) ha decidit no presentar-se i fer una campanya d’abstenció activa. Malgrat que pot tenir cert impacte discursiu a alguns sectors, deixarà orfes de vot centenars de milers de persones a unes eleccions on no només es disputa la correlació de forces a les institucions espanyoles, també hi entra en joc la del Principat. Les dades de l’estudi del GESOP publicades a El Periódico de Catalunya [1] indiquen que un 82,6% de les votants de la CUP CC tenen previst votar el 20D. I, com mostra el mateix estudi, la no compareixença de la CUP CC dóna aire a una ERC que porta més de dos anys incapaç de plantejar una alternativa a CDC. A més a més, destensa l’espai anticapitalista i rupturista en no comparèixer cap força que digui clarament que no s’ha de pagar el deute i que la UE no és cap solució sinó que és part del problema. El fet de no presentar-se a les eleccions és encara més problemàtic en un període polític com l’actual, on després de la victòria per majoria absoluta del Partit Popular el 2011 en ple moviment del 15M, moltíssima gent va passar a plantejar-se que l’assalt a les institucions no era només possible, sinó del tot necessari. A ningú se li escapa que una candidatura de la CUP Crida Consituent al Congrés hauria permès aguditzar la crisi de règim, apareixent com l’única força capaç de qüestionar l’statu quo des d’una perspectiva anticapitalista.

Demanar el vot per ERC significa donar el vot a gent que ha cobert les retallades de l’extinta CiU. I no només això, també representaria legitimar l’actual política oportunista de la seva direcció, que no només està assistint a l’anomenat «#pressingCUP» sense fer res,sinó que es dedica a atiar-lo quan, per boca de Joan Tardà, afirmen que no acceptar Mas president i fer eleccions al març seria alta traïció al Poble Català.

En Lluita sempre hem plantejat el vot cap a l’opció més a l’esquerra i alhora amb capacitat de tenir la màxima incidència. Avui i en aquestes eleccions, això vol dir En Comú Podem. Per aquest motiu, clarament pensem que En Comú Podem permet, tot i amb moltes limitacions, que el protagonisme el tinguin essencialment les classes populars organitzades per sobre d’estructures de partit. En Comú Podem, a pesar d’integrar ICV que via Joan Coscubiela està jugant un paper nefast a Catalunya Sí Que es Pot, també parteix de nuclis d’activistes organitzades a diferents lluites, complint així el paper de nexe entre espai de lluites i resistències relacionades.

Dit això, comencen a ser evidents les contradiccions de Barcelona En Comú en l’afer dels manters, la manca de valentia política en molts temes i una excessiva precaució a enfrontar batalles contra l’establishment de la ciutat. Salvant distàncies, això també ens porta a reflexionar sobre la decepció de molts sectors i la baixada de perspectives electorals de Podemos, tant per les renúncies que ha anat fent en la seva disputa del centre del taulell de joc, com per la reducció de la majoria de Círculos a espais d’agitació i propaganda sense capacitat real d’incidir.

Tot i així, la manca d’una alternativa política a l’esquerra que es presenti a les eleccions a Catalunya, els converteix en l’única candidatura que compleix en certa manera el paper que podria haver jugat la CUP Crida Consituent. Activar gent de l’abstenció obrint un espai d’esperança, portar l’esperit de les lluites al debat electoral, plantejar una alternativa a C’s per a les persones que ja no confien en PSC, PP i també plantar batalla a l’Estat amb la defensa del referèndum d’autodeterminació per a Catalunya.

És important veure en perspectiva l’escenari que se’ns presenta a l’esquerra transformadora i rupturista a Catalunya en el context actual, amb unes eleccions generals de l’Estat espanyol a tocar. Amb prop de 800.000 persones que aquest 27S van votar opcions a l’esquerra del PSC (sense comptar ERC, que es va presentar en coalició amb CDC ) podem dir:

– Que existeix a Catalunya la possibilitat de disputar l’hegemonia a la dreta i al social-liberalisme.

– Que la baula més feble de l’estructura de dominació de classe que és l’Estat espanyol és la qüestió nacional. Per això l’anticapitalisme a ha de defensar la independència de la nació oprimida, però cal generar l’escenari polític per aconseguir-la.

– Que teixir la Unitat Popular passa, per una banda, per enfortir els espais de lluites al carrer i als llocs de feina; i de l’altra, per generar horitzons de col·laboració entre els sectors que des de l’esquerra anticapitalista defensem la independència i els que avui parlen de referèndum, si cal unilateral.

– Si volem guanyar la independència des de l’esquerra i des de baix cal tenir clar que, més d’hora que tard, el treball entre molts sectors d’En Comú Podem i la CUP Crida Constituent serà necessari.

Aquests punts resumeixen el que pensem que cal construir sobre els vots; sense donar-hi l’esquena però tampoc posant tots els ous a la cistella electoral.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×