Agenda

El procés independentista avança al Parlament, desobeïm des del carrer per que no s’aturi!

13/11/2015

Diego Garrido

Foto: La directa

Foto: La directa

Molts cops hem dit que Convergència i Unió ha estat “surfejant la onada” del procés iniciat pel moviment independentista. Però malgrat aquella metàfora va ser útil i pot seguir sent-ho, en el punt en què ens trobem és més adient la metàfora del tren. No ens esperàvem que aquest tren arribaria fins al punt on és avui amb CDC a dins sense trair el moviment -i comptant que Unió ja va baixar-ne a les darreres eleccions-. I així ha estat: malgrat ha mantingut aquest tren a la mínima velocitat possible (la desobediència al 9N hagués suposat prendre una via més directa que amb què ens trobem ara), no l’ha aturat. Fins i tot han sabut mantenir-hi al capdavant, no sense problemes, el maquinista-surfer Artur Mas. La llista electoral de JxSí pel 27S va ser l’última cabriola en aquest sentit, i ara ens trobem amb la figura d’un Mas presidenciable com a condició central -encara no sabem si inamovible- en les negociacions per fer avançar el desenvolupament institucional del procés independentista.

L’últim gran impuls d’aquest desenvolupament va ser la Resolució del Parlament de Catalunya sobre l’inici del procés polític a Catalunya, aprovada el 9 de novembre amb els vots de les 72 diputades independentistes. Aquest text declara l’inici del procés de creació de la República Catalana i l’obertura d’un procés constituent no subordinat ciutadà, participatiu i obert. Més enllà d’això, té alguns elements que cal destacar i que segur que no hi haurien estat presents sense les 10 diputades de la CUP-Crida Constituent, que estan fent servir intel·ligentment la clau de la majoria independentista al Parlament. D’una banda, s’explicita la voluntat de desobediència del Parlament cap a les institucions i lleis de l’Estat contràries al procés, i s’insta el futur govern de la Generalitat a fer el mateix. Això que el sector unionista anomena “el major atac a la democràcia de la història democràtica d’Espanya” -sembla que els tics franquistes d’algunes de les seves integrants o esdeveniments com el 23F no els semblen amenaces a la seva democràcia-, sí que podem dir que és el major desafiament al Règim del 78, i l’obertura d’una crisi institucional sense precedents a l’Estat. La seva resposta, la de l’Estat representat per Mariano Rajoy i el Tribunal Constitucional, ha estat la suspensió cautelar de la Resolució aquest dimecres al vespre.

Tampoc és aquest pas, com diu La Vanguardia, una DUI encoberta. Ni la resolució és ja la declaració d’independència, ni un paper signat pot ser en cap cas l’únic element d’una DUI. Però hem de valorar la càrrega simbòlica de la Resolució i especialment el seu Annex al punt 8, guanyat en la negociació per la CUP-Crida Constituent, com un tomb ideològic cap a l’esquerra del discurs oficial institucional del procés. Aquest annex enumera unes mesures necessàries de caràcter social, democràtic i de llibertats, que posen de manifest perfectament allò que diem sempre de que l’alliberament nacional i el social van de la mà. La desobediència a la llei mordassa i a la 27/2013 que retalla les administracions locals, l’acollida de refugiades més enllà dels límits del govern espanyol i la garantia del dret a l’avortament. La garantia de la Sanitat Pública a tothom, la desobediència a la llei Wert en Educació (malgrat l’espina de no introduir una crítica a la LEC), i especialment l’aplicació efectiva de la ILP d’Emergència Energètica i Habitacional, impulsada per la PAH i altres entitats i aprovada pel Parlament anterior. Aquesta és la mostra més clara on el carrer ha creat sobirania.

La CUP-Crida Constituent ho estem fent bé, però ens queden moltes pressions per rebre (les ofensives judicials de l’Estat i el “martiri” de Mas no ens ajuden) i no hem de ser ingènues: el paper ho aguanta tot i la ruptura no està garantida amb un govern de JuntsxSí. L’amenaça d’un pacte entre elits catalanes i espanyoles encara plana sobre unes eleccions estatals el 20D que, excepte sorpresa, no donaran més alternativa que un tancament del Règim del 78 per dalt, amb tímides reformes com a molt.

L’única manera, doncs, de seguir fent avançar aquest tren és la mobilització al carrer. Lluny de concentracions per la “unitat” liderades per l’ANC (que encara que es presenti com a no partidista, posa més pressió sobre la CUP en adoptar un terme utilitzat en un 95% pel Camamilla Party), cal un moviment independent que no subordini la seva acció a les institucions. De nou, la clau de volta de la mobilització és la desobediència. I, alhora, no hem de renunciar a construir un front social amb la classe treballadora al centre, intersecat amb les mobilitzacions per l’alliberament nacional. Aquesta és la sobirania que volem.

Volem anar cap a la República Catalana, no per fundar un nou Estat capitalista, sinó per anar més enllà. L’horitzó màxim de Junts pel Sí queda plasmat en les paraules del Raül Romeva al ple del Parlament dilluns passat, que no van passar de la socialdemocràcia. Volem una república socialista, i els nostres aliats i aliades són la classe treballadora de la resta de l’Estat -les grans mobilitzacions estatals per la dignitat o contra els feminicidis també són la nostra lluita-, d’Europa i del món. Perquè sabem que, a llarg termini, el socialisme no el podrem mantenir en un sol país, construïm la solidaritat i prenem la sobirania des de baix.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×